Aquesta novel·la va obtenir fa
tres anys el premi Saint-Exupéry, que distingeix els llibres considerats més
remarcables en valors i escrits en llengua francesa. Una vegada més, la
inesgotable història dels camps d'extermini nazis, la música, el violí com un
personatge més i les atrocitats de les famílies trencades per la barbàrie són
els elements de rerefons d'una història amarada de sentiments que no vol
explicar només el passat sinó que vol vincular la conseqüència d'aquells errors
amb la fragilitat del present i l'equilibri en la convivència de cultures
diverses.
Yaël Hassan (París, 1952), ha
viscut a Bèlgica i Israel, abans d'instal·lar.se definitivament a França, des
de fa vint anys. Un greu accident de trànsit, el 1994, la va fer retirar de la
seva professió dedicada al turisme i, a causa de l'impediment físic que va
patir durant un temps, es va dedicar a escriure.
'El professor
de música', recorda una part de l'argument de la pel·lícula 'Los chicos del
coro', un dels èxits del cinema francès. Però aquesta referència només es fa
present en els primers capítols. Després fa un gir radical i se centra en la
relació que s'estableix entre un vell i gairebé fracassat professor de música
d'escola i un noi àrab, units per destins similars.
Sempre amb el violí de fons, com
un símbol del que haurà de ser l'alliberament personal de cadascun dels dos,
l'autora descriu amb pulcritud les circumstàncies de la mort de l'avi del noi
àrab, violinista, una nit de toc de queda a París, enmig d'una manifestació i
aldarulls, el 1961, a l'època de la guerra d'Algèria.
Si la família del noi àrab havia
decidit que ningú més s'acostaria a la música que havia portat la mort del cap
de família, en el cas del vell professor de música, és la deportació als camps
nazis dels seus pares, en la presa de París, i el posterior trasllat del
professor, encara noi, a Auschwitz, on va fer de violinista de l'orquestra de
la plaça del camp que posava a tothora banda sonora a l'horror dels crematoris,
el motiu que li privarà, un cop alliberat, que torni a tocar el violí.
La novel·la, doncs, encaixa el
retrobament del desig interior dels dos protagonistes quan, enmig d'una festa
escolar, i durant la representació d'un musical en el qual han treballat els
galifardeus de l'institut, es produeix l'encontre màgic dels dos músics, amb el
seu violí: el noi àrab a l'escenari, amb el violí heretat de l'avi mort, i el
professor de música, des de la platea, amb el violí que havia estat mut des de
la seva estada a Auschwitz.
Acceptant que l'estil de l'autora
tendeix en certs moments a forçar el sentimentalisme, cal admetre també que, a
pesar del que ara ja és poca originalitat en relació a la memòria dels camps
d'extermini, aconsegueix dotar la novel·la d'un aire que esgarrapa la
sensibilitat i que produeix els mateixos calfreds que continuen produint els
nous documents i testimonis que apareixen sobre els fets nazis de fa seixanta
anys.
Fora de l'argument central, se li
pot retreure a l'autora que tendeix a donar una imatge allunyada de l'època
actual del sistema escolar, tal com descriu la relació entre el professorat de
l'institut, els altres professors i els alumnes i el trencament que representa
fer una activitat extraescolar per estimular la creativitat dels nois i noies i
fomentar la participació dels pares.
Si bé és cert que el sistema
escolar francès arrossega un tarannà ancorat en un temps anterior a l'anomenada
escola activa d'aquí, la sensació de la lectura és que les referències de la música
màquina que volen els joves de l'institut i el paper que l'autora fa jugar al
professorat semblen més la d'una generació passada.
Però aquesta lleugera ambigüitat no treu validesa a
l'argument ni la força literària que l'autora imprimeix en els moments més
àlgids de la novel·la, sense que decaigui mai l'interès per descobrir quines
motivacions s'amaguen darrere de cadascun dels músics: el vell professor jueu i
l'iniciat noi àrab.
[Suplement Cultura diari AVUI, 15 setembre 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.