Qualsevol altre autor hauria
convertit aquesta novel·la en un simple retrat d'alguns dels barris
d'immigrants de París. Però Brigitte Smadja (Tunísia, 1955) en fa un fresc que
reflecteix l'atmosfera dels joves de l'institut Camille-Claudel i l'ambient que
els envolta. I ho fa molt abans de les recents revoltes juvenils. Objectiu
difícil, però que l'autora aconsegueix amb una pulcritud exquisida fins al punt
que, d'un argument amb rerefons de violència, en surt un alè gairebé poètic.
Brigitte Smadja viu a França des
de que tenia 8 anys. La seva educació francesa i el seu origen tunisià són una
combinació idònia perquè no caigui en el pamflet a l'hora de fer la seva mirada
sobre les noves generacions de francesos —podríem dir d'europeus— que creixen i
s'eduquen entre l'espasa i la paret. L'espasa del passat tradicional i la paret
del futur modern que els espera.
Professora d'institut i també
autora d'una trentena de relats, Brigitte Smadja coneix bé, segurament, el que
es viu en els lycées dels suburbis
parisencs. I el fet que el sistema educatiu francès faci el canvi de l'escola a
institut als 10 anys li permet jugar amb personatges preadolescents en contacte
amb adolescents.
El petit Saïd li serveix per donar
relleu a aquest salt entre escola i institut en un ambient, si no difícil, sí
que poc favorable. L'estil narratiu de l'autora, concís i net, es fragmenta en
dotze capítols, dotze mesos, d'octubre a setembre. Capitols que concentren en
la seva brevetat la intensitat del que Saïd viu: la fugida de la germana de
casa, per lliurar-se de la llei islàmica; les pressions dels més grans per
acceptar xantatges; les batalles entre grups; les amenaces que cauen sobre el
seu germà...
I tot plegat, amb una anada des
dels suburbis al París més cèntric, amb pessigades culturals que van des de
Camille Claudel a Van Gogh, des del Musée d'Orsay a la Place des Vosgues, des
de Schumann a Carlemany. Supervivència per ser com els altres. Algèria sempre
de fons. Una novel·la, doncs, molt francesa. L'autora va rebre per Salvem en Saïd (Il faut sauver Saïd) el
premi Sorcières.
[Suplement Cultura diari AVUI, 30 novembre 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.