Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

7 de juliol del 2013

Lacets i rovellons en conserva de devedé


Sebastià Sorribas. 'Lacets'. Adaptació en DVD de la novel·la 'Viatge al país dels lacets'. D'Ocon Films, Televisió de Catalunya, La Galera. Barcelona, 2005. A partir 8 anys.

Josep Vallverdú. Rovelló. Adaptació en DVD de la novel·la homònima. D'Ocon Films. Televisió de Catalunya, La Galera. Barcelona, 2005. A partir 8 anys.


      Quan Sebastià Sorribas (Barcelona, 1928) i Josep Vallverdú (Lleida, 1923) van publicar, l'abril del 1969, les ara cèlebres novel·les 'Viatge al país dels lacets' i 'Rovelló', a La Galera, aleshores gairebé l'única editorial catalana especialitzada en llibres per a infants i joves, la humanitat encara no havia posat el peu a la lluna. Faltaven uns mesos perquè aquesta efemèride fos rebuda amb un somriure de dubte —la televisió sempre diu mentides— i amb un total escepticisme, i en blanc i negre, per la societat del moment. No sé si, arran d'aquesta sotragada en les possibilitats dels avenços dels terrícoles, tant Sebastià Sorribas com Josep Vallverdú van publicar posteriorment novel·les relacionades amb l'espai com 'Els astronautres del Mussol' (Sorribas) i 'Nàufrags a l'espai (Vallverdú).
Ve a tomb fer aquesta referència perquè, ara fa 35 anys, dos dels autors més veterans de l'actual literatura catalana per a infants i joves no s'estaven de pouar en temàtiques que estiguessin al dia del que passava al món. En aquell moment, el que Sebastià Sorribas i Josep Vallverdú no es podien imaginar, a pesar que "l'home" —encara no s'havia publicat tampoc el llibre d'estil del govern català sobre la terminologia de gènere— hagués deixat la seva peuada sobre el que semblava un cràter llunàtic, és que, d'aquelles dues novel·les, els lectors de trenta i tants anys després podrien retrobar-ne els personatges literaris, ara, enllaunats en còmodes devedés, en episodis adaptats, amb noves i revisades aventures, en tres llengües alhora per triar i practicar (català, anglès i castellà) i amb material complementari sobre els personatges, sobre coneixements al voltant de l'argument i altres curiositats.
És un fet que la televisió, en aquest cas TV3, ha facilitat que, un cop estrenades les adaptacions de les sèries d'animació, s'hagi pogut passar al devedé, però també és un fet que sense la matèria primera —les aparentment inofensives històries de Sorribas i Vallverdú dels anys seixanta del segle passat—, les actuals versions D'Ocon Films, amb un equip nou de guionistes, tampoc no haurien fet possible la consolidació audiovisual del que semblaven personatges destinats a viure per sempre més en paper.
Així com la sèrie 'Rovelló', basada en la novel·la de Josep Vallverdú, ja fa uns mesos que ja circula en devedé, darrere seu l'ha seguit 'Lacets', una versió que D'Ocon Films ha fet de 'Viatge al país dels lacets', de Sebastià Sorribas. És important remarcar que es tracta de versions lliures, renovades, que mantenen l'ambientació, donen vida al paisatge, cos i color als personatges, que respecten la majoria de topònims i noms de fonts literaris de les novel·les originals, però que s'adapten a les inquietuds de la societat actual i, sobretot, de la societat més jove que se suposa que és la potencial consumidora de les versions en devedé.
D'Ocon Films, com acostuma a passar en molts casos d'adaptacions audiovisuals, actualitza tant l'argument com els personatges i aconsegueix que, de dues novel·les que porten tantes edicions com anys de bagatge en resultin dues possibilitats de fer el recorregut a la inversa: del suport audiovisual —segurament que el primer al qual arriben ara els usuaris joves— al suport llibre.
I aquest recorregut es fa sense problemes de desajustament perquè, ja fa 35 anys, tant Sorribas com Vallverdú —cadascú amb el seu particular estil— tenien la convicció, com es constata si se'n fa una relectura distanciada ara, que les seves novel·les potser no traspassarien fronteres físiques, per les circumstàncies de tots sabudes, però sí que traspassarien les fronteres generacionals sense necessitat de visats ni passaports.
[Suplement Cultura diari AVUI, 14 juliol 2005]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.