Dolors Garcia i Cornellà. L'esclau
del Mercadal. Col·lecció Esguard. Edicions Bromera. Alzira, 2003. A partir 14
anys.
Dolors Garcia i Cornellà. Contes
d'estar per casa. Il·lustracions de Bernadette Cuxart. Col·lecció Sopa de
Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.
Amb aquest dos llibres, Dolors
Garcia i Cornellà (Girona, 1956) va obtenir l'any passat els premis Bancaixa de
Narrativa Juvenil ('L'esclau...') i Barcanova de Narrativa infantil
('Contes...'). Dos gèneres diferents, la novel·la i el conte, que l'autora ha
tractat en altres ocasions i, com en aquest cas, amb prou fortuna.
El recull de contes s'insereix en
el registre de la tradició oral. Una tradició oral, però, singular perquè les
històries són contades per cases antigues i recollides pel narrador. Potser sí
que allò que diuen que les parets escolten és més cert del que sembla, a jutjar
pel que aquí expliquen.
Cases i parets de Geòrgia, de
Finlàndia o d'Algèria, a més de catalanes, són les que narren les seves
experiències, centrades en testimonis del seu silenci. Un recurs, el de la
diversitat geogràfica, que l'autora ja ha experimentat en altres reculls i que
li serveix per bastir arguments l'interès dels quals rau en allò que conten al
marge de l'indret on ocorren.
Pel que fa a la novel·la 'L'esclau
del Mercadal', la trama se situa a la Girona del 1300, cap a finals del segle
XIV, temps del rei Pere III el Cerimoniós, i és una de les novel·les de
l'autora en la qual l'autora ha abocat el coneixement de la terra que li és més
pròxima.
Al voltant del tema de
l'esclavitud que viu el protagonista, hi ha una recerca històrica i geogràfica,
també toponímica sobre la Girona antiga, a més de social de l'època, que ha
exigit una documentació prèvia sobre els costums jueus, els hàbits de les
classes altes i la fatalitat d'esclaus com Suliman, l'heroi del relat, que
denuncien també la ignorància històrica de conveniència a la qual ens hem
avesat i que no amaga que, a Girona, com a altres ciutats del Mediterrani,
l'existència d'esclaus podia ser d'un u o dos per cent sobre la població de
l'època.
La combinació de la situació
personal de 'L'esclau del Mercadal' i el relat històric no és inconvenient
perquè l'autora calculi bé cadascun dels plats de la balança sense que un pesi
més que l'altre. L'amistat que es crea entre tres joves, i també l'odi i la
violència que es genera al seu voltant, posa de manifest els lligams que tots
tenen imposats per les creences religioses o per les classes socials.
El jove heroi és molt heroi.
L'intolerant és molt intolerant. La noia rebel és molt rebel. Cadascun dels
personatges més importants de 'L'esclau del Mercadal' no cedeix al seu perfil.
L'autora marca amb un to èpic el relat, l'única manera que hi ha de fer ficció
històrica, seguint, sense descarrilar, per una banda el rail de la realitat i
per l'altra el rail de la imaginació.
[Suplement Cultura diari AVUI, 4 novembre 2004]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.