Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

16 de juny del 2013

Amb aires de 'road movie'

 Joyce Carol Oates. Ulls Verds. Traducció de Josep Sampere. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2005. A partir 15 anys.

     Tres novel·les en una. Joyce Carol Oates (Lockport, Nova York, 1938) fa a 'Ulls Verds' la base d'un guió que podria ser ben bé el d'una road movie. Novel·la densa i ben construïda que porta el lector per tres vies: l'opulenta societat nord-americana —un pare presentador estrella de televisió— i una mare amb un cert reconeixement artístic, el conflicte insinuat de violència de gènere i una trama final gairebé policíaca.
   La protagonista, una adolescent de quinze anys, viu en la seva pell la càrrega de ser filla d'un famós de la pantalla amb admiradors a dojo, el desgavell d'una ruptura familiar, i la descoberta de l'engany que el pare ha creat al voltant d'ella, el seu germà gran i la seva germana petita.
   Seria una mala jugada que es desvelés aquí qui és el culpable. Bona part de les 250 pàgines de la novel·la assenyalen la mare, tot i que el lector intuirà que el pare té dues cares: la pública de personatge en colors de la televisió i la real de casa. Aquesta intuïcio del lector és essencial per no caure en la trampa que para l'autora a posta. Vol que sigui cada lector qui vagi fent el judici —malgrat que sigui paral·lel—, de la ruptura de la parella i, més endavant, de la misteriosa desaparició de la mare i un amic seu.
     'Ulls Verds' és el que, en llenguatge de lectura-club se'n diria "una novel·la valenta". Valenta com ho són les telemovies, fins al punt que el ritme narratiu sembla que porti imatges d'una de les moltes pel.lícules de sèrie nord-americanes. L'autora usa sovint personatges en les seves obres que posseeixen una gran experiència vital però que acaben en l'autodestrucció.
    I això no és un retret. Ben al contrari. La fusió de gèneres enriqueix el resultat literari. Joyce Carol Oates, diuen, ha estat finalista del Premi Pulitzer i candidata al Premi Nobel per la seva obra, que inclou tant novel·la com poesia, assaig, dramatúrgia i crítica literària. Que ningú no es pensi, però, que aquests mèrits li arriben per 'Ulls Verds', tot i que sí que són una garantia de l'ofici sòlid que hi ha darrere d'aquesta novel·la sense fronteres d'edat.
     [Suplement Cultura diari AVUI, 14 desembre 2005]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.