Des de l'ull d'una dragona

Christopher Paolini. Eragon. Traducció de Jordi Vidal. Editorial La Galera i Roca Editorial. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

Segurament que sense la influència cinematogràfica més recent del gènere fantàstic i, principalment, de la sèrie d'El senyor dels anells', no hi hauria hagut la revifalla de creació literària del gènere que s'ha produït a cavall del canvi de segle. Alguns autors d'aquestes rèpliques literàries són joves, joves de debò, que ratllen la vintena. És a dir, són autors que han rebut d'una manera directa la influència del cinema fantàstic, amb tot el pòsit d'efectes, coloraines i detallisme en imatges que probablement no haurien pogut imaginar només amb la lectura del clàssic.

Hi ha, doncs, una diferència entre les influències de Tolkien i els seus primers lectors, i les influències d'autors com Christopher Paolini, un xicot nord-americà, de Montana, que, fa cinc anys, quan en tenia quinze, va posar fil a l'agulla de la trilogia 'El llegat', amb sis-centes pàgines del Llibre Primer, conegut ara com a 'Eragon'.

Malgrat la seva única il·lustració de coberta, tot i que Eragon pot semblar el nom d'un drac, és, en realitat, el nom del protagonista, un jove de procedència humil amb destí històric que troba un bon dia l'ou d'un drac, o d'una dragona, vaja, i que es veu embolicat en un seguit de conflictes de poder i territorials que posen a prova la seva capacitat de lideratge i les seves aptituds per vèncer les dificultats més impensables.

"Els dracs no deixaran de sorprendre't. Passen coses al seu voltant, coses misterioses que són impossibles a qualsevol altre lloc", diu l'autor en boca d'un dels personatges. Santa definició! Per entrar en la lectura de novel·les com la de Christopher Paolini cal una bona dosi de fe. O ets fan del gènere i te les empasses totes o ja has begut oli.

L'operació Paolini és un muntatge típic del somni americà, gairebé familiar. A la precoç creativitat de l'autor, cal afegir-hi uns pares editors, una mare disposada a convertir el seu fill en autor best seller i la resta de parents, àvia i germana, posats a fer d'equip de correcció i animació. La cosa va sortir bé. 'Eragon' es converteix en best seller als EUA i té una pel·lícula en marxa.

Poden passar dues coses. Una, que quan es vegi la pel·lícula, l'interès per l'origen literari creixi —ha passat amb alguna altra operació anterior— i la trilogia es dispari. I dues, que l'adaptació cinematogràfica s'assembli tant a la d''El senyor dels anells', que l'obra literària caigui en desgràcia, per mimètica.

         A 'Eragon' hi és tot. Tot el que fa falta per fer una rèplica del gènere fantàstic: un país imaginari, mars, llacs, rius i muntanyes; clans a dojo: dracs, genets, elfs, nans; llenguatges diversos; l'ombra d'un descendent de Merlí, espases poderoses, una pedra valuosa; una cicatriu amb poders sobrenaturals, comunicació telepàtica entre bestiar i protagonista; dolents, dolents i dolents, i uns quants de bons. Amb tot això, les batalles sagnants —tan cinematogràfiques amb els efectes digitals actuals!— estan garantides. 

      Al marge de l'estructura i els elements del gènere, el cas del jove autor Christopher Paolini és singular. No n'hi ha prou a utilitzar les eines sinó a fer-ne un ús adequat. En literatura, l'ús adequat és la història que s'explica i, sobretot, com s'explica. Paolini —o el seu consell assessor familiar— manté un estil ric en descripcions, àvid a compensar el discurs amb l'acció, i que no escatima la creació d'un món de personatges complex, als quals ha de fermar en cada capítol perquè no se li escapin de la mà.

De moment, el primer llibre d'Eragon aguanta bé el cop. La traducció té també una bona part del mèrit. El segon, en preparació, ja té títol: 'L'hereu'. La coedició catalana, amb bombos i cartoné, hi ha posat il·lusió. 'Eragon' és una inversió editorial a llarg termini que només el temps dirà si ha estat encertada o si, com en altres intents, ha estat un somni literari més, per molt que sigui americà.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 gener 2005]