Narrativa tenebrosa, inquietant i impactant per a lectors que són tranquils de mena

Mercè Company. «El mag». Col·lecció El Pèndol de Cristall. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1990. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 maig 1990 [+ descarregueu la crítica]

Sam Numit, un perdiguer decidit a descobrir les intrigues i els misteris del món del rock

Jordi Sierra i Fabra. «La guitarra d'en John Lennon». Traducció de Dolors Senserrich. Col·lecció Sam Numit. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1990. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 12 maig 1990 [+ descarregueu la crítica]

Jordi Sierra i Fabra. «A la recerca d'en Jim Morrison». Traducció d'Helena Jürgens. Col·lecció Sam Numit. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1990. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 12 maig 1990 [+ descarregueu la crítica]

Misteris que ha de resoldre el lector

Li (Lilian Goligorsky). «El secret de la tinta màgica». Traducció d'Helena Jürgens. Il·lustracions d'Ismael Balanyà. Col·lecció Resol el Misteri. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1991. A partir de 9 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 4 gener 1992 [+ descarregueu la crítica]

El repte narratiu d'humanitzar les coses

Josep Maria Fonalleras. «La senyoreta Dàrlings». Col·lecció La Petita Odissea. Editorial Empúries. Barcelona, 1992. A partir de 10 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 1992 [+ descarregueu la crítica]

Peter Firmin. «El puré màgic». Traducció de Mònica Martín. Col·lecció Jets. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1992. A partir de 7 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 1992 [+ descarregueu la crítica]
 
Joan Armangué. «El somriure robat». Il·lustracions de Viladoms. Col·lecció La Finestra. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992. A partir de 6 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 1992 [+ descarregueu la crítica]

Dinou idiomes per a un sol personatge

Assumpció Esteban, Carlota Goyta i Anna Vidal. Col·lecció En Teo Descobreix. Volums 1 i 2. Il·lustracions de Violeta Denou. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1992. A partir de 2 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 24 gener 1993 [+ descarregueu la crítica]

Relacionar la imatge amb l'experiència viscuda

Violeta Denou (Anna Vidal, Assumpció Esteban i Carlota Goyta). «En Teo va de campament». Il·lustracions del col·lectiu de tres autores. Guia didàctica d'Isabel Martí. Col·lecció En Teo Descobreix el Món. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1993. A partir de 2 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 desembre 1993. [+ descarregueu la crítica]

Entre l'ordre i la trapelleria

Maite Carranza. «La Sefa Rateta». Il·lustracions de Roser Capdevila. Col·lecció La Sorprenent Sefa Cerefina. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1993. A partir de 6 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 20 febrer 1994. [+ descarregueu la crítica]

Colin Thibert. «Amb el mixet o sense el mixet». Traducció de Pere Martí i Bertran. Il·lustracions de Roser Capdevila. Col·lecció Tren de Fusta. Editorial L'Arca de Junior - Grijalbo Mondadori. Barcelona, 1993. A partir de 6 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 20 febrer 1994. [+ descarregueu la crítica]

Llums i ombres

Mick Inkpen. «On és l'osset d'en Kiper?» Il·lustracions de l'autor. Traducció de Rosa Mut. Editorial Timun Mas. Barcelona, 1995. A partir de 3 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 8 febrer 1996 [+ descarregueu la crítica]

Andreu Martín. «El llibre de llum». Il·lustracions de Valentí Gubianas. Col·lecció Xip. Columna Edicions. Barcelona, 1995. A partir de 8 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 8 febrer 1996 [+ descarregueu la crítica]

Estrella Ramon. «Faroleta Pocallum». Il·lustracions de Norbert López. Col·lecció Xip. Columna Edicions. Barcelona, 1995. A partir de 8 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 8 febrer 1996 [+ descarregueu la crítica]

Contradiccions

Violeta Denou. «En Teo va a casa d'una amiga». Col·lecció En Teo Descobreix Món. Editorial Timun Mas - Ceac. Barcelona, 1996. A partir de 2 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 11 abril 1996 [+ descarregueu la crítica]

Philippe Dupasquier. «Prou televisió!». Traducció de Rosa Mut. Il·lustracions de l'autor. Editorial Timun Mas - Ceac. Barcelona, 1996. A partir de 5 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 11 abril 1996 [+ descarregueu la crítica]

Somnis de tots colors

Mabel Piérola. M'assemblo molt al meu pare. Il·lustracions de l'autora. Traducció d'Esther Mira. Fundació La Caixa. BCN, 2003. A partir 5 anys.

Pere Alzina i Jordi Bilbeny. El falcó, en Roc i la Mercè. Il·lustracions d'Agnès Perelló. Col·lecció Ciutat i Natura. Editorial Mediterrània. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

Albert Alforcea. El somni blau. Il·lustracions de l'autor. Timun Mas - Grup Ceac. Barcelona, 2003. A partir  7 anys.


       L'àlbum il·lustrat té, sovint, una doble finalitat. Combinar text i il·lustracions amb un criteri educatiu. Vet aquí el caràcter d'aquests tres àlbums. La Fundació La Caixa té un programa d'ajuda alternativa a malalties com l'Alzheimer, el Parkinson o l'esclerosi múltiple. I la il·lustradora Mabel Piérola s'ha encarregat de posar text i imatges a un breu relat divulgatiu per als més petits sobre la tipologia d'una d'aquestes malalties, el Parkinson, malaltia del sistema nerviós que, malgrat la seva antiguitat, uns dos-cents anys, afecta cada vegada més els joves.
       L'àlbum de Mabel Piérola té dos nivells de lectura, el visual i el textual. Un cop d'ull a les làmines situa el petit lector en allò que afecta els malalts de Parkinson. I la millor manera de fer-ho entendre és amb la comparació entre un pare, malalt de Parkinson, i el seu fill petit. Amb un text molt senzill, però divulgatiu, l'autora intenta desdramatitzar els efectes de la malaltia, fer-ne comparances amb les dificultats dels més petits quan aprenen els primers moviments, i donar també una sortida positiva. Al costat, doncs, d'un text reflexiu i eficaç, les il·lustracions acosten el problema que pot representar la malaltia per mitjà d'unes imatges expressives que engrandeixen en tot moment el personatge del pare al costat del punt de vista del fill petit. Imatges que, amb la força habitual de Mabel Piérola, prenen autonomia per si soles i permeten un recorregut independent quan el text ha fet la seva principal funció.
       Un caràcter també divulgatiu és el de la publicació 'El falcó, en Roc i la Mercè', promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, a través de la seva àrea de Sostenibilitat. La reintroducció del falcó pelegrí al medi urbà ha estat una de les iniciatives dutes a terme en els últims cinc anys. Potser casualment, els ciutadans o visitants de Barcelona, toparan en un moment de confiança, per part del falcó és clar, amb un membre d'aquesta espècie que ara habita en edificis alts com la Sagrada Família, Santa Maria del Pi, el Palau Nacional de Montjuïc, o torres del port d'alçada considerable.  L'àlbum explica minuciosament quin és el procés que s'ha seguit per a la reintroducció i quins són els hàbits dels falcons. La passió didàctica domina la publicació que es converteix més en un manual de text que no pas en un àlbum il·lustrat, malgrat el seu format.
       Finalment, 'El somni blau', d'Albert Alforcea, és un àlbum que no hauria de passar desapercebut dels seguidors del gènere. La concepció és global de l'autor, tant pel que fa al text com a les il·lustracions i el disseny. La moralitat educativa de l'àlbum és recordar una vegada més que res no és impossible si es desitja amb totes les forces. I Albert Alforcea trasllada aquest desig a través d'una faula amb petit rosegador de protagonista, amb un text poètic i unes il·lustracions volgudament discretes de color, de tall clàssic, perquè prefereix emfasitzar el traç originari en blanc i negre, puntejat, situant les imatges en cercles, ovals, rectangles, o en el conjunt de l'espai de les làmines, que manté una línia de continuïtat argumental i de fusió de text i il·lustracions en tot l'àlbum.
       L'autor, que també es cantautor i instrumentista, en aquest àlbum mostra la seva solidesa i personalitat com a il·lustrador, amb unes imatges que fugen de l'endolciment que tan sovint plana sobre els criteri il·lustratiu. L'estil d'Alforcea és més pròxim al d'il·lustradors que treballen per acompanyar textos no especifícament pensats per a lectors joves. I això transforma 'El somni blau' en una de les peces d'aquesta temporada a mirar amb ulls de descoberta.

[Suplement Cultura diari AVUI, 10 juliol 2003]

Un bé de Déu d'escriptura fantàstica

Joan de Déu Prats. Cediu el pas al conill Albert! Il.lustracions de Glòria Garcia. Col.lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 5 anys.

Joan de Déu Prats. Pell de caramel. Il.lustracions d'Àfrica Fanlo. Col.lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 7 anys.

Joan de Déu Prats. Lladres de joguines. Il.lustracions de Daniel Jiménez. Col.lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Joan de Déu Prats. L'home invisible. Il.lustracions de Núria Colom. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

Joan de Déu Prats. Contes terrorífics de fantasmes. Il.lustracions de Lluïsot. Editorial Timun Mas. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

      L'autor Joan de Déu Prats (des d'ara, en aquest article, JdDP) té una cinquantena de títols publicats, amb tendència al gènere fantàstic. En aquest extens catàleg es troben dos àlbums il.lustrats, guanyadors del Premi Hospital Sant Joan de Déu, amb 'El segrest de la Primavera' i 'Els patins del Sebastià', comentats en el seu dia. I també dues adaptacions teatrals, la d'El flautista d'Hamelín i la d'Els músics de Bremen.
      Aquestes cinc són algunes de les últimes edicions en el que  portem d'any 2004. Cinc títols que donen una mitjana de títol per mes i en els quals JdDP continua mostrant la seva mina fantàstica, amb tocs d'humor i subtils reflexions, adequada, en cada cas, als lectors als quals s'adreça.
      L'interès pel medi ambient es reflecteix en el rerefons del relat 'Cediu el pas al conill Albert!' on l'autor plantifica una carretera entre les lludrigueres de dos conills amics. Bèsties i reflexió sobre la natura, motos de trial i automobilistes, però també el culte a l'amistat en un conte per als primeríssims lectors.
      A 'Pell de caramel', utilitza una vedella que rumia molt, però alerta, no pas en el sentit de mastegar herba, sinó de pensar i qüestionar-se un fet tan senzill com aquest: ¿per què ha de dur esquellot una vaca si no el porta cap altre animal del bosc? La resposta a la pregunta porta a la llibertat. Una mena de mític Joan Salvador Gavina, que s'aparta de l'estol, però en versió vaca, cosa que imprimeix un to grotesc i irònic al breu relat.
      A 'Lladres de joguines', la novel.la sembla una mena de rififí a la italiana amb una banda de lladres que integren un os de peluix, un pallasso i una majorette. El seu objectiu és el botí de joguines, fins que en una de les temptatives, la del robatori d'un vaixell de llauna, els seus petits propietaris els faran la vida impossible per esberlar-los el pla.
      A 'L'home invisible', també la relació social i la inquietud per viure en un món millor protagonitzen la història d'un personatge de mitjana edat que no aconsegueix ni que el saludin. D'un fet tan senzill com adoptar una gossa, es produeix un canvi de vida que fa sortir de la grisor el protagonista fins a enamorar amb tocs de saxofon —un instrument pel qual també té una flaca JdDP entre algunes de les seves afeccions confessades— una veïna de casa seva.
      I finalment 'Contes terrorífics de fantasmes' és un àlbum il.lustrat amb profusió per Lluïsot, on els protagonistes, els fantasmes és clar, trenquen el tòpic de ser elements destinats a fer sempre por. En aquest cas, JdDP s'empesca —una altra vegada amb tocs d'humor— fantasmes més aviat desafortunats, amb mala sort. A un li roben el castell, un altre que és l'ànima en pena d'un cavaller decapitat cau a les mans d'uns trapelles, i un altre fins i tot es veu obligat a anar al psiquiatre.
      En una anàlisi comparativa d'aquests últims cinc títols de l'autor, queda clar que JdDP té un estil literari no només llegidor, sinó depurat i adequat als requisits de la llengua escrita per ser escoltada i que es fa encomanadissa pel ritme musical amb què n'encadena els elements, una aliada imprescindible per enriquir el gènere fantàstic.

[Suplement Cultura diari AVUI, 13 maig 2004]

Andersen al quadrat

Els millors contes de Hans Christian Andersen. Adaptació de Concha Cardeñoso. Traducció de Dolors Senserrich. Il·lustracions de Liora Grossman. Editorial Timun Mas. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Contes de Hans Christian Andersen. Edició basada un original de Francisco Payarols. Pròleg de Mauro Armiño. Versió catalana de Glòria Casas. Il·lustracions de María Jesús Santos. Editorial Baula. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

      Com si fos ahir, ja fa dos-cents anys que Hans Christian Andersen va néixer a l'illa danesa de Fiònia, a Odense, fill del matrimoni de mitja conveniència, un humil sabater i una dona que s'havia vist obligada a demanar caritat pel carrer. Andersen va néixer a casa dels avis, pel que sembla, uns personatges d'allò més extraordinaris que es movien entre la bogeria i la màgia. La casa on va néixer Hans Christian Andersen (1805-1875) és encara avui un paisatge idíl·lic, que sembla reinventat, o més aviat dibuixat sobre el paisatge danès, després d'algun dels seus contes més famosos.

       El bicentenari de l'autor de contes com 'El vestit nou de l'emperador', 'El soldat de plom' o 'L'aneguet lleig', per esmentar-ne tres dels més populars, no podia passar per alt de ningú arreu del món, i al 2005, entre altres efemèrides, li toca recollir aquesta que, de moment, ha servit perquè algunes editorials hagin posat tinta a les màquines per reeditar reculls dels seus contes, alguns per primera vegada després de molts anys. Bona feina, doncs, per recuperar un patrimoni que té corda assegurada per molts anys, ja sigui en suport escrit o en suport audiovisual.

       Aquests dos volums en són una mostra. Per una banda, Timun Mas ha reunit dotze dels contes d'Andersen en un volum singular que té la característica d'haver estat il·lustrat per Liora Grosmman, una dibuixant nascuda el 1966 a Lituània, on va viure fins als cinc anys, fins que es va traslladar a Israel, on ara viu, a Tel Aviv, després d'haver imprès les seves imatges en una seixantena de llibres. Autora preferent de llapis de colors, tendeix a làmines que engrandeixen els personatges, amb traços grotescos, les millors del volum, amb altres descaradament clàssiques i postalaires.

       D'altra banda, el volum editat per Baula aplega quinze contes d'Andersen. En aquest cas els il·lustra María Jesús Santos, amb làmines de to més contemporani, tendint a una línia de tendència renovadora, però pròxima a la vegada a l'estil de cèlebres il·lustradors dels últims vint anys.

La característica, pel que fa al contingut d'aquest volum, és que inclou una introducció amb un acurat estudi divulgador de l'obra literària de l'autor danès, que titula "Andersen, un home feliç" i que resumeix, en part, què hi ha darrera l'obra de l'autor quan diu: "En els relats d'Andersen hi acostuma a aparèixer un narrador que explica la història: un estudiant, un viatger, un vagabund, un ancià... que sap extreure una història de la realitat que contempla o, a partir d'un fet, narra un relat. ¿Qui és aquest narrador persistent, de condició o professió diferent? És sempre, encara que no es digui, el mateix Andersen, el contador de contes, que s'insereix en una història envaïda pel realisme més proper i a la qual sap insuflar l'alè poètic del meravellós."

Una oportunitat, doncs, per veure Hans Christian Andersen al quadrat, perquè les històries de l'autor, que van néixer gairebé per casualitat, han crescut i s'han reproduït en aquests dos segles amb suficient garantia perquè no aturin la seva capacitat estimulant de qualsevol generació o moment històric i social.

[Suplement Cultura diari AVUI, 6 gener 2005]