El senyor de la jungla

Rudyard Kipling. Els gossos rojos. L'ankus del rei. Traducció de Joaquim Mallafrè. Il·lustracions de Francisco Solé. Propostes treball de Paco Anton. Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives. Barcelona, 2004. A partir 13 anys.

    Ara fa quatre anys, la mateixa col·lecció va editar, sota el títol 'Les aventures de Mowgli', els tres primers relats del Llibre Primer del 'Llibre de la jungla' de Rudyard Kipling. En aquesta ocasió, se n'apleguen dos més, però del Llibre Segon, 'Els gossos rojos' i 'L'ankus del rei', tots en una traducció de Joaquim Mallafrè que, com ja passava amb el primer recull de tres contes, té l'afegit de la garantia de la versió catalana que no només opta per un lèxic ric sinó que aporta alguns jocs de paraules i més d'una expressió que situa el lector en aquell estadi que, sense fugir del corrent, li faci tocar amb la punta dels dits el fil d'or d'un estil fluid i pulcre.

És clar que, partint de Rudyard Kipling, la llengua d'arribada no ho té pas fàcil perquè l'autor no es limita a crear el món de la jungla i el personatge de Mowgli sinó que envolta la narració d'un corol·lari de descripcions de flora i fauna que no accepten una solució a mitges sinó una transcripció clara i precisa.

Rudyard Kipling (Bombay, 1865 - Londres, 1936) va fer amb el 'Llibre de la jungla' l'obra que el convertiria —un cop superada una etapa de menyspreu lector per circumstàncies extraliteràries—, en mereixedor del premi Nobel del 1907. L'autor d'altres novel·les com 'Kim' o 'Capitans intrèpids' és considerat l'escriptor que més bé i oportunament de primera mà va retratar l'Índia i el temps de la colonització britànica. Hi ajuda haver nascut al moll de l'os indi i haver estat educat, sense gaire fortuna afectiva, sota les lleis britàniques. Tota una clau que obre molts secrets interiors de les seves narracions.

Quan en literatura encara era possible donar vida i riquesa gairebé humana al bestiar salvatge, sense caure en la faula clàssica, Rudyard Kipling va crear al voltant del petit Mowgli, el rei de la jungla, la figura d'un ós savi com Baloo; una intel·ligent pantera negra com Bagheera; un tigre ferotge com Shere Khan; les mones Banderlog, unes tocades del bolet; la serp pitó Kaa, o la terrible cobra blanca. I sense recursos estrafolaris ni jocs de mans ridículs, Kipling aconsegueix un fantàstic realisme.

Així com l'edició del primer recull de tres contes, es centrava en la creixença entre feres del Mowgli infant, l'acollida que li fa la llopada, el segrest protagonitzat pels micos i l'adopció que en fan uns camperols, en aquest segon tast el criteri dels dos contes escollits tendeix a reflectir l'esperit de lluita i de justícia d'un Mowgli adolescent, disposat a la defensa pròpia i la del territori i la descoberta de l'egoisme que Mowgli entreveu en el món dels humans, des de l'òptica de la seva formació salvatge a la jungla. Dos contes que, junts, tenen, a hores d'ara, una descarada vigència, i que no costa gaire de relacionar-los amb la jungla en què s'ha convertit mig món i els perills que sotgen l'ésser humà: l'enveja i l'afany de poder.

Les il·lustracions d'aquest nou recull tenen un to de realisme feréstec, intens, en unes làmines en color que s'esforcen a crear la imatge d'un Mowgli que es mou entre la puresa de la salvatgia i el crit ja pròxim de l'home. Com ja passava amb el primer lliurament, l'opció de la traducció de Joaquim Mallafrè serveix també per comparar l'evolució d'un estil lingüístic, a partir del precedent de la traducció feta en el seu dia per Marià Manent, que si bé ja oferia un estil ric —comprovable avui a Edicions 62 (Biblioteca Selecta)—, no s'escapa de les manilles lingüístiques del seu moment. La jungla de Joaquim Mallafrè ha estat esbrossada i hi corre una alenada de frescor sense que se n'hagi desforestat la vegetació ni que se n'hagin perdut les arrels. I s'hi troba un Mowgli en estat pur per recuperar de debò un Kipling de sempre.

[Suplement Cultura diari AVUI, 17 febrer 2005]