La màgia de les paraules

Maria-Mercè Marçal. La màgia de les paraules. Tria de Joana Bel. Il·lustracions de Mabel Piérola. Col·lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

Pere Martí i Bertran. La tortuga d'en Hans. Il·lustracions de Carmen Queralt. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 6 anys. Dos ratolins de bosc. Il·lustracions de Mercè Arànega. Col·lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 5 anys.

M. José Orobitg i Della. Esqueixada de versos. Il·lustracions de Christian Inaraja. Col·lecció Els Flautats. Publicacions Abadia Montserrat. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

       La barreja de gèneres en aquest article, prosa i poesia, hauria de servir per intuir d'entrada una tria que no destria, valgui la rima. Perquè en conjunt, els quatre llibres, agafant el títol d'un d'ells, es basen en la màgia de les paraules. Com que la definició del títol és tan senzilla com encertada, justifiquem ara la barreja pel fet que les quatre propostes s'allunyen dels estàndards temàtics d'avui en dia i enforteixen la seva raó de ser a través de les paraules i de la màgia que aquestes destil·len.

       Joana Bel ha seleccionat, de l'àmpli llegat poètic de Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) vint-i-una petites peces de: 'Cau de llunes', 'Bruixa de dol', 'Sal oberta' i 'La germana, l'estrangera'. Són peces que porten als orígens de la poesia de MMM i que, tant si són imatges de la seva infància com si no, tenen el do de connectar amb primers lectors àvids de trobar. entre paraules, espurnes d'imaginació que els faci arriscar una mica més enllà de la imaginació en conserva que s'han trobat plantificada a la pantalleta de l'audiovisual que els ha vist néixer.

        I, si no, proveu de proposar a un infant que intenti d'explicar-vos aquest enigma: "Emmarco amb quatre fustes / un pam de cel i el penjo a la paret". O aquest altre: "Tinc els ulls de fusta. / De tant en tant, un cuc hi plora". La prova té un suport que enriqueix el conjunt i que han interpretat els dibuixos de Mabel Piérola. Per uns moments, voldries que les làmines fossin en color.

El recull de Joana Bel, amb voluntat didàctica en el prefaci, té l'avantatge que fuig de l'acompanyament ideològic, personalista, manipulat i mal utilitzat tan sovint, que s'ha fet de l'obra de MMM. És, doncs, un recull tan net i clar com el que devia sortir des del primer moment de la veu interior de l'autora. Per això, sense proposar-s'ho, és ara un recull per a tots els públics i, és clar, per als més petits també.

       Un altre recull poètic és el de M. José Orobitg i Della. En aquest cas, l'autora divideix el seu recull en poemes d'animals, de lletres, d'afectes, de l'univers i un plat de postres. Un recull que no només detecta un interès per jugar amb les paraules sinó que, en algun cas, busca un rerefons gairebé de mots encreuats, com en el poema 'Alfabet mariner', on cada vers destaca, en negreta, una de les lletres de l'abecedari.

        I els dos llibres de prosa de Pere Martí i Bertran s'acosten, per la seva estructura i brevetat, a la prosa poètica. L'autor continua en la línia de fer petites històries per a primers lectors amb animals de protagonistes. I aquests dos, 'La tortuga d'en Hans' i 'Dos ratolins de bosc', si bé no són els primers, tampoc no seran els últims, pel que sembla. Els dos contes breus, il·lustrats, aquests sí, en colors, tenen la característica del rerefons ecològic, de l'amistat, de la descoberta d'un món diferent. Més ecològic el de la tortuga Hans, i més iniciàtic el dels dos ratolins. Contes amb moralitat subtil, com mana la faula.

       I els dos se serveixen de paraules que porten també com a suport la màgia, més pel que insinuen que no pas pel que diuen. Tot i ser dos llibres en edició rústica, les característiques de les il·lustracions els converteixen en dos petits àlbums de butxaca que permeten una segona lectura a través de cadascuna de les làmines.  

        [Suplement Cultura diari AVUI, 31 març 2005]