Bruixes indígenes del segle XXI

Maite Carranza. El clan de la lloba. Disseny coberta de César Farrés. Editorial Edebé. Barcelona, 2005. A partir 12 anys.

      Aquesta és la primera part d'una trilogia que s'ha proposat de completar —tot fa pensar que ja la té enllestida— l'autora Maite Carranza (Barcelona, 1958). I és també el primer volum (382 pàgs.) d'un ambiciós projecte literari que representa a la vegada una interessant proposta autòctona inserida en el corrent, tan revitalitzat ara, del gènere de la màgia i la bruixeria.

       A la sèrie de 'La guerra de les bruixes', tots els personatges principals són dones. I les protagonistes de la jugada són bruixes contemporànies. Bruixes, a més, indígenes, amb arrels al Pirineu aragonès, que si bé tenen contactes amb altres indrets de la Terra i beuen de la tradició de la bruixeria universal, aporten al gremi unes peculiaritats ibèriques i mediterrànies que les fa singulars.

      Però una novel·la —una trilogia en aquest cas—, de bruixeria no tindria gaires oportunitats de sortir-se'n, tal com està de saturada la prestatgeria del gènere, si els seus personatges no estiguessin ben perfilats, ni els escenaris per on es mouen no fossin ben descrits, ni els puntals dels seus orígens, el seu present i el seu futur no s'expliquessin acuradament.

Tot això, amb els recursos i les claus més habituals que el gènere permet i obliga a utilitzar, ha estat ben mesurat per l'autora que aconsegueix un ritme narratiu progressiu, no faltat d'intriga, i que té el lector engrapat tant pel que hi passa com per la complicitat que es va establint amb els personatges, sobretot, és clar, amb la primera protagonista (Anaïd), una noia de 14 anys, que és, sense que de moment ni ella ho sàpiga, l'escollida per continuar la nissaga matriarcal de la profecia del seu clan.

El conflicte és etern entre dos clans poderosos: el clan de les Omar, mortals i més vinculades a la natura, i el clan de les Odish, immortals i poderoses. La conjunció astral fa preveure que l'elegida esperada és a punt d'arribar —no hi hauria gènere de bruixeria sense fonts bíbliques— i la lluita, tant per aconseguir salvar l'elegida com per eliminar-la, és sanguinària  i no té límits.

Maite Carranza inclou en la trama unes encertades pinzellades del món real, que humanitzen la seva heroïna, i unes cultes referències històriques, geogràfiques i literàries que enriqueixen la novel·la. Un altre encert és el recorregut que es fa des del Pirineu a les terres de Catània amb erupcions provocades del volcà Etna inclòs. Hi ha, doncs, en el primer tast de la trilogia, que promet moltes sorpreses, una vocació de varietat de territoris que converteix el projecte en una trilogia sense fronteres.

Autora i editorial han apostat per un risc que fins ara només arribava per importació. Tres volums, que sembla que no baixaran de les 300 pàgines, hauran de competir amb l'allau d'edicions en cartoné, i de llarga extensió, presentades amb l'aval de milers d'exemplars venuts arreu del món, de projectes cinematogràfics que no s'acaben de fer realitat, i de descobertes d'autors novells que, en tots els casos, s'han confessat lectors de sagues del fantàstic.

Maite Carranza procedeix de la literatura anomenada realista, tot i que en alguna ocasió ha fet incursions en el gènere fantàstic ('La nit dels arutams', Columna, 1990). La feina de creació paral·lela en el camp del guionatge l'ha enfortit a l'hora de tornar a la narrativa. La sèrie de 'La guerra de les bruixes' ve de lluny. Fa dotze anys ja va pensar a escriure una novel·la en la qual la protagonista descobriria que era una bruixa. Circumstàncies a banda, la seva proposta té personalitat pròpia.

Tan pròpia que, en un ambit editorial normalitzat, 'La guerra de les bruixes' es podria posar, amb la coberta ben alta, entre altres propostes que han capgirat la rutina editorial recent. ¿Una vegada més, però, caldrà lamentar que l'entorn no ens és favorable? Seria una llàstima perquè, a la literatura catalana, i molt més a la destinada a infants i joves, li cal una empenta decisiva que la situï en el rànquing internacional pels mèrits propis. Amb novel·les com 'El clan de la lloba', aquest objectiu és possible. Qui sap, però, si no fa falta una mica de bruixeria i un cop de màgia de vareta de bedoll.

[Suplement Cultura diari AVUI, 8 setembre 2005]