La llei del màxim esforç

Ko Tazawa. En Yu i en Kei tornen al Japó. Epíleg de Joaquim Carbó. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

      Fa una vintena d'anys que Ko Tazawa, aleshores empleat bancari al Japó, va ser destinat Barcelona on va passar un any per anar posteriorment a Madrid. Després d'aquella missió laboral, Ko Tazawa va decidir deixar la banca i va començar el doctorat a Osaka sobre el bilingüisme a Catalunya. Va ser després d'això que va tornar a Barcelona d'una manera força singular. Ko Tazawa va escriure a Josep M. Espinàs, quan aquest era articulista del diari Avui, i la seva carta sol·licitant una família catalana que l'allotgés durant uns dies va tenir resposta. Ko Tazawa va decidir finalment establir-se a Barcelona amb la seva família i hi va fer el doctorat en Filologia catalana.

      Aquests i altres detalls de la vida de l'autor els explica ell mateix en una entrevista que Joaquim Carbó li va fer per a la revista Cavall Fort (març 2004) i que el llibre de Ko Tazawa reprodueix íntegra. Sense aquesta entrevista, el relat no es pot dir que quedaria coix sinó que quedaria postís. Perquè l'autor japonès, que escriu directament en català, no pretén fer una novel·la sinó més aviat un document biogràfic, posant com a protagonistes els seus dos fills, que aleshores tenien sis i tres anys, i que en van passar dos i mig aquí.

El relat, però, té tres punts bàsics d'interès: la visió dels petits que aterren a Catalunya sense conèixer ni la llengua ni els costums, el contrast que fan de la llengua i d'aquests costums quan tornen al Japó, encara en l'àmbit acadèmic —molt més rígid—, i una part central, la que dota d'aventura el relat i aconsegueix un clima d'intriga i acció que hauria pogut ser, per si sola, una novel·la sobre les peripècies d'una colla escolar al Japó que vol resoldre pel seu compte el cas d'un assetjador de noies a la sortida de l'escola.

Llegint el que diu Ko Tazawa, un no pot evitar de pensar en els soferts psicòlegs d'aquí, tan preocupats ara per l'estrés que diu que acumulen els escolars catalans, i en la feina llarga que tindrien si exercissin de psicòlegs infantils al Japó.

[Suplement Cultura diari AVUI, 2 novembre 2005]