El jove heroi Leonardo da Vinci

Robert J. Harris. Leonardo i la màquina de la mort. Traducció de Lluís Delgado. Il·lustració coberta de Larry Rostant. Col·lecció Narrativa. Editorial Empúries. Barcelona, 2005. A partir 14 anys.

Per als qui no els agrada que s'especuli amb la història, i molt menys amb els mites de l'art, i que se'n contin episodis èpics, aquesta novel·la els pot posar els pèls lectors de punta. Però per als amants de la ficció basada en la història, aquella que acaba convertint segons quins personatges cèlebres en herois que han canviat el rumb del món, Leonardo i la màquina de la mort és una oportunitat per entrar en un període que, més de cinc cents anys després, és una incògnita: l'adolescència de Leonardo da Vinci.

 Robert J. Harris, escocès, i autor amb de novel·les per a joves, ha respectat l'època i l'entorn de Leonardo da Vinci (1452-1519) a la Florència del Renaixement. Molt abans que Leonardo dissenyés el futur de l'aviació o que intrigués la humanitat amb el quadre de Mona Lisa, el jove geni sembla que va viure uns deu anys al taller d'Andrea del Verrocchio, en el moment que Florència pateix la conspiració contra els Medici, i a l'abast de Lorenzo de Medici,  que va ser mecenes de Botticelli i Miquel Àngel.

Un Leonardo de catorze anys es converteix en el típic heroi de novel·la d'aventures, que fa ús de l'enginy, més que de la força, i que pren partit al costat del bàndol de l'honestedat i del compromís personal, més que al costat de l'ambició i els interessos creats. I que aconsegueix el seu objectiu, mogut per l'impuls de la passió, sense recórrer a pocions màgiques i arts de bruixeria. No hi falten moments d'intriga i suspens i batalletes, que semblen perdudes d'entrada, però que tenen la victòria garantida per a l'heroi, que és per a qui es fa la festa, millor dir, la novel·la.

Un heroi com Leonardo si, a més, es mou, al costat d'una mossa mig salvatge —una jove esclava que al final ell mateix alliberarà gràcies a la recompensa que rep per la seva valentia a favor dels Medici—, té tots els trumfos per mantenir una lectura palpitant que no només respira l'alè de les novel·les fulletonesques del dinou sinó que, a mig segle vista, proveeix el lector —sobretot el lector jove— dels elements bàsics per entendre què era Florència molt abans que els vols de baix cost —homenatge pòstum a Leonardo— i els viatges d'anada i tornada dels grups de fi de curs d'institut la convertissin en un parc temàtic.

[Suplement Cultura diari AVUI, 26 octubre 2011]