Tres novel·les en una. Joyce Carol
Oates (Lockport, Nova York, 1938) fa a 'Ulls Verds' la base d'un guió que
podria ser ben bé el d'una road movie. Novel·la densa i ben construïda que porta
el lector per tres vies: l'opulenta societat nord-americana —un pare presentador
estrella de televisió— i una mare amb un cert reconeixement artístic, el conflicte
insinuat de violència de gènere i una trama final gairebé policíaca.
La protagonista, una adolescent de
quinze anys, viu en la seva pell la càrrega de ser filla d'un famós de la
pantalla amb admiradors a dojo, el desgavell d'una ruptura familiar, i la
descoberta de l'engany que el pare ha creat al voltant d'ella, el seu germà
gran i la seva germana petita.
Seria una mala jugada que es
desvelés aquí qui és el culpable. Bona part de les 250 pàgines de la novel·la
assenyalen la mare, tot i que el lector intuirà que el pare té dues cares: la
pública de personatge en colors de la televisió i la real de casa. Aquesta
intuïcio del lector és essencial per no caure en la trampa que para l'autora a
posta. Vol que sigui cada lector qui vagi fent el judici —malgrat que sigui
paral·lel—, de la ruptura de la parella i, més endavant, de la misteriosa
desaparició de la mare i un amic seu.
'Ulls Verds' és el que, en
llenguatge de lectura-club se'n diria "una novel·la valenta". Valenta
com ho són les telemovies, fins al punt que el ritme narratiu sembla que porti imatges
d'una de les moltes pel.lícules de sèrie nord-americanes. L'autora usa sovint personatges
en les seves obres que posseeixen una gran experiència vital però que acaben en
l'autodestrucció.
I això no és un retret. Ben al
contrari. La fusió de gèneres enriqueix el resultat literari. Joyce Carol
Oates, diuen, ha estat finalista del Premi Pulitzer i candidata al Premi Nobel
per la seva obra, que inclou tant novel·la com poesia, assaig, dramatúrgia i crítica
literària. Que ningú no es pensi, però, que aquests mèrits li arriben per 'Ulls
Verds', tot i que sí que són una garantia de l'ofici sòlid que hi ha darrere
d'aquesta novel·la sense fronteres d'edat.
[Suplement Cultura diari AVUI, 14 desembre 2005]
[Suplement Cultura diari AVUI, 14 desembre 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.