Enric
Larreula. Marduix. Il·lustracions de Maria Espluga. Col·lecció El Vaixell de
Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2005. A partir 7 anys.
Gemma
Pasqual Escrivà. La màgia del temps. Il·lustracions d'Ana Zurita. Editorial
Alfaguara - Voramar. Picanya, 2005. A partir 12 anys.
El conte curt de Robert Walser
(Biel, 1878 - Herisau, 1956) és un tast de butxaca, però amb aspiracions
d'àlbum il·lustrat.Tan curt de paraules com llarg d'idees, 'L'home que no
s'adonava de res' es converteix en un d'aquells personatges que queden en la
memòria. Quan un no s'adona si va descalç o si perd els diners o es deixa la
jaqueta en algun lloc, li acaba passant alguna de grossa. L'autor, de vida
enigmàtica, va patir diverses crisis i va ingressar voluntàriament en un
sanatori mental. Això justifica en part l'argument. Per Walser, l'absurd és una
broma que, ben feta, deixa l'autor i els lectors tan amics com sempre.
Enric Larreula (Barcelona, 1941)
no amaga des del títol que la cosa va d'herbes. I on hi ha herbes, hi ha
bruixeria. La bruixeria d'aquest conte, 'Marduix', s'insereix en la tradició de
la contalla a l'estil Andersen o Grimm, cosa que fa que l'autor aconsegueixi un
conte no només per ser llegit sinó també per ser contat. Marduix és el
personatge d'un món que ja no existeix. Però que arrossega les sentors, les
incerteses i la fortuna de les persones a qui la bondat premia, si en fan bon
ús. 'Marduix' reconcilia lectors madurs amb la força de la fantasia de la infància.
I Gemma Pasqual (Almoines, 1967), explora el territori dels fantasmes amb un personatge que descobreix
el passat i la capacitat de canviar-lo. L'autora de 'La màgia del temps' no es
limita a crear un imaginari fantasmal sinó que amaneix la trama amb reculades
històriques com el de la bomba del Liceu o la pantanada d'Alzira. Aquest recurs
fa que el relat es mogui entre l'atractiu de la contemporaneïtat i la
curiositat de fets passats que, barrejats amb la trama literària, confirmen que
la realitat supera sovint la ficció. L'estructura del relat aporta originalitat
i un rerefons actual que el dota de frescor i no el fa caure en la trampa del
déja vu.
[Suplement Cultura diari AVUI, 5 octubre 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.