Contes per explicar

Jacob Ludwig Karl Grimm i Wilhelm Karl Grimm (Germans Grimm). Contes dels germans Grimm. Traducció de l’alemany d’Anna Gasol. Il·lustracions de Nikolaus Heidelbach. Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors. Barcelona, 1998. A partir de 10 anys.

    Un luxe es pot valorar de moltes maneres. Aquest és un luxe editorial no només per la seva presentació, per la riquesa de les il·lustracions, sinó també per la traducció que n’ha fet Anna Gasol, persona vinculada estretament a la literatura publicada per a joves en diferents àmbits.
    El volum, i remarco “volum” perquè ho és —fa un pam per un pam i mig, té prop de 400 pàgines en semicuixé, i en un cartoné corrent però amb una sobrecoberta ideal per encantar pares noels, reis mags, tions i altre bestiari d’aquesta mena—, reuneix 101 contes dels germans Grimm amb tot l’avantatge que això representa: el pas llegit o oral de generació a generació des de fa molts anys i, per tant, la capacitat de ser un llibre apreciat en qualsevol biblioteca familiar o, no cal dir-ho, pública.
    Val la pena reproduir unes paraules de Carles Riba sobre els germans Grimm que l’edició acompanya en una solapa: “La tasca dels germans Grimm —diu Carles Riba— fou extraordinària: els seus escrits omplirien tota una gran biblioteca. Però, tanmateix, fora del seu país, ningú no es recordaria dels noms dels dos filòlegs si no haguessin pensat, per estudiar el llenguatge del poble, de viatjar per tot Alemanya, apuntant les velles contalles que explicaven els camperols. Demanaven a la gent que els expliquessin contes, els copiaven paraula per paraula, tal com els havien escoltats, i així van fer un llibre.”
    Una característica d’aquesta edició la fa, com deia, especialment valuosa: la tria dels 101 contes s’ha fet, diuen els responsables, prenent com a base la segona edició, corregida i augmentada, de 1819, i en part, prenent com a base la tercera edició, completa, de 1837, així com també altres edicions de 1840, 1843 i 1850. La tria que el volum presenta l’ha feta Nikolaus Heildelbach, que és qui dóna vida amb les seves il·lustracions als paratges i els personatges més coneguts de l’univers literari recopilat pels germans Grimm. I amb el mateix rigor de l’edició alemanya, doncs, Anna Gasol ha intentat, i ho ha aconseguit, ser fidel a la base de les edicions de punt de partida.
    Les il·lustracions, bellíssimes, són un passeig visual que està entre la tradició més clàssica i la pròpia visió del dibuixant. Un to de colors pastel en els quals domini el gris i el beix donen un to poètic a les ancestrals paraules populars recollides pels Grimm, que Anna Gasol ha transcrit amb un treball conscient també de la tradició de la llengua d’arribada a l’hora de traduir.
     ¿Què ha fet la traductora per enfrontar-se a aquests 101 contes? Investigar quins relats dels Grimm existien en català. Comprovar els títols adoptats en diferents edicions i anys. Contrastar i decidir sobre els patronímics utilitzats per altres traductors que l’han precedida (Carles Riba, Carme Serrallonga, Albert Jané, Francesc Sales, Mercè Canela, Teresa Duran...). Mantenir les repeticions i frases fetes de l’original, degudament adaptades a la comprensió del lector actual. I, detall molt important, no sempre seguir al peu de la lletra el que ha trobat sinó adoptar uns criteris que són, a més, una mena de “petit seny ordenador" de la traducció d’aquesta mena de textos. Un llibre excel·lent en tots els sentits per recuperar la transmissió oral, que era també la preocupació inicial que va caracteritzar l’obra dels filòlegs Jacob i Wilhelm Grimm.

Suplement Cultura diari AVUI, 10 desembre 1998

D'Andersen a Les Tres Bessones

Hans Christian Andersen. Contes. Selecció i edició de Hans-Joachim Gelberg i Nikolaus Heidelbach. Traducció d'Anna Gasol.  Il·lustracions de Nikolaus Heidelbach. Galàxia Gutenberg. Cercle de Lectors. Barcelona, 2005. A partir 9 anys.

La Gran Biblioteca de Les Tres Bessones. El Quixot. Il·lustracions: Roser Capdevila. Edició i disseny: Equip Cromosoma. Text ficció: Teresa Blanch, a partir del guió audiovisual de Francesc Orteu. Text no ficció de Lola Casas i Jesús Gonzàlez. Documentalista: Maria Días. Cromosoma i TV3. Barcelona, 2005. A partir 7 anys.

       Després dels contes dels Germans Grimm, un volum de luxe que Cercle de Lectors va editar amb làmines de Nikolaus Heidelbach i text en versió catalana d'Anna Gasol, la iniciativa ha tingut continuïtat amb un altre volum, no menys de luxe que l'anterior, amb il·lustracions i versió catalana dels mateixos autors.

       És difícil saber per on iniciar el recorregut d'aquest nou llibre il·lustrat, prop de 400 pàgines, si pel fons il·lustratiu o si pel text. El volum recull 43 contes d'Andersen i un centenar de làmines, que fan també de catàleg de les il·lustracions originals de Heideibach que Cercle de Lectors ha exposat a la seva sala del Born.

     La ruta del lector-espectador d'aquest volum sembla inevitable: primer resseguir la versió il·lustrada per Nikolaus Heidelbach (Colònia, 1955), que també ha participat en la selecció dels contes, i descobrir-hi els personatges o les escenes clau de l'univers de Hans Christian Andersen. El passeig visual obre la gana de la lectura. El segon pas, doncs, és entrar en cadascun dels contes, no només per redescobrir-hi aquells passatges escoltats o llegits alguna vegada sinó per llegir cadascun dels contes, lliures de les manipulacions i els refregits als quals han estat sotmesos i, com ja és habitual en les versions d'Anna Gasol, amb un estil que busca l'espontaneïtat i el tacte de la llengua d'arribada sense perdre el sentit de l'olfacte de la llengua de sortida.

       Qui ha tingut més d'una vegada Hans Christian Andersen com a company de viatge en les seves aventures han estat Les Tres Bessones. També és agosarat dir, després del ja indiscutible ressò mundial dels personatges creats per Roser Capdevila, que amb la posada en marxa de 'La Gran Biblioteca de Les Tres Bessones', la productora Cromosoma engega un dels seus projectes més ambiciosos a llarg termini.

     Al marge de la complexitat audiovisual del fenomen, ens trobem davant d'una aposta en suport tradicional, no exempta de risc, però a la vegada d'una gran importància pel seu contingut i presentació. Els volums de La Gran Biblioteca, autèntics volums no tan sols pel seu disseny sinó per les seves dimensions, ofereixen una versió de les aventures que Les Tres Bessones segueixen amb personatges cèlebres, reals o de ficció. Els cinc primers títols previstos són  El Quixot, Gutenberg, Velázquez, el Viatge al centre de la Terra de Jules Verne, i Amadeus.

     Cada volum inclou un DVD, en català, castellà i anglès, que permet reproduir l'episodi a la pantalla. Hi ha l'opció del subtitulat. I, com en el volum en paper, l'apartat El racó dels savis, que dóna una extensa informació sobre el personatge protagonista, l'autor o el creador del personatge, una aproximació al gènere de l'obra, si és literària, un annex d'elements comparats com per exemple els molins de la Manxa amb els parcs eòlics, una guia de com es fa el guió d'un episodi de Les Tres Bessones, i un joc de trossos retallats de les il·lustracions que corresponen a alguna seqüència de l'episodi en qüestió.

Aquesta Gran Biblioteca de les Tres Bessones anuncia una primera sèrie de 50 volums amb protagonistes tan diversos com Els tres mosqueters, Cristòfor Colom, Frankenstein, Sherlock Holmes, Vincent Van Gogh, Agatha Christie o L'home invisible. Un autèntic fons de coneixement bàsic que fornirà la curiositat de les generacions més joves dels pròxims anys.

[Suplement Cultura diari AVUI, 19 maig 2005]