Sadie Fields. «Cavallers». Traducció de l'anglès de Mireia Martí. Il·lustracions de John Howe. Edicions Beascoa Internacional. Barcelona, 1996. A partir de 8 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 16 maig 1996 [+ descarregueu la crítica]
Col·lecció Movidisney. «Adaptació al català de Marta Sans. Il·lustracions de Fernando Güell. Edicions Beascoa Internacional. Barcelona, 1996. A partir de 5 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 16 maig 1996 [+ descarregueu la crítica]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beascoa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beascoa. Mostrar tots els missatges
21 d’octubre del 2015
22 de desembre del 2014
Tribut als bons il·lustradors
Thierry Robberecht i Philippe Goossens (text i il·lustracions). El meu pare va ser rei. Edicions Baula. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.
Antonio Rubio. Els oficis d'en Joan. Il·lustracions de Rebeca Luciani. Traducció de Miguel Barrios. Col·lecció 'Llibres per a somniar'. Editorial Kalandraka. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.
Jonathan Emmett. El talp i la lluna rebonica. Il·lustracions de Vanessa Cabban. Traducció i adaptació d'Antoni Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.
David Melling. La caça del petó. Adaptació d'Antonio Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.
Tots aquests àlbums tenen unes característiques comunes: vocació de bona edició, tria de bones il·lustracions, i una breu història consistent. A més, compleixen la funció de donar entrada a la il·lustració que es fa a fora, tot i que no es pot deixar de posar al crit al cel per recordar que el planter de bons il·lustradors catalans viu cada vegada més al marge del panorama editorial, a pesar que el seu paper a fora continua ser rellevant, com és el cas recent de Lluïsot, guardonat per un llibre seu, publicat per Media Vaca (editorial valenciana de gustos exquisits), a l'última Fira de Bolonya.
'El meu pare va ser rei' és un passeig visual per unes làmines que guarden les proporcions entre allò que considerem més elevat socialment, per tant, més engrandit per les il·lustracions, i el que queda per sota. A banda de la reflexió sobre la relació entre pares i fills, les il·lustracions mantenen uns tons de colors forts, extrets del vestit de rei. Només les làmines d'entrada i de sortida opten pels tons blavosos, de quan el pare encara jugava a fet i amagar amb el seu fill, i quan hi torna, tip d'exercir el paper de monarca. Àlbum per mirar. Després, per llegir ràpidament. I per tornar a mirar tantes vegades com convingui. Publicat per una editorial dels Països Baixos ('Toen papa koning was'), es va distribuïr primer a Bèlgica.
Amb 'Els oficis d'en Joan', Kalandraka Edicions incorpora un àlbum d'autoria gallega ('Os oficios de Xan'). El seu guió delata més una orientació a partir del mateix il·lustrador que no pas de la brevetat del text de la història. Làmines a doble pàgina, de tons forts, marcades per l'excentricitat tant del personatge protagonista com dels elements que van entrant en els seus somnis: galetes gegantines, els tres porquets de la imaginació del conte, la capsa que amaga un grill, les molles de pa transformades en dofins, els deserts de dinosaures, el joc (jo en diria de l'Oca més que del dòmino com diu el text), la banyera o la cuina.
L'àlbum 'El talp i la lluna rebonica' ('Bringing down the moon', en la versió original) és una al·legoria d'allò tan sabut que és "voler la lluna en un cove". El personatge és un talp que vol aconseguir la bola blanca com sigui i que fa mans i mànigues buscant l'ajuda d'altres habitants del bosc com el conill, l'eriçó i l'esquirol. La il·lustradora ha triat un to obligadament blavós per crear el clima de nit de lluna plena, el mateix color del talp, que dóna un aire càlid a totes les làmines.
'La caça del petó' ('The Kiss that Missed') és un àlbum escrit i il·lustrat per l'anglès David Melling. Hem començat amb un pare que va ser rei una temporada i acabem amb un rei que no està pel seu fill i li envia un petó de bona nit, a distància, que s'escapa. Gràcies a això es poden viure una sèrie d'aventures pel bosc quan un dels cavallers de la cort empaita el petó fugitiu. Les làmines, de tall més clàssic que tots els àlbums anteriors, algunes emmarcades, se centren més en les peripècies del cavaller i el seu cavall, fins que apareix un drac que l'il·lustrador engrandeix a discreció. Cavaller, drac i conte. Un còctel perfecte, malgrat que no hi hagi princesa.
[Suplement Cultura diari AVUI, 16 maig 2002
Antonio Rubio. Els oficis d'en Joan. Il·lustracions de Rebeca Luciani. Traducció de Miguel Barrios. Col·lecció 'Llibres per a somniar'. Editorial Kalandraka. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.
Jonathan Emmett. El talp i la lluna rebonica. Il·lustracions de Vanessa Cabban. Traducció i adaptació d'Antoni Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.
David Melling. La caça del petó. Adaptació d'Antonio Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.
Tots aquests àlbums tenen unes característiques comunes: vocació de bona edició, tria de bones il·lustracions, i una breu història consistent. A més, compleixen la funció de donar entrada a la il·lustració que es fa a fora, tot i que no es pot deixar de posar al crit al cel per recordar que el planter de bons il·lustradors catalans viu cada vegada més al marge del panorama editorial, a pesar que el seu paper a fora continua ser rellevant, com és el cas recent de Lluïsot, guardonat per un llibre seu, publicat per Media Vaca (editorial valenciana de gustos exquisits), a l'última Fira de Bolonya.
'El meu pare va ser rei' és un passeig visual per unes làmines que guarden les proporcions entre allò que considerem més elevat socialment, per tant, més engrandit per les il·lustracions, i el que queda per sota. A banda de la reflexió sobre la relació entre pares i fills, les il·lustracions mantenen uns tons de colors forts, extrets del vestit de rei. Només les làmines d'entrada i de sortida opten pels tons blavosos, de quan el pare encara jugava a fet i amagar amb el seu fill, i quan hi torna, tip d'exercir el paper de monarca. Àlbum per mirar. Després, per llegir ràpidament. I per tornar a mirar tantes vegades com convingui. Publicat per una editorial dels Països Baixos ('Toen papa koning was'), es va distribuïr primer a Bèlgica.
Amb 'Els oficis d'en Joan', Kalandraka Edicions incorpora un àlbum d'autoria gallega ('Os oficios de Xan'). El seu guió delata més una orientació a partir del mateix il·lustrador que no pas de la brevetat del text de la història. Làmines a doble pàgina, de tons forts, marcades per l'excentricitat tant del personatge protagonista com dels elements que van entrant en els seus somnis: galetes gegantines, els tres porquets de la imaginació del conte, la capsa que amaga un grill, les molles de pa transformades en dofins, els deserts de dinosaures, el joc (jo en diria de l'Oca més que del dòmino com diu el text), la banyera o la cuina.
L'àlbum 'El talp i la lluna rebonica' ('Bringing down the moon', en la versió original) és una al·legoria d'allò tan sabut que és "voler la lluna en un cove". El personatge és un talp que vol aconseguir la bola blanca com sigui i que fa mans i mànigues buscant l'ajuda d'altres habitants del bosc com el conill, l'eriçó i l'esquirol. La il·lustradora ha triat un to obligadament blavós per crear el clima de nit de lluna plena, el mateix color del talp, que dóna un aire càlid a totes les làmines.
'La caça del petó' ('The Kiss that Missed') és un àlbum escrit i il·lustrat per l'anglès David Melling. Hem començat amb un pare que va ser rei una temporada i acabem amb un rei que no està pel seu fill i li envia un petó de bona nit, a distància, que s'escapa. Gràcies a això es poden viure una sèrie d'aventures pel bosc quan un dels cavallers de la cort empaita el petó fugitiu. Les làmines, de tall més clàssic que tots els àlbums anteriors, algunes emmarcades, se centren més en les peripècies del cavaller i el seu cavall, fins que apareix un drac que l'il·lustrador engrandeix a discreció. Cavaller, drac i conte. Un còctel perfecte, malgrat que no hi hagi princesa.
[Suplement Cultura diari AVUI, 16 maig 2002
Tres estils d'il·lustració
Mercer Mayer (text i il·lustracions). Un malson al meu armari. Traducció de Clara Sanjurjo. Col·lecció Llibres per a somniar. Kalandraka Edicions. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
Peter Sís. Madlenka. Traducció d'Albert Balasch. Editorial Lumen. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
Rocío del Mar Antón i Dolores Núñez. Traducció d'Alfred Quintana. Il·lustracions de Xavier Vilagut. Edicions Beascoa. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
El llibre en cartoné, l'àlbum il·lustrat, l'àlbum experimental, sembla que han tornat progressivament al panorama editorial. Aquests tres llibres semblen més una aposta per l'experiment que no pas una proposta oberta a la il·lustració en el sentit clàssic com l'entenem.
'Un malson en el meu armari' (There's a nightmare in my closet') és un conte que, brevíssim, s'amplia gràcies a les làmines gairebé uniformes, il·lustrades amb la mateixa tècnica, amb tres colors simples: vermell, verd i negre. Com que la col·lecció de Kalandraka se subtitula clarament "per a somniar" la història comença així: "En el meu armari hi havia un malson", diu el petit protagonista.
L'autor el posa en peu de guerra, al llit, armat amb una escopeta i un canó de joguina, hi ha un casc per terra, dos soldadets de plom, una trompeta i un cavall de cartró, i en làmines posteriors, un avió. L'ambient ingènuament bèl·lic domina l'àlbum. Per crear l'atmosfera de por, el cortinatge de la finestra fa de fantasma, empesa pel vent. El petit personatge tanca la porta de l'armari, té por. Fins que un dia decideix acabar amb el malson d'una vegada. I els malsons, ja se sap, no apareixen fins que tot és ben fosc. L'autor el reflecteix en forma de monstre a qui disparar. Però els trets, com passa amb els ninots de mentida de les pel·lícules, no fan el seu paper. I en aquests casos, el millor és optar per l'afecte, compartir nit i llit amb el malson i pensar que, malgrat que de l'armari pugui sortir un altre malson, el lloc que ocupa el protegit al llit no permet més espai per a tres.
L'àlbum 'Madlenka', de Peter Sís, és tota una altra cosa. Sota l'excusa que al petit personatge se li mou una dent, la protagonista inicia un recorregut pel barri i algunes de les botigues, en una mena de volta al món gràcies als seus propietaris. El treball remarcable, però, és la presentació de les làmines, algunes de les quals tenen finestres per connectar amb la il·lustració de la pàgina següent. Un treball que té dues parts ben diferenciades: el dibuix gairebé arquitectònic i el dibuix de traç minúscul i fantàsmagòric, estil Joan Ponç. És un d'aquells àlbums que admeten diverses lectures i, sobretot, diverses mirades. Un petit luxe.
I 'El regal del pescador' es distingeix dels àlbums publicats en les últimes setmanes perquè les seves làmines tenen una característica singular: plastilina i fotografia. Amb aquesta barreja, la història té un caràcter de sèrie animada, gairebé de fotograma, que convida a llegir la història: el desig del petit protagonista converteix el mar en un somni màgic. Una mostra de les possibilitats de la tècnica aplicada a la creativitat.
[Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 2002]
Peter Sís. Madlenka. Traducció d'Albert Balasch. Editorial Lumen. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
Rocío del Mar Antón i Dolores Núñez. Traducció d'Alfred Quintana. Il·lustracions de Xavier Vilagut. Edicions Beascoa. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.
El llibre en cartoné, l'àlbum il·lustrat, l'àlbum experimental, sembla que han tornat progressivament al panorama editorial. Aquests tres llibres semblen més una aposta per l'experiment que no pas una proposta oberta a la il·lustració en el sentit clàssic com l'entenem.
'Un malson en el meu armari' (There's a nightmare in my closet') és un conte que, brevíssim, s'amplia gràcies a les làmines gairebé uniformes, il·lustrades amb la mateixa tècnica, amb tres colors simples: vermell, verd i negre. Com que la col·lecció de Kalandraka se subtitula clarament "per a somniar" la història comença així: "En el meu armari hi havia un malson", diu el petit protagonista.
L'autor el posa en peu de guerra, al llit, armat amb una escopeta i un canó de joguina, hi ha un casc per terra, dos soldadets de plom, una trompeta i un cavall de cartró, i en làmines posteriors, un avió. L'ambient ingènuament bèl·lic domina l'àlbum. Per crear l'atmosfera de por, el cortinatge de la finestra fa de fantasma, empesa pel vent. El petit personatge tanca la porta de l'armari, té por. Fins que un dia decideix acabar amb el malson d'una vegada. I els malsons, ja se sap, no apareixen fins que tot és ben fosc. L'autor el reflecteix en forma de monstre a qui disparar. Però els trets, com passa amb els ninots de mentida de les pel·lícules, no fan el seu paper. I en aquests casos, el millor és optar per l'afecte, compartir nit i llit amb el malson i pensar que, malgrat que de l'armari pugui sortir un altre malson, el lloc que ocupa el protegit al llit no permet més espai per a tres.
L'àlbum 'Madlenka', de Peter Sís, és tota una altra cosa. Sota l'excusa que al petit personatge se li mou una dent, la protagonista inicia un recorregut pel barri i algunes de les botigues, en una mena de volta al món gràcies als seus propietaris. El treball remarcable, però, és la presentació de les làmines, algunes de les quals tenen finestres per connectar amb la il·lustració de la pàgina següent. Un treball que té dues parts ben diferenciades: el dibuix gairebé arquitectònic i el dibuix de traç minúscul i fantàsmagòric, estil Joan Ponç. És un d'aquells àlbums que admeten diverses lectures i, sobretot, diverses mirades. Un petit luxe.
I 'El regal del pescador' es distingeix dels àlbums publicats en les últimes setmanes perquè les seves làmines tenen una característica singular: plastilina i fotografia. Amb aquesta barreja, la història té un caràcter de sèrie animada, gairebé de fotograma, que convida a llegir la història: el desig del petit protagonista converteix el mar en un somni màgic. Una mostra de les possibilitats de la tècnica aplicada a la creativitat.
[Suplement Cultura diari AVUI, 27 juny 2002]
20 d’agost del 2014
Els colors de la lectura
Jean-Côme Noguès. El gení del gessamí. Traducció de Pilar Garriga. Il.lustracions d'Anne Romby. Editorial Zendrera Zariquey. Barcelona, 2003. A partir 8 anys.
Jaume Escala. Magenta la petita fada. Il.lustracions de Carme Solé Vendrell. Editorial Lumen. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Gregor Rottschalk i Rolf Zuckowski (concepció i lletres). Peter Maffay, Peter Schirmann i Peter Rufolf Heinen (compositors). Adaptacions de Cris Juanico i Miquel Alemany. Narració de Josep Carreras. Veu de Cris Juanico. Àlbum i CD. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Anna Obiols. Els colors de l'Àfrica. Traducció de Silvia Márquez. Il.lustracions de Subi. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Els genis, com el d'Aladí, cada vegada són més escassos. Allò de "digue'm tres desitjos i te'ls concediré" només forma part de la publicitat virtual de les caixes d'estalvis. Per això cal recórrer a les antigues contalles orientals per retrobar-ne l'esperit, és a dir, l'espai de màgia, fantasia i mitja realitat, que fa que un personatge esdevingui "geni".
Una d'aquestes contalles és 'El geni del gessamí'. La història té com a protagonista el petit Xen, un conductor de carretó de Hong Kong que viu una aventura de conte de la lletera, no per posseir, sinó per ajudar un amic pescador que ha de comprar un nou cormorà. La contalla és de les que aporten moralitat final: ser complidor sempre és recompensat. I això és el que li passa a Xen, que si bé fa cap a l'aigua del riu per complir amb un servei de transport d'un client distingit, troba la recompensa a la feina ben feta quan accepta pujar al capdamunt de la muntanya amb el carretó un altre client d'un pes considerable. L'un i l'altre són el mateix geni que, a més de posar a prova l'honestedat de la gent, en coneix tots els pensaments. Recompensa amb moneda d'or que Xen podrà fer servir per alleujar el mal moment del seu amic pescador.
L'àlbum es distingeix per l'ambientació que creen les làmines il.lustrades. Són d'un detallisme poètic, de tendència hiperrealista, amb tocs surrealistes, amb equilibri entre l'austeritat del personatge principal i el contrast amb l'ampul.lositat del jardí meravellós.
Una altra espècie gairebé extingida, la de les fades, reviu en el que és també un àlbum esplèndid que surt de la mà madura i intensa en colors de Carme Solé Vendrell. Així com existeix el teatre dins el teatre, aquí es juga amb els colors dins els colors. La petita fada Magenta és una viatgera empedreïda per l'univers on, de les trobades amb el Sol, la Lluna i la Terra, treu l'esperit de descoberta dels colors a partir de la vida de la Terra: el groc daurat dels deserts, el verd fosc de les selves frondoses, el blau del mar i del cel per on Magenta salta com si fos en un tobogan, el roig encès dels volcans, fins a arribar també al gris trist i desolat de dos infants de barri de ciutat a qui regala tots els colors. La pinzellada matèrica per a les masses de color i el traç més minuciós per a la fada caracteritzen aquest àlbum de Carme Solé Vendrell.
Una altra espècie protegida és la dels elefants. N'hi ha pocs al món capaços de fer meravelles. Exceptuant Babar, esclar. L'elefanta Àfrica és la més petita de la selva. És la protagonista d'un àlbum a quatre mans d'Anna Obiols i l'il.lustrador Subi. Si abans, la fada Magenda trobava els colors en el seu viatge, aquí, l'elefanta Àfrica, que ho veu tot de color gris, descobreix, gràcies a un viatge en globus, la riquesa dels colors que emmagatzema en pots per donar vida a l'univers: pinta el mar blau, la neu blanca, la sorra del desert groga, un camp de roselles vermelles i la nit negra. L'elefanta s'oblidarà per sempre de la grisor i, de tornada a la selva, omplirà de colors la pell de tots els animals que li han fet costat. Una mirada més enllà, sense conformismes, de tota una societat que es deixa canviar per la mirada que els ve de fora.
I un altre àlbum que serveix, de fet, per allotjar un disc compacte amb la garantia interpretativa de Josep Carreras i Cris Juanico, és el del personatge Tabaluga. En les làmines, predomina la igualtat de drets i la diferència creativa. També un viatge és el leitmotiv de la trama. Un petit drac volta món per trobar el seny: coneix la lluna, un gegant feliç, un arbre mil.lenari que li parla de viure arrelat al lloc d'origen... Imatges per ser interpretades, però sobretot per acompanyar l'audició del disc que, d'un alt nivell, és una faula sobre la confiança en la fantasia.
[Suplement Cultura diari AVUI, 12 juny 2003]
Jaume Escala. Magenta la petita fada. Il.lustracions de Carme Solé Vendrell. Editorial Lumen. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Gregor Rottschalk i Rolf Zuckowski (concepció i lletres). Peter Maffay, Peter Schirmann i Peter Rufolf Heinen (compositors). Adaptacions de Cris Juanico i Miquel Alemany. Narració de Josep Carreras. Veu de Cris Juanico. Àlbum i CD. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Anna Obiols. Els colors de l'Àfrica. Traducció de Silvia Márquez. Il.lustracions de Subi. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Els genis, com el d'Aladí, cada vegada són més escassos. Allò de "digue'm tres desitjos i te'ls concediré" només forma part de la publicitat virtual de les caixes d'estalvis. Per això cal recórrer a les antigues contalles orientals per retrobar-ne l'esperit, és a dir, l'espai de màgia, fantasia i mitja realitat, que fa que un personatge esdevingui "geni".
Una d'aquestes contalles és 'El geni del gessamí'. La història té com a protagonista el petit Xen, un conductor de carretó de Hong Kong que viu una aventura de conte de la lletera, no per posseir, sinó per ajudar un amic pescador que ha de comprar un nou cormorà. La contalla és de les que aporten moralitat final: ser complidor sempre és recompensat. I això és el que li passa a Xen, que si bé fa cap a l'aigua del riu per complir amb un servei de transport d'un client distingit, troba la recompensa a la feina ben feta quan accepta pujar al capdamunt de la muntanya amb el carretó un altre client d'un pes considerable. L'un i l'altre són el mateix geni que, a més de posar a prova l'honestedat de la gent, en coneix tots els pensaments. Recompensa amb moneda d'or que Xen podrà fer servir per alleujar el mal moment del seu amic pescador.
L'àlbum es distingeix per l'ambientació que creen les làmines il.lustrades. Són d'un detallisme poètic, de tendència hiperrealista, amb tocs surrealistes, amb equilibri entre l'austeritat del personatge principal i el contrast amb l'ampul.lositat del jardí meravellós.
Una altra espècie gairebé extingida, la de les fades, reviu en el que és també un àlbum esplèndid que surt de la mà madura i intensa en colors de Carme Solé Vendrell. Així com existeix el teatre dins el teatre, aquí es juga amb els colors dins els colors. La petita fada Magenta és una viatgera empedreïda per l'univers on, de les trobades amb el Sol, la Lluna i la Terra, treu l'esperit de descoberta dels colors a partir de la vida de la Terra: el groc daurat dels deserts, el verd fosc de les selves frondoses, el blau del mar i del cel per on Magenta salta com si fos en un tobogan, el roig encès dels volcans, fins a arribar també al gris trist i desolat de dos infants de barri de ciutat a qui regala tots els colors. La pinzellada matèrica per a les masses de color i el traç més minuciós per a la fada caracteritzen aquest àlbum de Carme Solé Vendrell.
Una altra espècie protegida és la dels elefants. N'hi ha pocs al món capaços de fer meravelles. Exceptuant Babar, esclar. L'elefanta Àfrica és la més petita de la selva. És la protagonista d'un àlbum a quatre mans d'Anna Obiols i l'il.lustrador Subi. Si abans, la fada Magenda trobava els colors en el seu viatge, aquí, l'elefanta Àfrica, que ho veu tot de color gris, descobreix, gràcies a un viatge en globus, la riquesa dels colors que emmagatzema en pots per donar vida a l'univers: pinta el mar blau, la neu blanca, la sorra del desert groga, un camp de roselles vermelles i la nit negra. L'elefanta s'oblidarà per sempre de la grisor i, de tornada a la selva, omplirà de colors la pell de tots els animals que li han fet costat. Una mirada més enllà, sense conformismes, de tota una societat que es deixa canviar per la mirada que els ve de fora.
I un altre àlbum que serveix, de fet, per allotjar un disc compacte amb la garantia interpretativa de Josep Carreras i Cris Juanico, és el del personatge Tabaluga. En les làmines, predomina la igualtat de drets i la diferència creativa. També un viatge és el leitmotiv de la trama. Un petit drac volta món per trobar el seny: coneix la lluna, un gegant feliç, un arbre mil.lenari que li parla de viure arrelat al lloc d'origen... Imatges per ser interpretades, però sobretot per acompanyar l'audició del disc que, d'un alt nivell, és una faula sobre la confiança en la fantasia.
[Suplement Cultura diari AVUI, 12 juny 2003]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)