Gemma Lluch, Teresa Colomer, Caterina Valriu, Antonio Rodríguez i Teresa Duran. 'De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària'. Coberta d'Enric Solbes. Edicions Bromera. Alzira, 2000.
Fer, de tant en tant, una aturada en el camí és bo per a qualsevol sector. Assaigs com aquest fan una d'aquestes aturades en l'allau editorial, que haurien de servir per regenerar l'àmbit en qüestió. Cinc especialistes en la literatura per a infants han recopilat les seves reflexions (quatre de les quals ja es van fer públiques en unes Jornades a la Universitat de València) i han exposat la seva visió del pas fet des de la narrativa oral a la literatura per a infants.
Estem, doncs, trepitjant el terreny de la teoria. I la teoria sobre la creació literària sempre ha estat mirada amb suspicàcia per aquells que formen part del corpus estudiat. Per això, potser, els cinc assagistes fan la trepitjada rigorosament, però amb peus de plom i procuren no tocar l'ull de poll de ningú que sigui gaire pròxim per evitar gemecs de dolor.
Amb aquest volum podreu saber, doncs, què vol dir la homogeneïtzació partint dels narradors de contes i arribant a Walt Disney; la recreació de l'imaginari cultural prenent com a exemple 'La Caputxeta Vermella'; tot allò que no sabíeu de les bruixes, mags, fades...; què hi ha de l'humor en els contes populars; i les característiques de la il·lustració en les rondalles populars. I, a més, disposareu d'una extensa bibliografia de consulta comentada.
No és, lògicament, el primer assaig sobre el ram. I tampoc no serà l'últim. Les mateixes autores d'aquest volum (amb excepció de l'únic autor), ja han publicat altres assaigs de reflexió. Per exemple, Gemma Lluch ('El lector model en la narrativa per a infants i joves'. Universitat de València, 1998); Teresa Colomer ('La formació del lector literari'. Barcanova, 1998); Teresa Duran ('Primeres Literatures. Llegir abans de saber llegir'. Conjuntament amb Roser Ros. Pirene, 1995); o Caterina Valriu ('Història de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana'. Pirene, 1994), entre molts altres que l'estudiós sabrà trobar en els catàlegs corresponents.
El fet és que, per regla general, cap d'aquests títols s'encara obertament amb la creació literària més contemporània i, a tot estirar, qui ho fa, no va gaire més enllà dels anys vuitanta. Però no retraurem ara als estudiosos d'aquest àmbit el que és una pràctica habitual en els estudiosos de la literatura en general. Fins i tot és fàcil d'entendre la prevenció que sembla que tenen a entrar de ple en els moviments actuals, les temàtiques més utilitzades, els autors i cadascuna de les seves línies.
Aquest és un dèficit que publicacions com aquesta d'Edicions Bromera ajuden a pal·liar, però que són només una agulla en un paller editorial, deixat de la mà de Déu, amb algunes excepcions, de nombrosos autors multicorregits, revisats i reescrits, i d'editorials paternomercantilistes amb una visió tan limitada de la literatura que els allunya de qualsevol aposta de risc, d'innovació i de sorpresa. ¿Qui s'anima a fer un estudi assagístic contemporani amb aquesta triple proposta com a títol?
Suplement Cultura diari AVUI, 1 juny 2000
Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»
El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:
1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
9 d’agost del 2015
Una agulla en un paller editorial
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.