Dàtils, cangurs i diversitat

José Antonio Millán. L'arbre dels nassos. Traducció de Jordi Jané. Il.lustracions de Perico Pastor. Col.lecció Milcontes. Editorial Destino-Planeta, 2002. A partir 5 anys.

Norma Sturniolo. Teodora i els canvis de pell. Traducció de Margarida Trias. Il.lustracions de Diego Bianchi. Col.lecció Milcontes. Editorial Destino-Planeta, 2002. A partir 5 anys.

David J. Smith. Si el món fos un poblet. Trad. de Núria Sales. Col.lecció Simbolet. Símbol Editors. Sant Cugat del Vallès, 2002. A partir 5 anys.

       La branca infantil i juvenil de Destino, del grup Planeta, ha remodelat la seva línia amb àlbums il.lustrats —continuant la tradició del Premi Apel.les Mestres—, i la de l'àlbum més petit amb la col.lecció Milcontes, que preveu la novetat de pròxima aparició de l'escriptora Carme Riera en el conte infantil.
       De moment, José Antonio Millán i Perico Pastor fan tàndem amb 'L'arbre dels nassos', un conte del desert d'Aràbia que, si no fos perquè el nas del personatge protagonista es converteix en dàtil, de tant posar-se els fruits de la palmera al nas, es podria dir que fa l'ullet a Pinotxo i la seva nàpia de fusta. El cas és que tots els misteris tenen una explicació o altra. I veritat o mentida, la d'aquest cas es troba en un arbre embruixat que pispa els nassos i els substitueix per un dàtil d'enormes dimensions.
       En una picada d'ullet al flautista d'Hamelin, el personatge recapta per viles i ciutats els voluntaris que volen sortir a la recerca del seu nas i, com si parodiés Bush, el jove protagonista aconsegueix un exèrcit de voluntaris amb dàtil, disposats a fer l'Operació Nas del Desert. Amb l'única diferència que, aquí, Sadam és una bruixa, i el petroli són els nassos de la palmera embruixada que pertanyen als seus propietaris.
       Aquesta és una lectura entremaliada i lliure del conte escrit per Millán i il.lustrat per Perico Pastor. Però, per descomptat, també es pot fer la lectura tradicional. Per exemple, l'arbre dels nassos podria ser el substitut encantat de l'home dels nassos que ningú no ha aconseguit mai de trobar l'últim dia de l'any. A gust, doncs, del lector. Les làmines de Perico Pastor, pintor que no és la primera vegada que s'acosta a l'àlbum il.lustrat, tendeixen a dominar pel to daurat de sorra banyada pel sol del desert. Totes, doncs, destaquen per la força de color i només reposen quan reflecteixen la palmera embruixada o la marxa del desert amb una proporció dominada pel blau del cel.
       El conte de Norma Sturniolo, de moment el segon de la col.lecció, explica la història d'una cangur que no s'acontenta amb la seva pell ni la bossa del ventre i decideix anar al País dels Canvis de Pell on es trobarà amb tota mena de bèsties que, com en una passarel.la Gaudí, li mostraran els models que pot triar. Les il.lustracions de Bianki són de línia geomètrica i imiten el collage en una tendència cap a la videoanimació.
       Una altra editorial, Símbol Editors, amb seu a Sant Cugat del Vallès, ha tret també col.leccions noves. Un àlbum vol explicar als lectors que hi ha un gran poble anomenat món. Les il.lustracions, gairebé pintures de petit format perquè ocupen la majoria les làmines doblades, serveixen per fer un recorregut universal per les diverses nacionalitats, llengües, edats, religions, aliments, aire i aigua, l'alfabetització, l'economia, l'energia, la història i el futur. Un breu apèndix explica com es pot orientar els petits lectors i explicar el contingut del llibre, que a vegades sembla que tendeixi a ser un recull estadístic, però que té com a objectiu divulgar el fet que la diversitat del món es mereix un tractament sense discriminacions. Una eina senzilla, però rigorosa per a biblioteques escolars. 

[Suplement Cultura diari AVUI, 7 novembre 2002]

Del bressol al llibre

Carme Riera. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes. Il.lustracions d'Irene Bordoy. Col.lecció Milcontes. Editorial Destino - Planeta. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

Carme Riera. El gos Màgic. Il.lustracions de Rebeca Luciani. Col.lecció Milcontes. Editorial  Destino - Planeta. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.
   
       La tradició que autors reconeguts, autores en aquest cas, han seguit de recuperar contes que en el seu dia van explicar com a mares no és una raresa. Anna Murià havia publicat alguns contes per a infants a partir dels que explicava als seus fills en el seu exili a Mèxic. Quan, aprofitant una entrevista, en una ocasió parlàvem de la seva aportació a la literatura infantil, es va justificar modestament dient que no havia fet altra cosa que posar per escrit el que eren contalles orals per a la mainada de casa.
       D'aquesta aportació, es coneixia 'El nen blanc i el nen negre', una glossa de la 'Cançó de bressol' d'Agustí Bartra, que va publicar el 1947 a la Biblioteca Catalana, de Mèxic; 'El meravellós viatge de Nico Huahuetl a través de Mèxic', que va publicar a La Galera el 1974, just després del seu retorn de l'exili; 'A Becerola fan ballades', una obra de teatre publicada també a La Galera, el 1978;  i diversos contes que el 2001, va recollir Salvador Comelles, editats per Caixa de Terrassa.
      Sembla que el cas de l'escriptora Carme Riera és similar al d'Anna Murià. D'uns contes explicats en el seu dia als seus fills n'han sortit ara uns petits àlbums que, potser com deia Anna Murià, posen per escrit antigues contalles per fer volar la imaginació de la mainada de casa. La relació me l'ha suggerida un dels títols, 'El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes', que sembla una rèplica d''El meravellós viatge de Nico Huahuetl a través de Mèxic', d'Anna Murià, i, a la vegada, una rèplica de 'El meravellós viatge d'en Nils Holgersson per Suècia', de Selma Lagerlöf.
      Volar ha estat, des dels temps més remots, un material literari ple de possibilitats. I no cal parlar de dos autors tan distants com J.M. Barrie, que va fer volar Peter Pan, o Joan Barceló, que va abocar tota la seva fantasia en el 'Viatge enllunat'.
Dels dos petits àlbums de Carme Riera, que representen el seu debut en aquest àmbit, el del seu viatge meravellós amb l'estol de tulipes és el que té un deix més clàssic. Entre altres coses perquè el relat té un conte dins el conte i del temps actual passa a un d'històric, que és el que trasllada la protagonista a l'espai propi de les tulipes, els Països Baixos. Però, amb l'excusa del viatge meravellós, hi ha també el plaer de la lectura: "Llegir li semblava tan divertit o més que jugar, ja que a les històries que contaven els contes succeïen coses que a la Maria no li havien passat mai i que li hagués agradat molt que li pasessin."
      El segon àlbum de Carme Riera, 'El gos Màgic', és més agosarat, més contemporani, més picaresc, i fins i tot irònic. Un gos es distingeix per la seva cua, una cua multiús, allarga que t'allargaràs: canya de pescar, furgador de nius d'ocells, canya per batre ametllers...  Però ben sabut és que no s'aprecia el que un val, ni que sigui un gos, fins que ja no hi és. I per això, quan la cua del gos Màgic perd poders, és quan li plouen els homenatges per la seva cua perduda.
      Les il.lustracions dels dos àlbums distingeixen també el to clàssic del contemporani dels dos contes. Les d'Irene Bordoy, per a 'El meravellós viatge...'  són detallistes, amb tons plàcids, i assimilen la representació de la protagonista als elements que il.lustren el conte. Les d''El gos Màgic' juguen amb el domini dels colors, la deformació en figures geomètriques, i amb primers plans que fan dels personatges un doll de color humà.

[Suplement Cultura diari AVUI, 22 maig 2003]

Veus de grans per a llibres petits

Eulàlia Canal. Emocions i sentiments (llibre i CD). Il.lustracions de Carme Julià. Músiques d'Àngel Valverde i Dàmaris Gelabert. Tot Sona Records.  Barcelona, 2003. A partir 5 anys.

Geronimo Stilton. El petit llibre de la pau. Traducció de David Nel.lo. Il.lustracions de Larry Keys. Col.lecció Camaleó. Editorial Destino i Intermón Oxfam. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

Marta Mata. La paraula de cent països. Col.lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2003. A partir 10 anys.

      Aquests són tres petits llibres que s'aparten, per les seves característiques, de l'edició estàndard. 'Emocions i sentiments' és un llibre de butxaca en cartoné que s'acompanya d'un CD amb contes i cançons. Sis relats il.lustrats en color que entren gairebé en el gènere del miniaturisme, per les dimensions de l'edició, molt acurada, amb els luxes d'un àlbum de dimensions més grans, però reduïdes al diàmetre del CD.
      Tot Sona Records és una editorial especialitzada en llibres-àudio adreçats als més petits, des de CD's amb cançons per a aprendre els hàbits quotidians, les parts del cos o l'entorn, a cançons de bressol o la possibilitat de tenir una cançó d'aniversari personalitzada. L'àlbum que ara es presenta té, però, un contingut especial perquè introdueix sis contes, amb una cançó per a cada conte, que reflexionen sobre les emocions i els sentiments que els infants experimenten en el seu desenvolupament.
      El text del conte, les il.lustracions, el text de la lletra i la partitura de cada cançó, interpretades per Dàmaris Gelabert, formen un complet llibre útil per a funcions diverses. La més important, és clar, i també amb una treballada qualitat sonora i musical, és la del CD en el qual narren els sis contes veus d'actors com Toni Albà, Àngel Llàcer, Fermí Fernàndez o Emma Vilarasau, i d'autores com Lola Casas, Teresa Duran o Mercè Arànega, fins a prop de trenta intèrprets entre veus i músics.
      Un altre llibre singular és 'El petit llibre de la pau', del ratolí Geronimo Stilton, una sèrie introduïda aquí per Destino-Planeta i, en aquest cas, en col.laboració amb Intermón. El ratolí que dirigeix un diari explica als més petits la diversitat del planeta: sis mil milions d'habitants, 192 països (per ara), prop de sis mil llengües, 510.250.000 quilòmetres quadrats de la superfície de la Terra... Això vol dir, per a un ratolí, que també hi ha a tot el món uns 2.350 tipus de formatges. Alerta, però, amb aquesta dada perquè ja se sap que qui té gana somia pa, o formatge!
      El llibre proposa també un joc de la pau i un joc de tots els pobles del món, amb un minidesplegable, a l'estil del joc de l'oca, amb totes les banderes on, entre altres, hi falta la catalana i, a la casella de la d'Espanya, el joc indica al jugador que es "marqui uns passos de flamenc" fins a arribar a la d'Etiòpia passant per la d'Estats Units. Fora d'aquests tòpics tronats que l'editorial, és clar, atribuirà a l'autoria del ratolí Stilton, la resta de l'edició compleix amb els seus objectius.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 novembre 2003]

Madonna: un copet literari de malucs

Madonna. Les aventures de l'Abdí. Traducció de Daniel Cortés. Il·lustracions d'Olga Dugina i Andrej Dugin. Col·lecció Destino Infantil i Juvenil. Editorial Planeta. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Madonna. Forte de Capitale. Traducció de Daniel Cortés. Il·lustracions de Rui Paes. Col·lecció Destino Infantil i Juvenil. Editorial Planeta. Barcelona, 2005. A partir 8 anys.

     Amb aquests dos àlbums, s'acaba la sèrie de cinc que han aparegut publicats en més de cent països, en quaranta idiomes, sota l'autoria de la cantant Madonna. La sèrie ha tingut, des del primer moment, un objectiu anunciat: els beneficis de l'edició han estat cedits íntegrament a l'Spirituality for Kids Foundation. Els cinc títols: 'Les Roses Angleses', 'Les pomes del senyor Peabody', 'Iàkov i els set lladres', 'Les aventures de l'Abdí' i 'Forte de Capitale' han mantingut una línia clàssica, en augment, superat el desencert o desconcert del primer àlbum.

       Els quatre darrers àlbums, doncs, s'han convertit en un excel·lent mostrari d'obra il·lustrada, fins a l'extrem que és més agraït el treball dels il·lustradors que no pas el text de l'autora. Només en un d'ells, Madonna s'havia justificat dient que el conte era adaptat d'una història escoltada de petita. En els altres quatre, s'ha estalviat la justificació i s'ha autoadjudicat l'originalitat sense complexos.

Ben mirat, per aquest capritxet literari, ¿qui li retraurà o li passarà comptes a Madonna Ritchie, la dama dels èxits musicals, amb setze discos i dos-cents milions de còpies, sense comptar les del top manta!, la dama dels èxits cinematogràfics, amb divuit pel·lícules, i, ara, la dama dels èxits literaris?

       Els àlbums infantils de Madonna són d'aquells per tenir ben arrenglerats al costat dels seus vells elapés o refets cedés. Material per a mitòmans, doncs. Però també per als que tenen una concepció de la literatura infantil estancada en una època: el de la infància perduda. Per a aquests últims, Madonna els serveix flonjors amb alts-i-baixos, amb moralitat pàgina per altra, amb personatges penedits dels seus actes, fets per a la bondat amb recompensa i, en comptades excepcions, per a la maldat amb el càstig corresponent.

    En aquests dos últims àlbums de la sèrie, la moralitat sobrepassa el contingut. A 'Les aventures de l'Abdí', evidentment amb regust oriental, un vell joier es guanya la confiança del rei gràcies a un collaret que tothom pren per una serp viva. Madonna vol que guanyi l'innocent, el més petit, i que siguin condemnats els envejosos, els més grans.

       Aquesta clau l'han interpretada de meravella els il·lustradors russos, Olga Dugina i Andrej Dugin, residents a Alemanya des del 1989 i col·laboradors també en el projecte cinematogràfic d'una de les entregues de Harry Potter, la del pres d'Azkaban. Les làmines marquen la grandiositat i la petitesa a través dels personatges del conte i despleguen la lectura il·lustrativa com si teixissin l'artesania creativa d'una catifa oriental.

     En l'àlbum 'Forte de Capitale', l'autora s'ha fet acompanyar de l'artista portuguès, Rui Paes, especialista en murals i dissenys per al teatre, que treballa actualment a Londres. Aquí la interpretació il·lustrativa respira flaires versallescos i la influència teatral queda reflectida en el detallisme del personatges, en el seu vestuari, les màscares, el mobiliari, el paisatge i la il·luminació dels espais.

       Però la moralitat toca sostre i s'hi expandeix a pleret. Si tens de tot, és a dir, si ets, posem per cas, un dels deu milionaris del planeta, i un dia decideixes baixar del pedestal i convertir-te en un rata pelada, acabaràs sent feliç. És a dir, salut i amor, sí, però, de diners, res. ¿I qui, si no Madonna, l'autora amb més autoritat moral per predicar la bona nova? Llàstima que la majoria no tinguem ni un ral i no puguem fer la prova, a veure si és veritat això que la dama ens engalta amb un copet literari de malucs.

        [Suplement Cultura diari AVUI, 23 juny 2005]