Quan l'autora, Care Santos
(Mataró, 1970), va obtenir el premi Gran Angular de l'Editorial SM amb 'Los
ojos del lobo', la comparació de l'argument amb l'assassinat de la jove malaguenya, Sonia Carabantes, li va fer més mal que bé. Ara que la mateixa autora n'ha revisat
l'original i n'ha fet la versió catalana —publicada, curiosament, en una
editorial que no pertany al grup SM i sense que s'esmenti que va ser el premi
Gran Angular en castellà— la novel·la ja pot ser vista tal com és: una novel·la
d'intriga i gènere negre, però sense el típic detectiu que se les sap totes.
L'estructura de 'Els ulls del
llop' té tres parts: una d'inicial que es limita a fer el retrat robot d'alguns
personatges; una de central que conté la trama que pretén desvelar la
desaparició de la jove protagonista; i una conclusió, la de més estil gènere
negre —amb capítols a la inversa del deu a l'u— que aclareix què ha passat amb
la pretesa víctima. A més, un epíleg en forma de dramatis personae explica les circumstàncies dels que han
intervingut en la narració.
Deia que la comparació amb un cas
real de gran impacte mediàtic, per mor de la televisió sensacionalista, com va
ser el cas de la malaguenya Sonia Carabantes, va marcar en negatiu la novel·la
de Care Santos. Entre altres coses perquè, com en les adaptacions
cinematogràfiques, l'autora havia fet una versió més que lliure, amb final
manipulat, que em guardo prou de desvelar.
I és tot just aquest final —uf,
quin respir!—, que justifica que la novel·la entri en una col·lecció juvenil,
entre altres coses perquè la tercera part de l'estructura és molt dura, fins i
tot amb moments d'aparent gran violència, cosa que despertarà els ànims
literàrio-pedagògics d'esperit cavallfortista
i n'impedirà admetre-la com a lectura per a joves.
Potser per això mateix, Columna Jove l'ha situada en aquesta
sèrie que dóna un subtil toc d'alerta i que, amb les sigles XXL, sembla més una
marca de samarretes que de literatura. Amb 'Els ulls del llop' pot ser que el
lector, en segons quins paràgrafs, hi suï, certament, la samarreta, però de
por.
[Suplement Cultura diari AVUI, 7 desembre 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.