Jörg Müller. El llibre dins el llibre dins el llibre. Adaptació de Jordi Pujol. Il.lustracions de l'autor. Edicions Serres. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
No sempre la voluntat de l'il.lustrador es pot complir. Aquesta és més o menys la conclusió que el visitant (més que lector) d'aquest àlbum en pot treure si fa el recorregut que li proposa l'autor en una mena de 'Alícia al país de les meravelles, de les meravelles, de les meravelles...' i així fins a l'infinit, amb la diferència que el "país de les meravelles" és un llibre, "dins el llibre, dins el llibre..."
L'esquema és senzill. La història il.lustrada circula de menys a més en grandària, i de més a menys per arribar a la conclusió. És a dir, a manera que el visitant entra en el llibre anirà descobrint què amaga, fins a arribar al món interior del mateix il.lustrador que se li presenta tal com és en realitat. Però a manera que en va sortint, anirà abandonant cadascuna de les sales i anirà veient com el mateix il.lustrador s'empetiteix per desaparèixer precisament engolit pel seu món.
L'excusa d'aquest viatge és que el visitant exigeix a l'il.lustrador, d'una manera literal, que no li doni "llebre per gat", ben al revés del que tothom vol. És a dir, que el conill que misteriosament es veu en les primeres làmines sigui canviat per un gat.
El visitant, que també és un petit lector de molts llibres de contes i d'àlbums il.lustrats, sap que el conill és un dels animals més preferits dels il.lustradors i per això li reclama una història especial en la qual intervingui un gat.
Amb tot aquest planteig, l'il.lustrador Jörg Müller ha construït un llibre que fa fer un salt al cor només quan l'agafes de la prestatgeria perquè la sobrecoberta fa la impressió que estigui estripada amb un cop d'efecte eficaç.
La coberta desvela el que es podria considerar la làmina principal del conte: el visitant té el llibre a les mans que, com en un joc de miralls, es va multiplicant dins de cada llibre fins a arribar a la mínima expressió.
Unes ulleres de color blau i vermell ajudaran el visitant a fer dues parades en la visita per veure amb definició allò que amaguen un parell de làmines. Un petit parèntesi en un viatge que no necessitaria d'aquesta mena de joc perquè s'aguanta prou pel seu propi contingut.
L'autor combina les il.lustracions en color amb les de blanc i negre i aboca tot el seu interès en el bon acabat de cadascuna de les làmines. A vegades, per fer l'efecte que ha creat un quadre amb joc de pinzells, aquarel.les, olis o aiguades, i, a vegades, per deixar-ho en una mena de "multitiralínies de tinta xinesa" o un joc d'ombres.
En realitat, les làmines són una conjunció d'estils, de tots els quals el que aconsegueix un impacte visual és el primer pla del cap d'un gat blanc reproduït a una escala mil.limètrica com si, en lloc d'un dibuix, es tractés d'una fotografia amb pel.lícula de densitat alta, amb velocitat molt elevada i diafragma molt tancat.
L'il.lustrador s'hi ha divertit. Segurament que sense pensar en l'objectiu de l'àlbum ni preocupar-se, per sort, per la destinació que li donaria l'editor. Una clau bàsica perquè el visitant-lector també s'hi diverteixi.
[Suplement Cultura diari AVUI, 3 octubre 2002]
Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»
El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:
1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edicions Serres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edicions Serres. Mostrar tots els missatges
21 d’agost del 2014
El somni fet audiovisual
Patricia Lee Gauch. La Tània entre bambolines. Il.lustracions de Satomi Ichikawa. Adaptació de Josep Ferrer Travé. Edicions Serres. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.
Asha Miró. La filla del Ganges. Col.lecció Orígens. Edicions La Magrana. Barcelona, 2003. A partir 12 anys.
Qui més qui menys, a aquestes alçades, ja ha sentit a parlar de la història d'Asha. Ho dic així, Asha, perquè aviat el seu cognom adoptiu, Miró, no es farà servir. D'aquesta història, que ha viscut latent entre nosaltres des de fa més de vint-i-cinc anys i que ara la seva protagonista ha decidit fer pública, se n'està preparant una sèrie de dibuixos animats. Per això el personatge d'Asha aviat serà familiar entre els més petits perquè es convertirà en una nena com ells amb una història singular.
La sèrie, en mans de Cromosoma, segell de Les Tres Bessones, té de fons ensenyar els avantatges de viure en una societat intercultural. La sèrie s'acompanyarà de contes il.lustrats, de CD's interactius i altres productes propis de produccions similars. A més, en una iniciativa força inèdita, s'ha convocat un concurs d'il.lustració, coincidint amb l'Any del Disseny, per escollir el o la dibuixant que ha de donar vida al personatge d'Asha. Aquest projecte es presentarà el setembre al Forum Cartoon de Varesse (Itàlia).
La història d'Asha és la que ella mateixa ha donat a conèixer amb el llibre 'La filla del Ganges', un llibre inclassificable perquè no arriba ser una gruixuda autobiografia, ni és tampoc una novel.la, ni és un assaig. És simplement el relat, l'experiència, les vivències d'una nena índia que és adoptada per un pares catalans i que, ja adulta, vol conèixer els seus orígens i entendre perquè es reconeix tan arrelada al lloc adoptiu si no hi ha nascut. A hores d'ara, ella, Asha Miró, ja ho sap, però no és sobrer dir que, precisament perquè no ha volgut oblidar mai d'on ve, se sent ara tan arrelada al lloc on s'ha fet gran.
Aquest és un dels llibres que aconsegueix ser un dels pocs regals que fa que un relat, aparentment simple, es converteixi justament en literatura de debò, perquè emociona profundament qui el llegeix. Ningú no s'escaparà de reviure, doncs, amb Asha els seus moments dels quals té memòria a l'orfenat de l'Índia, on va estar fins als set anys. I ningú no s'escaparà d'emocionar-se amb ella quan aconsegueix "uns pares", quan el somni se li fa realitat amb el nom de "Barcelona", quan, ja gran, retroba les olors, els colors, el paisatge, la gent de l'Índia on va néixer. Per això, aquest és un llibre d'aquells que, fugint de classificacions editorials, té molts punts d'atracció també per a lectors adolescents. Potser perquè, en el fons, molts lectors joves hi descobriran que ells són també una mica Asha.
I com que Asha Miró és, sobretot, una amant de la música, va bé lligar aquest comentari amb l'aparició d'un àlbum il.lustrat, 'La Tània entre bambolines', que és una adaptació de la història en la qual es basa el ballet 'Coppélia', d'E.T.A. Hoffmann. En aquest àlbum, la Tània, un personatge d'altres àlbums relacionats amb la dansa, que somia ser ballarina, viu el seu petit somni darrere els bastidors del teatre on ha anat a veure la representació de 'Coppélia'. L'àlbum, editat aquí per Serres, és un treball conjunt de l'autora de Nova York, Patricia Lee Gauch, i de la dibuixant japonesa resident a París, Satomi Ichikawa. Les il.lustracions es basen en personatges realistes, expressius, amb profusió detallista i que tenen les millors làmines quan mostren el que hi ha entre bambalines, no només amb vestits de 'Coppélia' sinó d'altres personatges com 'La bella dorment', 'La Ventafocs', el 'Trencanous' o el mateix doctor de Coppélia, aquell personatge d'E.T.A. Hoffman capaç de dotar de vida, amb una poció màgica, la nina del seu obrador de joguines.
[Suplement Cultura diari AVUI, 13 març 2003]
Asha Miró. La filla del Ganges. Col.lecció Orígens. Edicions La Magrana. Barcelona, 2003. A partir 12 anys.
Qui més qui menys, a aquestes alçades, ja ha sentit a parlar de la història d'Asha. Ho dic així, Asha, perquè aviat el seu cognom adoptiu, Miró, no es farà servir. D'aquesta història, que ha viscut latent entre nosaltres des de fa més de vint-i-cinc anys i que ara la seva protagonista ha decidit fer pública, se n'està preparant una sèrie de dibuixos animats. Per això el personatge d'Asha aviat serà familiar entre els més petits perquè es convertirà en una nena com ells amb una història singular.
La sèrie, en mans de Cromosoma, segell de Les Tres Bessones, té de fons ensenyar els avantatges de viure en una societat intercultural. La sèrie s'acompanyarà de contes il.lustrats, de CD's interactius i altres productes propis de produccions similars. A més, en una iniciativa força inèdita, s'ha convocat un concurs d'il.lustració, coincidint amb l'Any del Disseny, per escollir el o la dibuixant que ha de donar vida al personatge d'Asha. Aquest projecte es presentarà el setembre al Forum Cartoon de Varesse (Itàlia).
La història d'Asha és la que ella mateixa ha donat a conèixer amb el llibre 'La filla del Ganges', un llibre inclassificable perquè no arriba ser una gruixuda autobiografia, ni és tampoc una novel.la, ni és un assaig. És simplement el relat, l'experiència, les vivències d'una nena índia que és adoptada per un pares catalans i que, ja adulta, vol conèixer els seus orígens i entendre perquè es reconeix tan arrelada al lloc adoptiu si no hi ha nascut. A hores d'ara, ella, Asha Miró, ja ho sap, però no és sobrer dir que, precisament perquè no ha volgut oblidar mai d'on ve, se sent ara tan arrelada al lloc on s'ha fet gran.
Aquest és un dels llibres que aconsegueix ser un dels pocs regals que fa que un relat, aparentment simple, es converteixi justament en literatura de debò, perquè emociona profundament qui el llegeix. Ningú no s'escaparà de reviure, doncs, amb Asha els seus moments dels quals té memòria a l'orfenat de l'Índia, on va estar fins als set anys. I ningú no s'escaparà d'emocionar-se amb ella quan aconsegueix "uns pares", quan el somni se li fa realitat amb el nom de "Barcelona", quan, ja gran, retroba les olors, els colors, el paisatge, la gent de l'Índia on va néixer. Per això, aquest és un llibre d'aquells que, fugint de classificacions editorials, té molts punts d'atracció també per a lectors adolescents. Potser perquè, en el fons, molts lectors joves hi descobriran que ells són també una mica Asha.
I com que Asha Miró és, sobretot, una amant de la música, va bé lligar aquest comentari amb l'aparició d'un àlbum il.lustrat, 'La Tània entre bambolines', que és una adaptació de la història en la qual es basa el ballet 'Coppélia', d'E.T.A. Hoffmann. En aquest àlbum, la Tània, un personatge d'altres àlbums relacionats amb la dansa, que somia ser ballarina, viu el seu petit somni darrere els bastidors del teatre on ha anat a veure la representació de 'Coppélia'. L'àlbum, editat aquí per Serres, és un treball conjunt de l'autora de Nova York, Patricia Lee Gauch, i de la dibuixant japonesa resident a París, Satomi Ichikawa. Les il.lustracions es basen en personatges realistes, expressius, amb profusió detallista i que tenen les millors làmines quan mostren el que hi ha entre bambalines, no només amb vestits de 'Coppélia' sinó d'altres personatges com 'La bella dorment', 'La Ventafocs', el 'Trencanous' o el mateix doctor de Coppélia, aquell personatge d'E.T.A. Hoffman capaç de dotar de vida, amb una poció màgica, la nina del seu obrador de joguines.
[Suplement Cultura diari AVUI, 13 març 2003]
17 d’agost del 2014
Mirar la vida amb uns altres ulls
Maria Àngels Bogunyà. Les petjades misterioses. Il.lustracions de Lluís Filella. Col.lecció Tucán. Editorial Edebé. Barcelona, 2003. A partir 9 anys.
Lesley Ely. Cuidem d'en Louis. Adaptació de Josep Ferrer. Il.lustracions de Polly Dunbar. Edicions Serres. Barcelona, 2004. A partir 5 anys.
La lectura de la novel.la 'Les petjades misterioses', de Maria Àngels Bogunyà, té un risc que probablement és el que la fa positiva. I és que, si el lector es distreu una mica, pot passar per alt el tret més important que caracteritza el petit protagonista. La insinuació de la seva ceguesa és tan subtil que amb prou feines es nota. I el tractament de la trama sembla més decidit a donar èmfasi a l'aventura d'estiu que no pas a la seva situació personal.
Per tant, si a un se li escapa que el protagonista anuncia, tot just començar el relat, que tindrà un ordinador portàtil que ho llegirà tot i que tindrà so incorporat i que tindrà un speak Braille, la referència essencial no es retroba gairebé fins després de prop de trenta capítols. És aleshores quan algunes afirmacions anteriors com per exemple "jo podia fer totes les coses que fan els altres" o "no vull el bastó, no m'agrada" prenen sentit i es retroben en una relectura amb un valor diferent.
L'autora es planteja així, sense reproduir un vídeo amb tots els detalls, com respondre a la petició que en algunes ocasions s'ha fet de la necessitat d'incorporar personatges amb situacions físiques o psíquiques diferents a les majoritàries en la literatura que arriba als primers lectors. La seva opció de fer-ho sense intentar escriure un manual converteix la novel.la en el recorregut d'una aventura d'estiu entre la ciutat i el Pirineu on la cacera del "tamarro" és un repte i ho continua sent fins i tot després d'acabar el llibre. Hi ha doncs, la visió d'un món rural des de l'òptica d'un personatge que no hi veu. Però el lector corrent la percep com la de qualsevol altre.
Coincidint amb aquesta incorporació de personatges especials a la literatura per als més petits, un àlbum de Serres, s'acosta a l'autisme a través d'un personatge que arriba nou a una escola i que és acollit per la resta de la classe també amb normalitat. Les dificultats que en Louis, el protagonista, té a la vida quotidiana, són assumides per la resta no només com a objectiu de suport sinó també com a experiència i observació del que comporta viure amb algú que té un transtorn que requereix un tractament diferent i especialitzat. L'autora de l'àlbum, Lesley Ely, anglesa, ha viscut experiències que l'han portat a conèixer casos com el que ara relata, a les escoles que ha treballat, tant africanes com angleses.
Tant la novel.la 'Les petjades misterioses' com l'àlbum 'Cuidem d'en Louis', acompanyen un apèndix amb dades al voltant dels dos temes de fons: la ceguesa i l'autisme. El primer amb la reproducció de l'alfabet Braille i una petita explicació sobre el desenvolupament superior de l'observació d'altres elements com les veus, els sorolls, els sons, les olors. En el cas de l'àlbum 'Cuiden d'en Louis', l'apèndix explica també els comportaments bàsics d'un infant autista i una referència de la federació catalana que ofereix assessorament sobre aquesta qüestió.
[Suplement Cultura diari AVUI, 19 febrer 2004]
Lesley Ely. Cuidem d'en Louis. Adaptació de Josep Ferrer. Il.lustracions de Polly Dunbar. Edicions Serres. Barcelona, 2004. A partir 5 anys.
La lectura de la novel.la 'Les petjades misterioses', de Maria Àngels Bogunyà, té un risc que probablement és el que la fa positiva. I és que, si el lector es distreu una mica, pot passar per alt el tret més important que caracteritza el petit protagonista. La insinuació de la seva ceguesa és tan subtil que amb prou feines es nota. I el tractament de la trama sembla més decidit a donar èmfasi a l'aventura d'estiu que no pas a la seva situació personal.
Per tant, si a un se li escapa que el protagonista anuncia, tot just començar el relat, que tindrà un ordinador portàtil que ho llegirà tot i que tindrà so incorporat i que tindrà un speak Braille, la referència essencial no es retroba gairebé fins després de prop de trenta capítols. És aleshores quan algunes afirmacions anteriors com per exemple "jo podia fer totes les coses que fan els altres" o "no vull el bastó, no m'agrada" prenen sentit i es retroben en una relectura amb un valor diferent.
L'autora es planteja així, sense reproduir un vídeo amb tots els detalls, com respondre a la petició que en algunes ocasions s'ha fet de la necessitat d'incorporar personatges amb situacions físiques o psíquiques diferents a les majoritàries en la literatura que arriba als primers lectors. La seva opció de fer-ho sense intentar escriure un manual converteix la novel.la en el recorregut d'una aventura d'estiu entre la ciutat i el Pirineu on la cacera del "tamarro" és un repte i ho continua sent fins i tot després d'acabar el llibre. Hi ha doncs, la visió d'un món rural des de l'òptica d'un personatge que no hi veu. Però el lector corrent la percep com la de qualsevol altre.
Coincidint amb aquesta incorporació de personatges especials a la literatura per als més petits, un àlbum de Serres, s'acosta a l'autisme a través d'un personatge que arriba nou a una escola i que és acollit per la resta de la classe també amb normalitat. Les dificultats que en Louis, el protagonista, té a la vida quotidiana, són assumides per la resta no només com a objectiu de suport sinó també com a experiència i observació del que comporta viure amb algú que té un transtorn que requereix un tractament diferent i especialitzat. L'autora de l'àlbum, Lesley Ely, anglesa, ha viscut experiències que l'han portat a conèixer casos com el que ara relata, a les escoles que ha treballat, tant africanes com angleses.
Tant la novel.la 'Les petjades misterioses' com l'àlbum 'Cuidem d'en Louis', acompanyen un apèndix amb dades al voltant dels dos temes de fons: la ceguesa i l'autisme. El primer amb la reproducció de l'alfabet Braille i una petita explicació sobre el desenvolupament superior de l'observació d'altres elements com les veus, els sorolls, els sons, les olors. En el cas de l'àlbum 'Cuiden d'en Louis', l'apèndix explica també els comportaments bàsics d'un infant autista i una referència de la federació catalana que ofereix assessorament sobre aquesta qüestió.
[Suplement Cultura diari AVUI, 19 febrer 2004]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)