¿Àlbum il·lustrat? No. No ben bé. ¿Prosa
poètica per a infants? No. No ben bé. ¿Llibre singular? No, no. No ben bé.
Només aquestes tres indecisions poden haver fet que 'A la Muntanya de les
Ametistes', d'Anna Tortajada i Rebeca Luciani, publicat a les acaballes de
l'últim any, hagi passat per alt de nominacions com la del Premi Llibreter
d'Àlbum Il·lustrat d'aquest any o, encara més incomprensible, de premis com els
de la Crítica Serra d'Or.
És el risc que corren edicions com aquesta, que no encaixen
en cap de les etiquetes preestablertes i que es queden en terra de ningú. I
que, per acabar-ho d'arrodonir, no se sap ben bé si tant les autores com
l'editorial l'adrecen a lectors joves o lectors madurs. El dia que la societat lectora —i
la crítica n'hauria de ser el màxim representant— torni a saber que té el dret
d'escollir allò que vol llegir, al marge de les etiquetes o les prestatgeries
que li ofereixen, llibres com 'La Muntanya de les Ametistes' amb il·lustracions
com les de Rebeca Luciani hauran guanyat molt de terreny.
És evident que Anna Tortajada,
després d'escollir el títol de l'àlbum —un àlbum inusual perquè hi predomina
més el text que la imatge— se sent deutora del llegat de 'La muntanya
d'ametistes', de Guerau de Liost
(pseudònim de Jaume Bofill i Mates, Olot. 1878 - Barcelona, 1933),
l'obra que va fer sortir a la llum un poeta inscrit en el noucentisme menys
ambigu.
'La muntanya d'ametistes', va ser el primer recull poètic de
l'autor a qui Anna Tortajada dedica ara el seu àlbum. Es va publicar el 1908,
amb un pròleg d'Eugeni d'Ors, i es va reeditar el 1933, any de la mort de
Guerau de Liost, aquesta vegada amb un prefaci de Josep Carner. Allà, la
muntanya és el reialme del bestiari fantàstic i el lloc on, com a decorat de
fons, la natura s'humanitza. I això, Guerau de Liost —pseudònim de terme medievalitzant i topònim d'una masia del Montseny— ho fa amb les eines d'una llengua
fornida per pagesos, llenyataires i pastors, a partir d'una recerca que —tal
com indica Marià Manent en l'antologia publicada per Edicions Proa el 1980—, el
poeta fa en les seves caminades per les contrades del Montseny.
Hi ha doncs, un punt de partida en l'àlbum actual d'Anna
Tortajada que no amaga gens on vol anar a parar quan diu, només iniciar el seu
relat: "On la boira, fins i tot en dies d'estiu, s'alça com un tul per
entre lloms de verdor clapejada, i on el silenci és ple de sons que no el
trenquen, hi ha la Muntanya de les Ametistes, mare de totes les criatures de la
contrada, majestuosa i senyora de la plana que s'estén al seu peu, folrada
d'alzines i sureres atapeïdes."
En aquest espai tan fantàstic com nostàlgic, l'autora hi fa
jugar, entre altres, el Follet Murri, la Dona d'Aigua, el Jutge Savi del Bosc
(el castanyer), les Merles d'Aigua, la Colobra Escurçonera, el Dragó escuat,
l'Home, el Senglar, l'Alzina i la Surera, el Carboner, la Reina del Gorg, el
Gat Mesquer, el gripau Tòtil, el Foc, la Guilla, el Mal Caçador, la Reina de
les Neus i les Bruixes.
Però, és clar, en l'àlbum de 'La Muntanya de les Ametistes'
d'Anna Tortajada no hi ha una trama plena d'acció, tan típica i tòpica de les
lectures juvenils prefabricades. En aquest cas, tot consisteix a assaborir el
llenguatge —hàbit perdut, i qui sap si irrecuperable, des de fa temps— i, per
tant, el llibre es fa inclassificable.
Rebeca Luciani fa la seva interpretació de 'La Muntanya de
les Ametistes' amb sis làmines dobles —a més de petites il·lustracions
esquitxades en les pàgines interiors—, introduïdes per un breu fragment del
mateix text de l'àlbum. El món fantàstic de l'autora, inspirat en el
noucentisme de Guerau de Liost, té en mans de la il·lustradora una interpretació
vivaç, del tot contemporània, amb el bestiari en primer pla, idealitzant alguns
dels éssers i dels elements de les Ametistes amb un alè mironià, però sense
renunciar a fer reconeixebles, i una mica realistes, les criatures
fantàstiques.
[Suplement Cultura diari AVUI, 30 juny 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.