Els miserables del segle XXI

Pau Joan Hernàndez. El mussol i la forca. Il·lustracions de Juanjo Cortés. Col·lecció Periscopi. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

Pau Joan Hernàndez. El misteri de les quatre punyalades. Col·lecció Columna Jove. Edicions Columna. Barcelona, 2005. A partir 14 anys.

      Entre les traduccions al català més recents fetes per Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967) hi ha una novel·la de gènere policíac, 'La mort en una nit d'estiu', de K.O.Dahl (Columna, 2005). No sé si la influència com a traductor, cara a cara amb més de 400 pàgines d'intriga clàssica, l'ha portat a provar el gènere d'autoria pròpia. El cas és que aquestes dues noves novel·les seves s'inscriuen de ple en el registre negre i detectivesc.
       De Victor Hugo i 'Els miserables' a Georges Simenon i Maigret hi ha un bon salt en el temps, però és el mateix salt que el lector de les dues novel·les farà si passa d''El mussol i la forca' a 'El misteri de les quatre punyalades', aquesta última guanyadora del Premi Columna Jove 2005, i la primera —malgrat no portar l'etiqueta directa d'un premi— sí que té tots els mèrits per ser tinguda en compte com una de les novel·les més aconseguides de l'autor dins del gènere de la investigació i una de les més originals publicades aquesta temporada.
       A 'El mussol i la forca', ambientada a les clavegueres de la Barcelona actual, es respira, en cadascuna de les 250 pàgines, el tuf del subsòl, el mateix tuf que es respira en Victor Hugo i 'Els miserables', on es troben víctimes socials i marginats i on es burxa en la injustícia. No és en va, doncs, que un dels personatges clau d''El mussol i la forca' sigui un nen del carrer, Gavroche, com s'anomena un dels personatges d''Els miserables', de Victor Hugo.
       La novel·la té la densitat que parteix d'un argument ple d'intriga però també d'una documentació prèvia. L'autor no parla d'oïdes del clavegueram i de la segona ciutat que hi ha sota, ni dels elements dels explosius que provoquen morts innocents en un atemptat. Per això, com que hi ha una informació prèvia, gairebé periodística, les protagonistes de la novel·la són una jove agent de policia i una jove periodista. I també dues adolescents atletes, una de les quals és cega, i una bibliotecària que aporta dades sobre llegendes i fets històrics de la ciutat. Fins i tot el mussol i la forca del títol tenen una relació històrica, amb una llegenda del Liceu i el seu passat d'incendis, i amb el Gremi dels Corders.
       Però tot això, que pot semblar que aboqui el lector a una novel·la històrica, no és res més sinó un recurs literari per conduir les protagonistes cap a la resolució d'un cas actual, la incògnita del qual es va tramant de la mà dels protagonistes i el lector, que té un punt  àlgid dominat per l'acció i l'heroisme, amb una bona dosi de sort, que l'autor dedica a aquell sector social considerat púrria.
       A 'El misteri de les quatre punyalades', els protagonistes són un detectiu sense gaires casos de pel·lícula per resoldre i una adolescent que, arran de l'estrany apunyalament de la seva Barbie, permet  conèixer els motius del fet i el submón que amaga. En aquest cas, doncs, l'autor tendeix més al mètode Simenon-Maigret, aquell en què el detectiu, més que solucionar els casos a cop de proves, ho fa muntant el trencaclosques de les causes que han conduït al crim i quin ha estat el comportament del culpable.
Si Maigret retrata l'home modern perdut en el seu destí, aquí el detectiu del crim de la Barbie parteix d'una trama negra de l'absurd per entrar en l'ànima dels personatges —ella, el dolent, el bo, l'enamoradís i el germà d'ella amb síndrome de Down, sense oblidar la nina Barbie, un ós de pelfa i un gos canitxe que, a més, és cocaïnòman—. D'acció més moderada que l'anterior, però no menys intrigant, 'El misteri de les quatre punyalades' descriu amb profusió llocs i personatges, mentre grata en alguns dels forats foscos que assetgen el dia a dia de la majoria d'adolescents. 

Suplement Cultura diari AVUI, 14 abril 2005