Les taques de Miró i les flors de Saramago

José Saramago. La flor més grossa del món. Traducció de Xavier Pàmies. Il·lustracions de João Caetano. Edicions 62. Barcelona, 2001. A partir 8 anys.

Miquel Obiols. El quadre més bonic del món. Il·lustracions de Roger Olmos. Col·lecció Llibrer per a somniar. Kalandraka Edicions. Barcelona, 2001. A partir 8 anys.

      Aquest són dos àlbums il·lustrats gairebé de col·leccionista. El quadre més bonic del món fa una recreació del món mironià, escrita per Miquel Obiols i il·lustrat generosament per Roger Olmos. La història comença a l'estudi de Joan Miró a Mallorca on l'artista té tancades cinc taques salvatges de pintura que s'escapen i s'embarquen cap a Barcelona  i deixen tacat tot el que troben al pas: animals del zoo, monuments i edificis gaudinians...
      El pintor les empaita i hi estableix una mena de duel intentant posar-les a ratlla disfressat de domador, de mariner i de recuperador de taques. Les imatges interpreten un Miró despentinat, enderitat en la lluita terrible contra unes taques de pintura desbocades. S'hi troben també referències com les agulles de Montserrat que després es retrobaran en les escultures de l'artista o con una estàtua de Colom bracejant esverada. Hi ha, a més, una repoetització dels símbols barcelonins i mironians: la Sagrada Família, el port, el Tibidabo, l'estel, la dona, el sol, la lluna, l'ocell. En la  làmina epíleg que tanca l'àlbum es pot veure un Joan Miró que no tan sols ha recuperat el control de les taques sinó que  les ha integrades al seu cos. L'il·lustrador Roger Olmos expressa aquest fet amb una encertada metàfora visual:  els dits de les mans del pintor són raigs de color que s'estenen en diagonal per tota la pàgina i es perden, eixamplades, en l'infinit de les vores del paper.
      L'altre àlbum, 'La flor més grossa del món', té com a autor del text un escriptor de luxe, el premi Nobel José Saramago. Abans d'endinsar-se en el relat, Saramago detalla com han de ser, a parer seu, els textos per a infants, i acaba confessant que es creu incapaç d'escriure per a petits. Tot i aquesta declaració de modèstia, confessa que s'atreveix a fer un resum d'un possible conte i confia que algun dels lectors un dia o altre el vulguin desenvolupar amb paraules més senzilles. Arrenca dubtós, doncs, fent metaliteratura a mesura que va definint una al·legoria sobre el sentit de la vida, representada per "un nen de conte" que traspassa tot el planeta diverses vegades per portar tres gotes d'aigua  a una gran flor pansida.
      La traducció es mereix un esment especial perquè possiblement el traductor Xavier Pàmies s'haurà preguntat si calia buscar sinòmins "senzills" a les paraules cultes de Saramago, o bé si havia d'alleugerir amb comparacions alguna metàfora massa dura per al lector primerenc. Per sort no ho ha fet, i el resultat és un text elaborat amb un resultat excel·lent.
      Les il·lustracions comencen amb la imatge de l'escriptor reposat i solitari, presentades en diverses seqüències zoom fins que s'enfoquen en primer terme:  mans, ploma i paper. Al final de l'àlbum es reprèn el zoom a la inversa i el món de l'escriptor s'allunya. Entremig hi ha les imatges plenes de moviment, amb elements essencials, que descriuen les accions del protagonista i la seva descoberta. Per si el text no ho deixava prou clar, les il·lustracions situen la gran flor amb pètals on es veu un mapa mundi a tocar de la taula de l'escriptor, que se la mira satisfet. En realitat, qui ha fet la proesa i ha sortit de casa per fer una cosa que creia que el sobrepassava ha estat el propi escriptor. I és aquí on pren tot el sentit el conte del nen que surt de casa, que traspassa més enllà del riu i troba una flor que necessita aigua.
 
[Suplement Cultura diari AVUI, 14 febrer 2002]

Tribut als bons il·lustradors

Thierry Robberecht i Philippe Goossens (text i il·lustracions). El meu pare va ser rei. Edicions Baula. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Antonio Rubio. Els oficis d'en Joan. Il·lustracions de Rebeca Luciani. Traducció de Miguel Barrios. Col·lecció 'Llibres per a somniar'. Editorial Kalandraka. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Jonathan Emmett. El talp i la lluna rebonica. Il·lustracions de Vanessa Cabban. Traducció i adaptació d'Antoni Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

David Melling. La caça del petó. Adaptació d'Antonio Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

      Tots aquests àlbums tenen unes característiques comunes: vocació de bona edició, tria de bones il·lustracions, i una breu història consistent. A més, compleixen la funció de donar entrada a la il·lustració que es fa a fora, tot i que no es pot deixar de posar al crit al cel per recordar que el planter de bons il·lustradors catalans viu cada vegada més al marge del panorama editorial, a pesar que el seu paper a fora continua ser rellevant, com és el cas recent de Lluïsot, guardonat per un llibre seu, publicat per Media Vaca (editorial valenciana de gustos exquisits), a l'última Fira de Bolonya.
      'El meu pare va ser rei' és un passeig visual per unes làmines que guarden les proporcions entre allò que considerem més elevat socialment, per tant, més engrandit per les il·lustracions, i el que queda per sota. A banda de la reflexió sobre la relació entre pares i fills, les il·lustracions mantenen uns tons de colors forts, extrets del vestit de rei. Només les làmines d'entrada i de sortida opten pels tons blavosos, de quan el pare encara jugava a fet i amagar amb el seu fill, i quan hi torna, tip d'exercir el paper de monarca. Àlbum per mirar. Després, per llegir ràpidament. I per tornar a mirar tantes vegades com convingui. Publicat per una editorial dels Països Baixos ('Toen papa koning was'), es va distribuïr primer a Bèlgica.
      Amb 'Els oficis d'en Joan', Kalandraka Edicions incorpora un àlbum d'autoria gallega ('Os oficios de Xan'). El seu guió delata més una orientació a partir del mateix il·lustrador que no pas de la brevetat del text de la història. Làmines a doble pàgina, de tons forts, marcades per l'excentricitat tant del personatge protagonista com dels elements que van entrant en els seus somnis: galetes gegantines, els tres porquets de la imaginació del conte, la capsa que amaga un grill, les molles de pa transformades en dofins, els deserts de dinosaures, el joc (jo en diria de l'Oca més que del dòmino com diu el text), la banyera o la cuina.
      L'àlbum 'El talp i la lluna rebonica' ('Bringing down the moon', en la versió original) és una al·legoria d'allò tan sabut que és "voler la lluna en un cove". El personatge és un talp que vol aconseguir la bola blanca com sigui i que fa mans i mànigues buscant l'ajuda d'altres habitants del bosc com el conill, l'eriçó i l'esquirol. La il·lustradora ha triat un to obligadament blavós per crear el clima de nit de lluna plena, el mateix color del talp, que dóna un aire càlid a totes les làmines.
      'La caça del petó' ('The Kiss that Missed') és un àlbum escrit i il·lustrat per l'anglès David Melling. Hem començat amb un pare que va ser rei una temporada i acabem amb un rei que no està pel seu fill i li envia un petó de bona nit, a distància, que s'escapa.    Gràcies a això es poden viure una sèrie d'aventures pel bosc quan un dels cavallers de la cort empaita el petó fugitiu. Les làmines, de tall més clàssic que tots els àlbums anteriors, algunes emmarcades, se centren més en les peripècies del cavaller i el seu cavall, fins que apareix un drac que l'il·lustrador engrandeix a discreció. Cavaller, drac i conte. Un còctel perfecte, malgrat que no hi hagi princesa.

[Suplement Cultura diari AVUI, 16 maig 2002

Tres estils d'il·lustració

Mercer Mayer (text i il·lustracions). Un malson al meu armari. Traducció de Clara Sanjurjo. Col·lecció Llibres per a somniar. Kalandraka Edicions. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

Peter Sís. Madlenka. Traducció d'Albert Balasch. Editorial Lumen. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

Rocío del Mar Antón i Dolores Núñez. Traducció d'Alfred Quintana. Il·lustracions de Xavier Vilagut. Edicions Beascoa. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

      El llibre en cartoné, l'àlbum il·lustrat, l'àlbum experimental, sembla que han tornat progressivament al panorama editorial. Aquests tres llibres semblen més una aposta per l'experiment que no pas una proposta oberta a la il·lustració en el sentit clàssic com l'entenem.
      'Un malson en el meu armari' (There's a nightmare in my closet') és un conte que, brevíssim, s'amplia gràcies a les làmines gairebé uniformes, il·lustrades amb la mateixa tècnica, amb tres colors simples: vermell, verd i negre. Com que la col·lecció de Kalandraka se subtitula clarament "per a somniar" la història comença així: "En el meu armari hi havia un malson", diu el petit protagonista.
      L'autor el posa en peu de guerra, al llit, armat amb una escopeta i un canó de joguina, hi ha un casc per terra, dos soldadets de plom, una trompeta i un cavall de cartró, i en làmines posteriors, un avió.   L'ambient ingènuament bèl·lic domina l'àlbum. Per crear l'atmosfera de por, el cortinatge de la finestra fa de fantasma, empesa pel vent. El petit personatge tanca la porta de l'armari, té por. Fins que un dia decideix acabar amb el malson d'una vegada. I els malsons, ja se sap, no apareixen fins que tot és ben fosc. L'autor el reflecteix en forma de monstre a qui disparar. Però els trets, com passa amb els ninots de mentida de les pel·lícules, no fan el seu paper. I en aquests casos, el millor és optar per l'afecte, compartir nit i llit amb el malson i pensar que, malgrat que de l'armari pugui sortir un altre malson, el lloc que ocupa el protegit al llit no permet més espai per a tres.
      L'àlbum 'Madlenka', de Peter Sís, és tota una altra cosa. Sota l'excusa que al petit personatge se li mou una dent, la protagonista inicia un recorregut pel barri i algunes de les botigues, en una mena de volta al món gràcies als seus propietaris. El treball remarcable, però, és la presentació de les làmines, algunes de les quals tenen finestres per connectar amb la il·lustració de la pàgina següent. Un treball que té dues parts ben diferenciades: el dibuix gairebé arquitectònic i el dibuix de traç minúscul i fantàsmagòric, estil Joan Ponç. És un d'aquells àlbums que admeten diverses lectures i, sobretot, diverses mirades. Un petit luxe.
      I 'El regal del pescador' es distingeix dels àlbums publicats en les últimes setmanes perquè les seves làmines tenen una característica singular: plastilina i fotografia. Amb aquesta barreja, la història té un caràcter de sèrie animada, gairebé de fotograma, que convida a llegir la història: el desig del petit protagonista converteix el mar en un somni màgic. Una mostra de les possibilitats de la tècnica aplicada a la creativitat.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 2002]

Pluja d'emocions

Montse Gisbert (text i il.lustracions). Les petites (i grans) emocions de la vida. Tàndem Edicions. València, 2003. A partir 5 anys.

Chemas Heras. Avis. Traducció del gallec d'Ariadna Martín. Il.lustracions de Rosa Osuna. Col.lecció Llibres per a Somniar. Kalandraka Edicions. Barcelona, 2003. A partir 5 anys.

      Potser sense proposar-s'ho, Montse Gisbert ha fet amb el seu petit àlbum il.lustrat una mena de manual d'emocions o, vist des d'una altra òptica, una pluja d'emocions que configuren el repertori complet de qualsevol bon relat literari. Les dobles làmines de l'àlbum serveixen perquè el lector primerenc ressegueixi una a una cadascuna de les sensacions que anirà descobrint pel camí de la vida. A la banda esquerra de la làmina, s'hi situa el breu text que acompanya cadascuna de les emocions, i a la banda dreta, el llenguatge visual ho reexplica amb les accions dels personatges.
      Àlbum de dos nivells de lectura, doncs, el textual i el visual. Un amb guspires d'aforisme; l'altre, amb personatges desmanegats, a vegades insinuats pel traç prim de l'autora, marcats en alguns casos per figures de caràcter geomètric, i en alguns moments amb tendència "shinchanaire", grotescos, inflats, en primers plans o tractats com a gomes elàstiques, tots enmig d'un to de colors suaus, segurament que per no alterar l'objectiu de l'àlbum: fer posar en contacte el primer lector amb la descoberta d'emocions com la felicitat, la por, el consol, la valentia, la tendresa, la gelosia, l'alegria, l'orgull, la vergonya, la impaciència, la timidesa, la maldat, la tristesa, la reconciliació, la marginació, l'amistat, la tossuderia, la complicitat, la curiositat, la separació, la solitud, la bondat, el dubte, la fanfarroneria, la diferència i l'amor.  Tot un manual de supervivència.
      L'altre àlbum, d'autoria gallega, 'Avis', de Chema Heras i Rosa Osuna, va ser distingit amb l'últim premi Llibreter, que atorga el Gremi de Llibreters catalans. L'editorial Kalandraka aporta amb aquest àlbum una petita faula sobre la gent gran i l'espurna de l'amor. També 'Avis' té clarament determinats dos nivells de lectura que es poden resseguir per mitjà del text o de les il.lustracions.
      En aquest cas, la senzilla història que s'inspira en un ambient rural ("Aquesta nit hi haurà festa a la plaça del Poble!", comença anunciant el text), juga amb dos personatges, la parella d'avis que decideix sortir de casa per aprofitar la gresca del carrer i anar a ballar. Però per sortir de casa cal fer goig i l'àvia es vol empolainar com en els millors temps. Sort en té del veterà pretendent que la convencerà que en ella concorren tots els atributs que converteixen l'àvia en "un sol". Com que l'amor és cec, la història dels avis balladors és de les que acaben bé, com a les pel.lícules amb petó.
      Les il.lustracions d''Avis', gairebé totes a doble làmina, centren cada escena en els dos protagonistes, però envolten les làmines amb els elements, animals, objectes i colors que van creant una atmosfera explicativa del món que els envolta. Elements complementaris que la il.lustradora situa al lliure albir en diferents angles de cada làmina, com un collage o un trencaclosques que fa endevinar què amaga, ni que no estigui situat en l'ordre que li correspon. Un tros de teulada, un barret de xemeneia, petits porcs, ocells, una regadora, una aixadella, la cua o el morro d'un gat, la troca de mitja descabdellada, un retrat de la parella sobre una taula camilla, roba estesa, l'armari de les potingues, la calaixera, o les peces que, juntes, completarien el quadre de l'envelat, amb músics i balladors inclosos. Tota una disposició d'elements que dóna dinamisme al relat visual i que es tanca amb una imatge de nit, de retorn a casa, de la parella que ha redescobert l'amor.

[Suplement Cultura diari AVUI, 25 setembre 2013]