Lemony Snicket. Un mal començament i L'habitació dels rèptils. Il·lustracions de Brett Helquist. (Dos primers volums de la sèrie dels desafortunats germans Baudelaire). Columna Edicions. (També en castellà a Editorial Lumen). Barcelona, 2001. A partir 10 anys.
Ens podríem trobar davant d'un nou fenomen similar al de Harry Potter. Però aquest ha entrat amb més modèstia, de moment. Si allà l'heroi és un, aquí són tres. La sèrie dels desafortunats germans Baudelaire —es podrien haver dit Dickens— es presenta com una sèrie de mala sort, de catàstrofiques calamitats. I això agradarà els lectors que s'identificaran amb la dissort dels personatges i amb com han d'esmolar l'enginy per sortir-se'n.
L'autor avisa: aquest llibre comença malament. Comença convertint els tres germans (Violet, Klaus i Sunny) en orfes. Un recurs per dotar-los de la relativa llibertat. La història dels Baudelaire passa en un temps i un espai intemporals. ("Els tres petits Baudelaire vivien amb els seus pares en un casalot al cor d'una ciutat bruta i atrafegada i, de tant en tant, els seus pares els donaven permís per agafar sols un atrotinat tramvia fins a la platja").
Al costat de l'aire clàssic de novel·la anglosaxona apareixen alguns elements contemporanis (que ens podrien transportar a Roald Dahl), però ni l'autor ni l'il·lustrador tenen la intenció de traslladar a avui mateix les aventures dels seus personatges. La presentació dels llibres reforça aquesta idea: un cartoné de mida rústica, amb una distribució acurada del text i les il·lustracions interiors en blanc i negre que porten el lector a un volum de biblioteca "dels avis" (dels avis, aclareixo, de la generació dels 40/50).
En el primer llibre de la sèrie, l'autor s'esforça a presentar els personatges que l'acompanyaran en tots els altres volums. El pas immediat a la condició d'orfes, l'aparició dels tutors, l'encontre amb un personatge estrafolari (el comte Olaf) i les primeres peripècies. Per uns moments, el relat es transforma en una al·legoria dels casaments de conveniència (pràctica que és ara a primer pla a causa de la situació que de tant en tant surt a la llum amb famílies immigrades del nord d'Àfrica). Violet, la germana gran del trio Baudelaire, es troba immersa en un casament amanegat amb el comte Olaf que, amb les seves manotades, aconsegueix mig enganyar tothom qui el ronda. Situació light, doncs, entre un comte lletjot i una noia de catorze anys que viu un casament teatral que podria ser real.
És aquesta la principal aventura del primer llibre de la sèrie que no s'està de combinar un estil calculat mesuradament: l'aventura, el risc, la por, la supervivència i, de tant en tant, la reflexió amb exemples clars i aptes per a totes les edats. El perfil dels tres nous herois és aquest: Violet Baudelaire té dots d'inventora i és capaç de construir un garfi per alliberar la més petita de la colla. Klaus Baudelaire és el mitjà, porta ulleres i té un aire de setciències que porta a la pràctica amb la investigació en biblioteques antigues que li permeten solucionar alguns dels conflictes. Sunny Baudelaire és gairebé un nadó, per tant no s'ha desvelat encara quina és la seva màxima qualitat. Els tres són hereus d'una fortuna de la qual no podran disposar fins que arribi el moment de la maduresa. Els seus protectors s'encarreguen de posar les coses a lloc, sempre, però, sota la capacitat intel·ligent i inventora dels dos Baudelaire més grans. L'autor sap com plantejar cada història amb destresa, saltant d'intriga en intriga, de terror en terror, d'ensurt en ensurt. La pregunta era: ¿I després de Harry Potter, què? Doncs, potser els germans Baudelaire, vet aquí.
[Suplement Cultura diari AVUI, 22 novembre 2001]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lumen. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lumen. Mostrar tots els missatges
22 de desembre del 2014
Tres estils d'il·lustració
Mercer Mayer (text i il·lustracions). Un malson al meu armari. Traducció de Clara Sanjurjo. Col·lecció Llibres per a somniar. Kalandraka Edicions. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
Peter Sís. Madlenka. Traducció d'Albert Balasch. Editorial Lumen. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
Rocío del Mar Antón i Dolores Núñez. Traducció d'Alfred Quintana. Il·lustracions de Xavier Vilagut. Edicions Beascoa. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
El llibre en cartoné, l'àlbum il·lustrat, l'àlbum experimental, sembla que han tornat progressivament al panorama editorial. Aquests tres llibres semblen més una aposta per l'experiment que no pas una proposta oberta a la il·lustració en el sentit clàssic com l'entenem.
'Un malson en el meu armari' (There's a nightmare in my closet') és un conte que, brevíssim, s'amplia gràcies a les làmines gairebé uniformes, il·lustrades amb la mateixa tècnica, amb tres colors simples: vermell, verd i negre. Com que la col·lecció de Kalandraka se subtitula clarament "per a somniar" la història comença així: "En el meu armari hi havia un malson", diu el petit protagonista.
L'autor el posa en peu de guerra, al llit, armat amb una escopeta i un canó de joguina, hi ha un casc per terra, dos soldadets de plom, una trompeta i un cavall de cartró, i en làmines posteriors, un avió. L'ambient ingènuament bèl·lic domina l'àlbum. Per crear l'atmosfera de por, el cortinatge de la finestra fa de fantasma, empesa pel vent. El petit personatge tanca la porta de l'armari, té por. Fins que un dia decideix acabar amb el malson d'una vegada. I els malsons, ja se sap, no apareixen fins que tot és ben fosc. L'autor el reflecteix en forma de monstre a qui disparar. Però els trets, com passa amb els ninots de mentida de les pel·lícules, no fan el seu paper. I en aquests casos, el millor és optar per l'afecte, compartir nit i llit amb el malson i pensar que, malgrat que de l'armari pugui sortir un altre malson, el lloc que ocupa el protegit al llit no permet més espai per a tres.
L'àlbum 'Madlenka', de Peter Sís, és tota una altra cosa. Sota l'excusa que al petit personatge se li mou una dent, la protagonista inicia un recorregut pel barri i algunes de les botigues, en una mena de volta al món gràcies als seus propietaris. El treball remarcable, però, és la presentació de les làmines, algunes de les quals tenen finestres per connectar amb la il·lustració de la pàgina següent. Un treball que té dues parts ben diferenciades: el dibuix gairebé arquitectònic i el dibuix de traç minúscul i fantàsmagòric, estil Joan Ponç. És un d'aquells àlbums que admeten diverses lectures i, sobretot, diverses mirades. Un petit luxe.
I 'El regal del pescador' es distingeix dels àlbums publicats en les últimes setmanes perquè les seves làmines tenen una característica singular: plastilina i fotografia. Amb aquesta barreja, la història té un caràcter de sèrie animada, gairebé de fotograma, que convida a llegir la història: el desig del petit protagonista converteix el mar en un somni màgic. Una mostra de les possibilitats de la tècnica aplicada a la creativitat.
[Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 2002]
Peter Sís. Madlenka. Traducció d'Albert Balasch. Editorial Lumen. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
Rocío del Mar Antón i Dolores Núñez. Traducció d'Alfred Quintana. Il·lustracions de Xavier Vilagut. Edicions Beascoa. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
El llibre en cartoné, l'àlbum il·lustrat, l'àlbum experimental, sembla que han tornat progressivament al panorama editorial. Aquests tres llibres semblen més una aposta per l'experiment que no pas una proposta oberta a la il·lustració en el sentit clàssic com l'entenem.
'Un malson en el meu armari' (There's a nightmare in my closet') és un conte que, brevíssim, s'amplia gràcies a les làmines gairebé uniformes, il·lustrades amb la mateixa tècnica, amb tres colors simples: vermell, verd i negre. Com que la col·lecció de Kalandraka se subtitula clarament "per a somniar" la història comença així: "En el meu armari hi havia un malson", diu el petit protagonista.
L'autor el posa en peu de guerra, al llit, armat amb una escopeta i un canó de joguina, hi ha un casc per terra, dos soldadets de plom, una trompeta i un cavall de cartró, i en làmines posteriors, un avió. L'ambient ingènuament bèl·lic domina l'àlbum. Per crear l'atmosfera de por, el cortinatge de la finestra fa de fantasma, empesa pel vent. El petit personatge tanca la porta de l'armari, té por. Fins que un dia decideix acabar amb el malson d'una vegada. I els malsons, ja se sap, no apareixen fins que tot és ben fosc. L'autor el reflecteix en forma de monstre a qui disparar. Però els trets, com passa amb els ninots de mentida de les pel·lícules, no fan el seu paper. I en aquests casos, el millor és optar per l'afecte, compartir nit i llit amb el malson i pensar que, malgrat que de l'armari pugui sortir un altre malson, el lloc que ocupa el protegit al llit no permet més espai per a tres.
L'àlbum 'Madlenka', de Peter Sís, és tota una altra cosa. Sota l'excusa que al petit personatge se li mou una dent, la protagonista inicia un recorregut pel barri i algunes de les botigues, en una mena de volta al món gràcies als seus propietaris. El treball remarcable, però, és la presentació de les làmines, algunes de les quals tenen finestres per connectar amb la il·lustració de la pàgina següent. Un treball que té dues parts ben diferenciades: el dibuix gairebé arquitectònic i el dibuix de traç minúscul i fantàsmagòric, estil Joan Ponç. És un d'aquells àlbums que admeten diverses lectures i, sobretot, diverses mirades. Un petit luxe.
I 'El regal del pescador' es distingeix dels àlbums publicats en les últimes setmanes perquè les seves làmines tenen una característica singular: plastilina i fotografia. Amb aquesta barreja, la història té un caràcter de sèrie animada, gairebé de fotograma, que convida a llegir la història: el desig del petit protagonista converteix el mar en un somni màgic. Una mostra de les possibilitats de la tècnica aplicada a la creativitat.
[Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 2002]
20 d’agost del 2014
Els colors de la lectura
Jean-Côme Noguès. El gení del gessamí. Traducció de Pilar Garriga. Il.lustracions d'Anne Romby. Editorial Zendrera Zariquey. Barcelona, 2003. A partir 8 anys.
Jaume Escala. Magenta la petita fada. Il.lustracions de Carme Solé Vendrell. Editorial Lumen. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Gregor Rottschalk i Rolf Zuckowski (concepció i lletres). Peter Maffay, Peter Schirmann i Peter Rufolf Heinen (compositors). Adaptacions de Cris Juanico i Miquel Alemany. Narració de Josep Carreras. Veu de Cris Juanico. Àlbum i CD. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Anna Obiols. Els colors de l'Àfrica. Traducció de Silvia Márquez. Il.lustracions de Subi. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Els genis, com el d'Aladí, cada vegada són més escassos. Allò de "digue'm tres desitjos i te'ls concediré" només forma part de la publicitat virtual de les caixes d'estalvis. Per això cal recórrer a les antigues contalles orientals per retrobar-ne l'esperit, és a dir, l'espai de màgia, fantasia i mitja realitat, que fa que un personatge esdevingui "geni".
Una d'aquestes contalles és 'El geni del gessamí'. La història té com a protagonista el petit Xen, un conductor de carretó de Hong Kong que viu una aventura de conte de la lletera, no per posseir, sinó per ajudar un amic pescador que ha de comprar un nou cormorà. La contalla és de les que aporten moralitat final: ser complidor sempre és recompensat. I això és el que li passa a Xen, que si bé fa cap a l'aigua del riu per complir amb un servei de transport d'un client distingit, troba la recompensa a la feina ben feta quan accepta pujar al capdamunt de la muntanya amb el carretó un altre client d'un pes considerable. L'un i l'altre són el mateix geni que, a més de posar a prova l'honestedat de la gent, en coneix tots els pensaments. Recompensa amb moneda d'or que Xen podrà fer servir per alleujar el mal moment del seu amic pescador.
L'àlbum es distingeix per l'ambientació que creen les làmines il.lustrades. Són d'un detallisme poètic, de tendència hiperrealista, amb tocs surrealistes, amb equilibri entre l'austeritat del personatge principal i el contrast amb l'ampul.lositat del jardí meravellós.
Una altra espècie gairebé extingida, la de les fades, reviu en el que és també un àlbum esplèndid que surt de la mà madura i intensa en colors de Carme Solé Vendrell. Així com existeix el teatre dins el teatre, aquí es juga amb els colors dins els colors. La petita fada Magenta és una viatgera empedreïda per l'univers on, de les trobades amb el Sol, la Lluna i la Terra, treu l'esperit de descoberta dels colors a partir de la vida de la Terra: el groc daurat dels deserts, el verd fosc de les selves frondoses, el blau del mar i del cel per on Magenta salta com si fos en un tobogan, el roig encès dels volcans, fins a arribar també al gris trist i desolat de dos infants de barri de ciutat a qui regala tots els colors. La pinzellada matèrica per a les masses de color i el traç més minuciós per a la fada caracteritzen aquest àlbum de Carme Solé Vendrell.
Una altra espècie protegida és la dels elefants. N'hi ha pocs al món capaços de fer meravelles. Exceptuant Babar, esclar. L'elefanta Àfrica és la més petita de la selva. És la protagonista d'un àlbum a quatre mans d'Anna Obiols i l'il.lustrador Subi. Si abans, la fada Magenda trobava els colors en el seu viatge, aquí, l'elefanta Àfrica, que ho veu tot de color gris, descobreix, gràcies a un viatge en globus, la riquesa dels colors que emmagatzema en pots per donar vida a l'univers: pinta el mar blau, la neu blanca, la sorra del desert groga, un camp de roselles vermelles i la nit negra. L'elefanta s'oblidarà per sempre de la grisor i, de tornada a la selva, omplirà de colors la pell de tots els animals que li han fet costat. Una mirada més enllà, sense conformismes, de tota una societat que es deixa canviar per la mirada que els ve de fora.
I un altre àlbum que serveix, de fet, per allotjar un disc compacte amb la garantia interpretativa de Josep Carreras i Cris Juanico, és el del personatge Tabaluga. En les làmines, predomina la igualtat de drets i la diferència creativa. També un viatge és el leitmotiv de la trama. Un petit drac volta món per trobar el seny: coneix la lluna, un gegant feliç, un arbre mil.lenari que li parla de viure arrelat al lloc d'origen... Imatges per ser interpretades, però sobretot per acompanyar l'audició del disc que, d'un alt nivell, és una faula sobre la confiança en la fantasia.
[Suplement Cultura diari AVUI, 12 juny 2003]
Jaume Escala. Magenta la petita fada. Il.lustracions de Carme Solé Vendrell. Editorial Lumen. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Gregor Rottschalk i Rolf Zuckowski (concepció i lletres). Peter Maffay, Peter Schirmann i Peter Rufolf Heinen (compositors). Adaptacions de Cris Juanico i Miquel Alemany. Narració de Josep Carreras. Veu de Cris Juanico. Àlbum i CD. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Anna Obiols. Els colors de l'Àfrica. Traducció de Silvia Márquez. Il.lustracions de Subi. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Els genis, com el d'Aladí, cada vegada són més escassos. Allò de "digue'm tres desitjos i te'ls concediré" només forma part de la publicitat virtual de les caixes d'estalvis. Per això cal recórrer a les antigues contalles orientals per retrobar-ne l'esperit, és a dir, l'espai de màgia, fantasia i mitja realitat, que fa que un personatge esdevingui "geni".
Una d'aquestes contalles és 'El geni del gessamí'. La història té com a protagonista el petit Xen, un conductor de carretó de Hong Kong que viu una aventura de conte de la lletera, no per posseir, sinó per ajudar un amic pescador que ha de comprar un nou cormorà. La contalla és de les que aporten moralitat final: ser complidor sempre és recompensat. I això és el que li passa a Xen, que si bé fa cap a l'aigua del riu per complir amb un servei de transport d'un client distingit, troba la recompensa a la feina ben feta quan accepta pujar al capdamunt de la muntanya amb el carretó un altre client d'un pes considerable. L'un i l'altre són el mateix geni que, a més de posar a prova l'honestedat de la gent, en coneix tots els pensaments. Recompensa amb moneda d'or que Xen podrà fer servir per alleujar el mal moment del seu amic pescador.
L'àlbum es distingeix per l'ambientació que creen les làmines il.lustrades. Són d'un detallisme poètic, de tendència hiperrealista, amb tocs surrealistes, amb equilibri entre l'austeritat del personatge principal i el contrast amb l'ampul.lositat del jardí meravellós.
Una altra espècie gairebé extingida, la de les fades, reviu en el que és també un àlbum esplèndid que surt de la mà madura i intensa en colors de Carme Solé Vendrell. Així com existeix el teatre dins el teatre, aquí es juga amb els colors dins els colors. La petita fada Magenta és una viatgera empedreïda per l'univers on, de les trobades amb el Sol, la Lluna i la Terra, treu l'esperit de descoberta dels colors a partir de la vida de la Terra: el groc daurat dels deserts, el verd fosc de les selves frondoses, el blau del mar i del cel per on Magenta salta com si fos en un tobogan, el roig encès dels volcans, fins a arribar també al gris trist i desolat de dos infants de barri de ciutat a qui regala tots els colors. La pinzellada matèrica per a les masses de color i el traç més minuciós per a la fada caracteritzen aquest àlbum de Carme Solé Vendrell.
Una altra espècie protegida és la dels elefants. N'hi ha pocs al món capaços de fer meravelles. Exceptuant Babar, esclar. L'elefanta Àfrica és la més petita de la selva. És la protagonista d'un àlbum a quatre mans d'Anna Obiols i l'il.lustrador Subi. Si abans, la fada Magenda trobava els colors en el seu viatge, aquí, l'elefanta Àfrica, que ho veu tot de color gris, descobreix, gràcies a un viatge en globus, la riquesa dels colors que emmagatzema en pots per donar vida a l'univers: pinta el mar blau, la neu blanca, la sorra del desert groga, un camp de roselles vermelles i la nit negra. L'elefanta s'oblidarà per sempre de la grisor i, de tornada a la selva, omplirà de colors la pell de tots els animals que li han fet costat. Una mirada més enllà, sense conformismes, de tota una societat que es deixa canviar per la mirada que els ve de fora.
I un altre àlbum que serveix, de fet, per allotjar un disc compacte amb la garantia interpretativa de Josep Carreras i Cris Juanico, és el del personatge Tabaluga. En les làmines, predomina la igualtat de drets i la diferència creativa. També un viatge és el leitmotiv de la trama. Un petit drac volta món per trobar el seny: coneix la lluna, un gegant feliç, un arbre mil.lenari que li parla de viure arrelat al lloc d'origen... Imatges per ser interpretades, però sobretot per acompanyar l'audició del disc que, d'un alt nivell, és una faula sobre la confiança en la fantasia.
[Suplement Cultura diari AVUI, 12 juny 2003]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)