Maria Grau i Saló. Ruc, però no
tant. Il·lustracions de Xavier Cussó. Col·lecció El Pirata Verd. Edicions del
Pirata. Caldes d'Estrac, 2004. A partir 10 anys.
Es diu Edicions del Pirata i acaba de fer el primer
abordatge a la literatura catalana amb els sis primers llibres. Es tracta d'una
nova editorial, que s'ha anat gestant al llarg d'aquest any i que apareix
especialment adreçada a infants i joves.
De moment, val la pena remarcar que ens trobem davant d'un
fet insòlit i no pas perquè obrir una editorial ho sigui, sinó perquè sí que ho
és en els moments actuals en què el que impera en el ram és la política de
fusions, de vendes i revendes de segells per engrandir-ne, aparentment un
altre.
És a dir, en aquest cas, no es tracta d'adquirir cap fons de
catàleg sota preteses intencions protectores d'un patrimoni literari —per
condemnar-lo majoritàriament al cap d'un temps a la pasta de paper— sinó
començar de cap i de nou, però amb una possibilitat que, ben portada, pot donar
els seus fruits: incloure entre els inèdits, algun títol dels descatagolats per
altres editorials, ja sigui per mor de les fusions esmentades o per la
desaparició del mercat de segons quins segells.
I una proposta així si, a més, com es constata amb els sis primers
llibres a la mà, es fa amb una presentació estètica i ètica digna, a l'altura
de les editorials més veteranes, fent la impressió que la col·lecció del Pirata
ve de lluny i no s'està de res, no es pot fer altra cosa sinó donar-li la
benvinguda i desitjar-li una profitosa "pirateria".
Un dels sis títols de la nova col·lecció, 'Ruc, però no
tant', aplega una catorzena de contes de Maria Grau, un dels quals, va ser
premiat dins la Nit de Sant Jordi de Perpinyà, el 2003. En aquest recull, amb
una il·lustració a la coberta que fa honor al títol i que no és, valgui
l'aclariment, una apel·lació a l'automobilístic "ruc català" sinó a
un ruc de càrrega de debò a qui agrada el xumerri i acaba ben gat, l'autora es
mou en dues línies narratives.
Per una banda, els contes més breus, amb regust més popular
—que són també els que acaben donant més relleu al conjunt—, i per l'altra, els
que, una mica més llargs, s'endinsen en el conte realista, tot i que, en algun
no hi falti una esquitxada mig surrealista, mig irònica. Els contes 'Ruc, però
no tant', 'Els ànecs-paraigua' i 'El camell de l'Ahmed' són tres dels que
s'inscriuen en la primera línia. La brevetat dels tres porta a una sortida
sorprenent, que fuig de l'acudit, i que no s'està, a vegades, de deixar anar,
com toca al gènere popular, una lleu moralitat. De la segona línia,
'L'escombriaire de Vilaquadrada' és, probablement, el que destaca, per la seva
originalitat i també pel principi de no discriminació social en relació al
protagonista.
L'estil de Maria Grau és depurat, mesurat i amb un
llenguatge que fa créixer el lector més petit. Probablement, aquests són també tres
dels principals criteris bàsics que es detecten en el llançament de les
Edicions del Pirata, que ha obert foc amb títols de Teresa Duran ('Potpetit'),
Joaquim Carbó ('El solar de les rates'), Enric Larreula ('Un paquet de galls'),
Albert Jané ('A la vora del temps') i Dolors Garcia i Cornella ('Els brons a les
Fondalades Tenebroses').
[Suplement Cultura diari AVUI, 9 desembre 2004]
