Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

22 de juny del 2013

Moltes costures i alguns pedaços


Teresa Broseta. Les costures del món. Il·lust. de Ferran Boscà. Col·l. Micalet Galàctic. Ed. Bromera. Alzira, 2005. A partir 10 anys.

Josep Sampere. 32 d'Octubre. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2005. A partir 14 anys.

El premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre presenta el conte de Teresa Broseta (València, 1963), 'Les costures del món'. El relat recorda, pels personatges fantàstics —els Quasis— els treballadors manairons pirinencs o els trentis, personatges del Cantàbric que fan desaparèixer objectes domèstics.
       Els Quasis són de bona pasta. La seva preocupació és arribar a tenir les agulles i el fil d'or que amaga un sabater i que són imprescindibles per cosir les costures del món, que de tant en tant s'estripen. Però com que els Quasis, invisibles com la majoria de donyets o follets, no poden evitar que els ensumin els gossos, cal comptar amb la col·laboració de tres valents petits que els ajudin i, sobretot, amb la complicitat d'una àvia amb cor jove.
      El conte té la seva espurna per aquesta barreja d'elements. Seria rodó si fos breu. Però s'allargassa fins a 160 pàgs., quan amb una dotzena n'hi hauria ben bé prou. Un excés en la línia narrativa del "xiclet" literari que l'editor hauria fet bé de tallar a temps.
I el text de Josep Sampere (Igualada, 1963), el segon que es coneix de l'autor, torna a explorar l'absurd i el misteri i repeteix, com feia a 'El mar de la Tranquil·litat', l'angoixa a l'hora d'escriure. El relat '32 d'Octubre' supera l'anterior novel·la de l'autor en falta d'atractiu i, a més, desorienta el lector fins al punt que, si aquest és novell, el pot incitar a no tornar a llegir.
A la literatura juvenil no li calen exercicis d'escriptura a la corda fluixa. És prou madura. Si un autor escriu per a joves, estaria bé que ho fes amb el propòsit d'augmentar-ne el prestigi i no amb el de fomentar-ne el menyspreu. ¿A què treu cap que l'editor de ficció de '32 d'Octubre' doni a l'autor, també de ficció, aquest consell: "Escrigui alguna cosa juvenil. I quan hagi madurat, dediqui's a la literatura seriosa."? Ai, el subconscient i el complex aliats, que fàcil que ho tenen per trair les bones intencions!
[Suplement Cultura diari AVUI, 16 novembre 2005]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.