Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

22 de juny del 2013

Perseguits pels protectors

M. Àngels Bogunyà. Les veus protectores. Col·lecció La Llum del Far. Edicions Baula. Barcelona, 2005. A partir 15 anys.

      La novel·la té un títol original: 'El maíz amargo'. L'escriptora Maria Àngels Bogunyà (Molins de Rei, 1947) ha optat per retitular-la amb 'Les veus protectores', en la versió catalana, un títol probablement més fidel al contingut de la trama, que té de rerefons la creença en uns éssers superiors que vetllen per tot, anomenats els Guardes del Món. 'Les veus protectores' és el relat d'una adolescent de Guatemala que viatja a Europa, amb destinació a Madrid i Barcelona, i que fuig de les malvestats dels paramilitars del seu país.
      La tendència a fer que, en les seves novel·les, hi hagi no només l'anècdota feta trama sinó un contingut que va més enllà i que divulga o fa entrar el lector en el coneixement d'un món que li pot ser estrany és un recurs habitual en molts dels títols de l'autora. Una altra característica seva és l'opció d'un registre literari que no acaba mai de dir al lector per on aniran els trets sinó que ha de ser aquest qui vagi descobrint de quina mena de personatges parla, en quin indret els situa i, fins i tot, quin és el conflicte en què els vol fer moure.
    En el cas de 'Les veus protectores', la novel·la vol donar a conèixer la situació de por i persecució que uns indígenes de Guatemala pateixen per part dels qui els haurien de protegir. La política de terra cremada, els assassinats indiscriminats, els assalts als poblats i la descoberta que totes aquestes accions, i d'altres de similars, són executades per traïdors de dins mateix de l'aldea crea una situació on la justícia no se salva de quedar tacada per la corrupció.
      Estructurada com un llarg monòleg de la protagonista —de fet es tracta d'un relat començat i pràcticament acabat en el vol d'avió que va des de l'altra banda de l'Atlàntic a Europa—, la novel·la no deixa respir al lector, al llarg de 135 pàgines i prescindeix de la divisió estàndard en capítols, tret d'unes referències horàries. Però això no impedeix que l'argument se segueixi amb interès.
       [Suplement Cultura diari AVUI, 19 octubre 2005]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.