Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

15 de juny del 2013

Fugir a Nàrnia, on mai no és Nadal


C. S. Lewis. Les cròniques de Nàrnia. Traducció de Jordi Arbonès. Editorial Destino. Barcelona, 2005. A partir 12 anys.

 Durant tot el 2005, l'editorial Destino ha reeditat els set volums de 'Les cròniques de Nàrnia', l'obra de Clive Staples Lewis (Belfast, 1898 -1963), coincidint amb el boom del gènere fantàstic i també preveient que s'estrenava la pel.lícula 'El lleó, la bruixa i l'armari', basada en la primera part de Nàrnia.
C.S.Lewis va ser professor de literatura anglesa a la Universitat d'Oxford, on va formar part del grup The Inklings en el qual es trobava també John Ronald Reuel Tolkien ('El senyor dels anells'). 'Les Cròniques de Nàrnia', de C.S.Lewis es van publicar fa cinquanta anys. Diuen que Irlanda és una terra propicia a la fantasy. Les fades, les bruixes i el bestiari fantàstic hi campen a gust.
Potser per això, perquè C.S.Lewis partia d'un solatge propi, 'Les Cròniques de Nàrnia' tenen diferents nivells de lectura. No es pot parlar d'una sèrie de gènere fantàstic d'autoria actual sense fer referència a J.R.R.Tolkien i C.S.Lewis. En tot cas, els autors posteriors a ells, tot i que es mantenen en l'eterna lluita entre el bé i el mal, s'aparten de la tesi del pecat, la culpabilitat, el penediment, el sacrifici, el dolor i la redempció, pròpia sobretot de C.S.Lewis, que va fer una trajectòria personal des de l'ateisme cap a la fe cristiana.
A Nàrnia, Aslan és el lleó totpoderós que, per obra i gràcia, va fent aparèixer del no res les muntanyes, els rius, la vegetació, els arbres, els ocells i els altres animals. Finalment els ordena que posin en marxa el món: "Nàrnia, Nàrnia, Nàrnia. Desperta. Estima. Pensa. Parla." Dels set títols, 'El lleó, la bruixa i l'armari', té ara tot l'interès, per la influència de la pel.lícula acabada d'estrenar, sense gaire fortuna.
    Arribar a un lloc nou a través d'un armari fomenta la fantasia dels lectors. Si en aquest lloc sempre és hivern, no hi ha mai Nadal i una Bruixa Blanca és la que imposa amb maldat les seves lleis, la cosa no pot ser més atractiva. Fantasia, por i descoberta sempre funcionen. ¿Per què ara es pot retrobar C.S.Lewis com si fos un autor acabat de néixer? Sens dubte, gràcies als seus imitadors, a qui, per ser honestos, ja seria hora que ho admetessin i cedissin als pares de l'invent, Tolkien i Lewis, allò que per dret a llei els correspon.
    [Suplement Cultura, diari AVUI, 28 desembre 2005]  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.