Entrar al fantàstic sense concessions

Maria Dolors Alibés. «La lluna vol un fill». Il·lustracions de Lluís Filella. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1992. A partir de 7 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 21 febrer 1993 [+ descarregueu la crítica]

Maria Dolors Alibés. «Un goril·la sobre la taula». Il·lustracions de Lluïsot. Col·lecció La Porta. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992. A partir de 5 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 21 febrer 1993 [+ descarregueu la crítica]

Maria Dolors Alibés. «Girafes». Il·lustracions de Jan. Col·lecció Llibres de la Tortuga. Editorial La Galera. Barcelona, 1992. A partir de 4 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 21 febrer 1993 [+ descarregueu la crítica]

L'hàbit de llegir la premsa

«Cucafera», «Tirolino» i «Reporter Doc». Edita En&B Revistes. Grup Bayard Presse. Barcelona, 1994. Per a lectors de 3 a 12 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 7 juliol 1994. [+ descarregueu la crítica]

Poesia i narració

Gabriel Janer Manila. «El terror de la nit». Col·lecció Columna Jove. Editorial Columna. Barcelona, 1996. A partir de 4 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 4 / 5 abril 1996 [+ descarregueu la crítica]

Gabriel Janer Manila. «Viatge a l'interior del fred». Il·lustracions de Núria Giralt. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1996. A partir de 9 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 4 / 5 abril 1996 [+ descarregueu la crítica]

Roda el món i torna al Born

Ricardo Alcántara. «Barbamec i els fantasmes» i «Barbamec i les gavines». Traducció de Marta Marín. Il·lustracions de Roser Capdevila. Col·lecció Els Secrets del Pirata. Editorial La Galera. Barcelona, 1996. A partir de 4 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 20 març 1997 [+ descarregueu la crítica]

Rondalles i poesia

Rosa Maria Colom. «La dama blanca». Il·lustracions de Mercè Canals. Col·lecció Petit Esparver. Editorial La Magrana. I també a la col·lecció Premi Lola Anglada, de la Caixa de Terrassa. Barcelona / Terrassa, 1997. A partir de 9 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 26 juny 1997 [+ descarregueu la crítica]

Montse Ginesta. «Blanc o negre». Il·lustracions de l'autora. Col·lecció La Porta. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1997. A partir de 4 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 26 juny 1997 [+ descarregueu la crítica]

Joana Raspall. «Degotall de poemes». Il·lustracions d'Imma Pla (coberta) i Glòria Garcia (interior). Col·lecció El Corsari. Editorial La Galera. Barcelona, 1997. A partir de 10 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 26 juny 1997 [+ descarregueu la crítica]

Per escoltar

Josep M. Espinàs. Viatge a la Lluna. Música de Xavier Montsalvatge. Jean de Brunhoff. Història de Babar. Música de Francis Poulenc. Josep Dolcet i Llorenç Caballero, sobre un poema d’Apel·les Mestres. Liliana. Música de Salvador Brotons. Traduccions de Jaume Creus, Rafael de Penagos i Teresa Güell. Il·lustracions llibret CD de Carme Solé Vendrell. Narració CD de Joan Manuel Serrat. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Direcció de Salvador Brotons. Auvidis Ibèrica. Barcelona, 1997. A partir de 4 anys. 

        ¿A partir de la música es pot fomentar la lectura? Amb productes de luxe com aquest, segur que sí. Ja sé que no ho permeten fàcilment els drets, sobretot els de l’editor de 'Babar', però m’agradaria haver vist també el llibre en format tradicional, al costat del llibret del disc compacte. Sobretot per poder disfrutar, mirant degudament ampliades, totes les il·lustracions que n’haurà fet Carme Solé Vendrell, que ha resumit en una portada de collage entre els elements més importants dels tres contes, amb el retrat de Joan Manuel Serrat de fons, en el seu estil de línies deformades i de figures plenes de massa de color, emmotllades com la plastilina.
        Josep M. Espinàs va escriure 'Viatge a la Lluna' l’any 1966. Tres anys després, just quan Armstrong trepitjava la Lluna, s'editava un elapé en el segell Concèntric, amb el conte musicat per l’Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la veu del mateix Espinàs, sota la direcció de Ros-Marbà, i amb una composició de Xavier Montsalvatge. Aquesta peça (17’07") es manté idèntica en el nou enregistrament. Només ha canviat la veu (Espinàs per Serrat) i la direcció (Ros-Marbà per Brotons). És un testimoni sense retocs, volgut així pel mateix Espinàs.
        'Viatge a la Lluna' és un conte al servei de les necessitats musicals on els instruments ocupen amb el seu so el lloc dels personatges. Espinàs va escriure el brevíssim conte en una època que la literatura catalana per a infants i joves vivia immersa en la realitat social de les colles. La de l’Espinàs té un nom: la Colla dels Pesquis, i una justificació, “perquè en tenien molta, de pesquis”. No cal que busqueu “pesquis” al diccionari.
         La combinació de 'Liliana', 'Història de Babar' i 'Viatge a la Lluna' té una característica significativa: unir tres creacions de tres èpoques diferents del segle XX. La inicial, amb el poema de 'Liliana', d’Apel·les Mestres; la influïda pel conflicte de la Segona Guerra Mundial amb 'Història de Babar', de Brunhof; i la de la represa cultural catalana amb el 'Viatge a la Lluna', d’Espinàs. Tres moments que tenen un eix comú: la fantasia, el capgirament d’elements racionals i la moralitat de fons per un món més humà. Amb la música i la literatura com a suport.
        Joan Manuel Serrat ha fet un dels treballs més singulars de la seva carrera. I, a més, el resultat ha servit per descobrir-ne els dots com a narrador. Els que han dedicat part del seu temps professional a explicar contes acaben d’incloure a la nòmina del gremi un nom que, sobtadament, reforça allò que semblava només un capritx educatiu: transmetre el plaer de la veu amb històries del fons del temps per ajudar a fer treballar la imaginació dels més petits.
        Joan Manuel Serrat entronca amb la veu ancestral dels contes a la vora del foc, però també amb la veu més actual dels contes explicats des dels mitjans audiovisuals. Entre la gravació d’Espinàs i la d’en Serrat, han passat 30 anys. El buit de la continuïtat és una incògnita, com tantes inciatives perdudes pel camí en aquest   període. La recuperació d’ara, en un disc compacte d’àmplia distribució, és un pas important que no hauria de ser una excepció.

Suplement Cultura diari AVUI, 27 novembre 1997

Textos recuperats

Glòria Gómez de la Tia.  El millor detectiu del món. Il·lustracions de Francesc Rovira. Col·lecció Alta Mar Misteri. Editorial Bruño. Barcelona, 2000. A partir de 8 anys.

Josep Lluch. La Laura té por. Il·lustracions de Roser Capdevila. Col·lecció Sirenetes. Editorial La Galera, 2001. A partir de 4 anys.

      El millor detectiu del món és un llibre que he recuperat de la prestatgeria, després d'un any de la seva publicació, entre l'allau de novetats pendents. L'autora és una activa bibliotecària que havia publicat poemes, narracions, crítiques literàries i articles periodístics a la revista SIPAJ, dedicada a la promoció d'activitats juvenils.
      Llibre amb antiheroi o, més ben dit, amb heroi per casualitat: el detectiu Alfred Sensefred. El robatori per al qual han estat contractats els seus serveis d'investigació es produeix a l'alcaldia de la ciutat de Gastamolt. Els funcionaris, amb l'alcalde al capdavant, després de la corresponent recerca internàutica, troben aquest detectiu que exigeix unes determinades condicions laborals. Alfred Sensefred, com a bon pingüí, ha d'estar tothora a una temperatura molt baixa, per això li condicionen l'hotel i el taxi. I, precisament  en les situacions insòlites de l'adequació dels espais i els mètodes suposadament detectivescos que crea el personatge, hi ha la troballa i el toc humorístic d'aquest relat.
      Sensefred és un pingüí-detectiu que no ha sortit mai del seu hàbitat. Es mostra sorprès de tot el que veu i sobretot s'estranya del seu èxit clamorós que ha traspassat fronteres. Quan pren la paraula per adreçar-se als lectors, es presenta ple de dubtes, confessa que tot ho descobreix per casualitat. La seva modèstia fa que es posi de seguida el lector a la butxaca. També aquest cas del gran robatori de Gastamolt es resol amb la mateixa falta de tècnica: cau dins d'una claveguera que no ha vist i una rata que hi habita l'ajuda.
      Les il·lustracions que ha fet Francesc Rovira per aquest llibre són generoses. Amb veu pròpia, l'il·lustrador ha interpretat una galeria de personatges realistes, expressius i ben definits, emmarcats en situacions on ha treballat molt especialment unes composicions molt versemblants. L'edició es completa amb un Taller de Lectura d'una vintena de pàgines, presentat com un joc que incita a preguntar, indagar i reflexionar sobre l'autora i la novel·la, seguint les estratègies que utilitzen els detectius.
       D'altra banda, La Laura té por, de Josep Lluch, és un títol recuperat de fa deu anys que ara inicia la nova col·lecció Sirenetes i que presenta els textos alhora en lletra manuscrita i en majúscules, amb la intenció que els primeríssims lectors es defensin pel seu compte picant d'aquí i d'allà segons la competència que hagin adquirit en lectura escrita.
      També es poden ajudar de la lectura de les imatges que, en els quatre volums que han sortit fins ara de la col·lecció, és molt eloqüent i ben segmentades narrativament. Tot apunta, doncs, a proporcionar un material de lectura ja independent del tutelatge dels adults. El conte de Josep Lluch és dels que podríem dir d'autoajuda perquè els infants veuen representada la por de la protagonista, una por injustificada com la majoria de pors literàries.
      En unes làmines delicioses, Roser Capdevila es mostra altre cop creadora d'atmosferes. Posa ombres i imatges de monstres a l'esglai de la petita Laura que, abans d'aclucar els ulls, s'imagina tota mena de companyia tenebrosa.

[Suplement Cultura diari AVUI, 8 novembre 2001]

Col·leccions de clàssica populars

Dick Bruna. Col.lecció Miffy. Edicions Destino. Barcelona 2002. A partir 3 anys.

Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer. En Pau i la Laia. Il.lustracions de Pilarín Bayés. Eumo Editorial. Vic, 2002. A partir 5 anys.

Xavier Carrasco. La nit de Sant Joan. Il.lustracions de Sebastià Serra. Col.lecció Popular. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Diversos autors. Contes populars. Col.lecció Vull Llegir. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 3 anys.

       L'il.lustrador holandès Dick Bruna va crear fa cinquanta anys un personatge que ha donat la volta al món, o almenys a una vintena de països. Es tracta d'una conilla que encara no s'ha vist les orelles, anomenada Miffy, que a través dels seus brevíssims consells ajuda els més petits a pouar en els valors humans. La petita conilla ha permès a Dick Bruna donar-se a conèixer internacionalment, ha rebut alguns guardons per la seva obra, i aquesta es troba permanentment exposada al Centraal Museum d'Utrecht.
       Edicions Destino ha incorporat ara aquí la conilla Miffy en les seves col.leccions, ha convidat l'autor per fer-ne la presentació, i ha aportat uns llibres de petit format, aptes per ser explicats, amb els quals els primers lectors-oients es familiaritzen amb unes làmines en què la Miffy és la protagonista, amb un traç molt simple, gairebé propi de retallable.
       Aquesta senzillesa il.lustrativa de Dick Bruna, segurament, és el que ha fet que la conilla Miffy hagi tingut cinquanta anys de generacions de seguidors incondicionals arreu del món. Mai és prou tard per començar. Sobretot quan l'estil de l'autor no té límit d'edat i s'adapta a qualsevol circumstància i moment històric.
       Una altra col.lecció que també vol ensinistrar els més petits en les feines quotidianes és la que l'Editorial Eumo té sota el títol d'En Pau i la Laia. Les coautores compten amb el suport il.lustratiu de la veterana Pilarín Bayés. I les tres plegades parlen de temes rutinaris, però no sempre senzills, com l'adopció d'un fill, el canvi de casa, l'accident de l'àvia, l'anada al dentista, fer de cangur o plantejar-se què cal fer amb les deixalles.
        Perquè les antigues rondalles o els contes populars no es quedin com a material d'arxiu, La Galera ha arribat a la seixantena de títols de la seva sèrie Popular. El que tracta de 'La nit de Sant Joan' fa una repassada a totes les tradicions que conformen una diada com aquesta: els mobles vells, les herbes remeieres, les fogueres, la coca i el ball. Revisió de contes populars que La Galera manté vius amb una edició més econòmica, sense cartoné, com 'El flautista d'Hamelín' i 'El gat amb botes', que conserven el mateix contingut, sota el segell de Petits Clàssics.
       També l'Editorial Cruïlla vetlla per la presència de clàssics populars en les seves col.leccions. Ho fa amb la sèrie Vull Llegir!, pensada per als més petits. Amb el suport de les làmines il.lustrades, unes adaptacions molt reduïdes fan entrar els primers lectors en els personatges i els moments més importants de la veu de la vora del foc. Per això hi trobem també una altra versió d''El gat amb botes' o 'La Ventafocs'.
       Si a la col.lecció de La Galera, l'adaptació permet explicar que un moliner, quan va morir, va deixar el poc que tenia als seus tres fills, el molí, l'ase i el gat —un gat més que savi, com tothom sap, capaç de posar-se botes i enredar un marquès per molt marquès que sigui—, la col.lecció encara més reduïda de Cruïlla, perquè és per a més petits, fa una mena de flaixos, amb apunts per als més grans amagats a la coberta, que recorden els moments més importants del conte en clau de sinopsi, en lletra majúscula i lletra manuscrita, per complir amb la intenció de començar a llegir.

[Suplement Cultura diari AVUI, 31 octubre 2002]

Àlbums per madurar

G. Berca. Tot problema té solució. No et desanimis! Faré un munt d'amics / M'he quedat sense amics. Il.lustracions de Jana Cando i Laura Reixach. Rei Edicions. Girona, 2002. A partir 5 anys.

Marta Montañá. Qui ho recollirà? Qui el cuidarà? Qui se'l llegirà? Qui m'espantarà? Il.lustracions de l'autora. Col.lecció Jo Mateix. Rei Edicions. Girona, 2002. A partir 4 anys.

G.Berca. Què passa? Cada cosa al seu lloc. Juguem amb les lletres. Il.lustracions: Jana Cando, Laura Reixach, Jordi Fenosa i Marta Montañá. Col.lecció Mira, Mira. Rei Edicions. Girona, 2002. A partir 3 anys.

       ¿Tres, quatre, cinc anys...? De fet, els usuaris més idonis d'aquesta sèrie d'albums il.lustrats hauríem de dir que són els pares, els avis, els tutors, més que els mateixos primers lectors. Sobretot perquè estan pensats per fomentar els millors hàbits, solucionar petits problemes o exercitar el primer llenguatge. I s'adrecen, per ser resseguits, llegits o explicats, a la franja d'infants que es troba a la frontera de poder començar a llegir pel seu compte, però que realment llegeix encara per les imatges.
       ¿Àlbums d'autoajuda, tan aviat? I després diran de la Bridget Jones... La necessitat de trobar models de comportament, de reacció, de solució de conflictes personals comença molt d'hora. Dos d'aquests àlbums, per exemple, tracten, per una banda, la capacitat de resoldre problemes quotidians i, per l'altra, la superació del fracàs. Són objectius que en la línia editorial que va dels primers lectors als adolescents trobem presentats de diferents maneres, segons l'edat i el gènere, però que, en el fons, parteixen d'un mateix interès: ajudar a madurar en un nivell d'estabilitat i comprensió que no creï frustració i inadaptació.
       Utilitzant animals personificats o personatges reals que es fan atractius als petits lectors, cadascun dels àlbums esmola l'enginy davant de les petites dificultats. ¿Si et perds, què fas? I tot un seguit de propostes donades s'identifiquen immediatament amb els destinataris de l'àlbum fins que l'última làmina els proposa que siguin ells els que afegeixin més propostes a les que ja ha donat el mateix àlbum. Un altre dels àlbums, intenta posar a l'abast dels pares un material que, si no parléssim de primers lectors, podríen anomenar de "remei antidepressiu". L'esforç, la insistència i l'automotivació com a fil conductor. Un tercer dels àlbums dóna una doble possibilitat: per una banda enfrontar-se amb desànim a les dificultats o bé amb ganes de resoldre els entrebancs per la banda positiva. La solució: dos contes en un mateix llibre que permet tornar-hi i tornar-hi, i fer comparacions d'allò que convé més.
       La sèrie Jo Mateix intenta que els petits lectors-oients aprenguin a responsabilitzar-se de de les seves obligacions. Per això el títols són sempre una pregunta: ¿Qui recollirà... les joguines escampades per poder trobar la que fa falta? ¿Qui cuidarà... el cadell després d'haver-lo demanat tan insistentment? ¿Qui tria... el conte que toca llegir cada nit perquè es pugui assumir l'encert o l'equivocació d'haver-lo triat? ¿Qui es fa fort... davant les pors de la fosca per poder sortir-se'n tot sol?
       Finalment, la sèrie Mira Mira és la que s'adreça als petits encara més petits. Aprenentatge de les primeres lletres per anar creant paraules i identificar imatges, relació d'espais de la casa o objectes i mobles sota la pregunta de la seva raó de ser en cada cas, o historietes amb un final inesperat que es pot  endevinar abans. Àlbums per madurar, doncs, des de la proposta que fa una editorial com Rei Edicions, un segell al marge dels grans circuits comercials i amb un interès bàsicament educatiu.

[Suplement Cultura diari AVUI, 20 març 2003]