Puix que parla felí, doneu-li tres llibres!

Zizou Corder. El noi lleó / Lionboy. Traducció anglès-català de Jordi Cussà. Traducció anglès-castellà de Roberto Falcó. Partitures musicals de Robert Lockhart.  Il·lustracions de Fred van Deelen. Edicions Columna / Edicions Destino. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

        La novel·la neix amb el compromís de tres parts. La trilogia és el mínim exigit per a un producte que ja s'ha traduït, diuen, a 26 llengües i que, només a Anglaterra, d'on són les autores (mare i filla), ja porta un milió d'exemplars venuts. La trilogia també és el mínim exigit perquè el producte arribi al cinema si l'interès demostrat per Steven Spielberg per fer-ne l'adaptació qualla.
        Zizou Corder és un pseudònim. Les autores són Louisa Young (Londres, 1961) i la seva filla Isabel, de 10 anys. Aquest tàndem entre pares/mares i fills/filles també és una altra constant del temps literari contemporani. En català, és conegut de tots el premi de La Campana, per a creacions a quatre mans entre adults i infants. En altres literatures, la constant ha anat espontàniament en augment, cosa que fa pensar si l'autor adult no es posa a recer de l'infant per justificar segons quin argument. O, al revés, si l'infant no és un autor precoç o prodigi, que l'adult controla amb el mantell protector de fer els passos lletraferits a poc a poc.
        L'argument d''El noi lleó / Lionboy' és simple. Un noi amb dots per al llenguatge perquè, entre altres llengües, parla felí, la llengua de gats i lleons, es troba immers, a partir del segrest dels seus pares, en un viatge iniciàtic ple d'atractius per a lectors joves amants de l'aventura de risc. En la primera novel·la de la trilogia, el recorregut és més que important. Un cop justificat el do de parlar felí, després d'un creuament de sangs humana i felina, quan el protagonista descobreix que s'entén amb gats i lleons no sorprèn perquè en el món de la fantasia tot és possible.
        Les autores basteixen la trama amb ingredients que sempre donen bon resultat: un circ, però en un vaixell —s'anomena Circe per posar-hi un pols de clàssic extret de l'Ulisses— ple de personatges propis de la carpa; un viatge en ferrocarril Orient Exprés; la mítica travessa anglesa del canal cap a França; i la incògnita de fons dels objectius del segrest dels pares.
        Com en tants productes de la literatura actual, sobretot europea, arran de l'esclat de Harry Potter, la clau es repeteix: elements clàssics posats en una coctelera i, malgrat que els recursos sonin a coneguts, es tracta d'obtenir un regust diferent a través de la forma i la manera de remenar la troca.
        A 'El noi lleó / Lionboy', la possibilitat de fer parlar humans i lleons recorda clàssics massa oblidats. Per esmentar-ne alguns: Joseph Kessel ('El lleó') utilitza una protagonista jove que també parla amb els animals per art de màgia. Rudyard Kipling ('Llibre de la jungla') també llega a la literatura el personatge Mowgli, capaç d'entendre's amb la població animal salvatge enmig de la qual s'ha criat. Selma Lagerlöf ('El viatge meravellós d'en Nils Holgersson per Suècia) també fa entendre l'intrèpid Nils amb les oques salvatges. Podríem continuar. La literatura n'és plena. En tots els casos, els personatges, gràcies al do que els atorguen els seus autors, creixen, maduren, entenen el que els envolta, s'espavilen, s'esforcen, cal que siguin enginyosos i ben sovint se'n surten.
        Totes aquestes tecles són les que toquen també, ben tocades, Louisa Young i la seva filla Isabel (Zizou Corder). Charlie, el noi lleó, Lionboy, es veu obligat a tirar la pedra i amagar la mà, a nedar i guardar la roba, a escoltar i callar, a parlar felí sense ser descobert si no vol ser xicot mort, a sobreviure en un món, més que màgic, impossible, de ficció, lluny de la realitat més immediata. Per tant, ideal per a l'estímul de la imaginació en plena etapa de maduresa.
        [Suplement Cultura diari AVUI, 8 juliol 2004]