Miguel Larrea. Les aventures de
Kip Parvati. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Il·lustració coberta de Jordi
Vila Delclòs. Editorial La Galera. Barcelona, 2005. A partir 12 anys.
I tots ben feliços... van menjar
anissos... o ostres amb perla! La cosa ve a tomb perquè, en acabar de llegir
aquesta primera novel·la de Miguel Larrea (Madrid, 1966) un descobreix amb un
cert desencís que tots els personatges hi acaben ben servits. Els bons són
recompensats. I els dolents reben el càstig que es mereixen. Aquesta regla de
tres, tan pròpia de les contalles tradicionals amb moralitat inclosa, aquí,
aigualeix i deixa massa travada una trama que, d'altra banda, té la força de la
novel·la clàssica d'aventures i que barreja elements que podrien ser del món de
Rudyard Kipling i també de les novel·les de mariners i dels contes orientals.
Per alguna cosa deu ser que l'autor de Kip Parvati introdueix la novel·la amb una cita de l'autor de
Mowgli i per alguna cosa deu ser que el seu protagonista es diu Kip, escurçament de Kipling, i per
alguna cosa deu ser que s'hi parli, amb èmfasi, de capitans de vaixell, que
recorden, per exemple, la novel·la Capitans
intrèpids.
La novel·la sobre Kip Parvati, un
personatge adolescent de l'oceà Índic —som en el primer quart de segle XX—, té
diversos fronts oberts al llarg de la trama que la mantenen enganxadissa: el
pare que es va embarcar un bon dia sense que se'n sàpiga res des de fa tres
anys llargs; la Tana, una noia humil que té el cor robat del jove protagonista;
el mite d'una perla amagada de fa anys a les profunditats, vetllada per un
tauró famolenc, perla coneguda com La Lluna Rosa, les aventures de les
immersions per buscar ostres, la pesca amb un oncle experimentat en arts
marineres, una tonyina de cinc-cents quilos que fa de Kip Parvati un pescador
heroi i precoç, el viatge en un vaixell amb més mala gent que bona, la
corrupció i la injustícia del governador de la província i un botiguer ricatxo
venjatiu i delinqüent, la filla del governador, més lletja que un pecat, però
llesta com una centella, i un món literari ric en descripcions que el
llenguatge especifíc que coneix l'autor enriqueix.
Ah, però...! El bon ritme que
manté l'autor trontolla a l'hora de resoldre l'aventura de la fugida en vaixell
de Kip Parvati. En una novel·la ben narrada en tercera persona, el pas a
primera persona per mitjà d'un diari de bord del protagonista, treu part de la
força narrativa que tindrien les mateixes aventures que s'hi relaten si es
mantinguessin en tercera persona. Perquè Kip Parvati és el típic heroi
adolescent que creix i guanya gràcies només al seu esforç.
A més, pensar que, si al damunt de fer de grumet, el pobre
Kip Parvati encara té humor d'escriure un diari de bord i que ho fa amb una extensió
considerable, excessiva, i que té els coneixements d'escriptura i vocabulari
que té, trenca el punt de credibilitat que li cal a tota ficció. El fet
d'aquesta opció és que l'autor vol abocar en la seva primera novel·la tots els
coneixements que té de la vida marinera i no troba millor manera de fer-ho que
introduint-ho a través del diari esmentat. La difícil dosificació entre
coneixement i ficció s'hi acusa aquí d'una manera evident.
Aquesta tria estructural i la tendència cap a un The End de pel·lícula que acontenti la
majoria de lectors i els deixi entendrits són dos petits punts foscos que
emmascaren una novel·la que conté tots els mèrits de contingut perquè hagi
estat publicada i que, un cop llegida, es fa increïble pensar que una dotzena
d'editorials, diuen, fossin capaces de rebutjar-la abans que La Galera hi
apostés, en castellà, anticipant-se a la traducció catalana, de la mateixa
manera que ho ha fet després amb la segona part, Kip Parvati y
la sombra del cazador.
És clar que, ara vivim el ressorgiment del llibre per a
joves en cartoné, gruixut i amb arguments emmirallats i, en alguns casos,
gairebé mimètics, de la literatura d'aventures de fa un segle. Però aquesta és
tota una altra història de la qual l'autor no té cap culpa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.