Gran traducció

Rudyard Kipling. Les aventures de Mowgli. Traducció de Joaquim Mallafré. Il·lustracions d'Inga Moore. Notes i activitats de Paco Anton. Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives. Barcelona, 2001. A partir 12 anys.

       L'aparició d'aquesta nova traducció de tres dels relats de Rudyard Kipling del 'Llibre de la jungla' ha fet que desempolsés algunes edicions anteriors. Tinc, doncs, damunt la taula, l'edició feta per Marià Manent (1920 / 1923), objecte de successives reedicions, les últimes al Grup 62; una edició especial d'Editorial Cruïlla, traduïda per Josep Sampere (1996), però cal advertir que a partir d'una versió francesa; i l'actual edició dels tres relats, traduïts per Joaquim Mallafré, presentats com 'Les aventures de Mowgli' i que recull els tres primers contes d'El llibre de la jungla': 'Els germans de Mowgli', 'La cacera de Kaa' i 'El Tigre! El Tigre!'
       Les il·lustracions d'Inga Moore que acompanyen l'edició són un dels primers atractius perquè transporten el lector al món que Rudyard Kipling vol reflectir i ho fan amb unes làmines de tall clàssic, detallistes, gairebé d'apunts de natura i fauna; això sí, amb una marcada asexualitat per Mowgli que un plec de cames o una boirina dissimulen com en les millors postals d'època. L'afegit de notes a peu de pàgina i el complement didàctic són l'apartat que menys m'ha interessat, entre altres coses perquè, com és sabut, si existís alguna dificultat de comprensió, el context explica prou bé molts dels termes que l'autor de les notes ha triat.
       El més important de l'aportació de la versió de Joaquim Mallafré és, per descomptat, la renovació del llenguatge, a partir de la versió original. Només com a exemple comparatiu, vegem què deia Marià Manent, als anys vint, a l'inici d''Els germans de Mowgli': "Eren les set d'una xafogosa tarda, a les muntanyes de Seeonee, quan Compare Llop s'alçà de la seva dormida diürna, es gratà, féu un badall i estirà les potes, l'una darrera  l'altra, per desentumir-les de la mandra que hi sentia al capdavall."
      Josep Sampere, repeteixo, a partir del francès, i setanta anys després, diu: "Eren les set d'un vespre calorós, a les muntanyes de Seeonee, quan Compare Llop es va despertar del son diürn, es va gratar, va fer un badall i va estirar les potes, l'una darrera l'altra, per desempallegar-se de la mandra que hi sentia als extrems."
      Joaquim Mallafré, en canvi, renova el text, i se'l fa a la seva mida. Interpreta el tractament donat al Llop i tinta d'una musicalitat no gens enfarfagosa la llengua d'arribada. Fa el que segurament ha de fer un traductor del seu temps, és clar: "Eren les set d'un capvespre molt càlid als turons de Seoni, quan el pare Llop es va despertar després del seu repòs diürn, es va gratar, va badallar i es va estirar de potes, l'una darrera l'altra, per espolsar-se'n la son que encara hi sentia a les puntes." Perfecte.
      A mi, m'han agafat ganes de cantussejar la 'Cançó de Mowgli' que tanca aquest volum: "Estic sol a les pastures. Vine amb mi, Germà Gris! Vine amb mi, Llop solitari, que la caça ja està a punt." (...) "Hi ha dos Mowglis en mi, però tinc la pell de Xere Kan sota els meus peus" (...) "Aiaiai! Tinc el cor oprimit de les coses que no puc entendre."
      Llàstima que el rock català vagi de baixa. És una breu mostra només. Però és suficient per intentar alertar sobre l'interès de la traducció de Joaquim Mallafré i per impulsar els editors cap a la traducció completa d''El llibre de la jungla', de Rudyard Kipling. La jungla literària d'aquest país ho necessita.

[Suplement Cultura diari AVUI, 26 abril 2001]

El senyor de la jungla

Rudyard Kipling. Els gossos rojos. L'ankus del rei. Traducció de Joaquim Mallafrè. Il·lustracions de Francisco Solé. Propostes treball de Paco Anton. Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives. Barcelona, 2004. A partir 13 anys.

    Ara fa quatre anys, la mateixa col·lecció va editar, sota el títol 'Les aventures de Mowgli', els tres primers relats del Llibre Primer del 'Llibre de la jungla' de Rudyard Kipling. En aquesta ocasió, se n'apleguen dos més, però del Llibre Segon, 'Els gossos rojos' i 'L'ankus del rei', tots en una traducció de Joaquim Mallafrè que, com ja passava amb el primer recull de tres contes, té l'afegit de la garantia de la versió catalana que no només opta per un lèxic ric sinó que aporta alguns jocs de paraules i més d'una expressió que situa el lector en aquell estadi que, sense fugir del corrent, li faci tocar amb la punta dels dits el fil d'or d'un estil fluid i pulcre.

És clar que, partint de Rudyard Kipling, la llengua d'arribada no ho té pas fàcil perquè l'autor no es limita a crear el món de la jungla i el personatge de Mowgli sinó que envolta la narració d'un corol·lari de descripcions de flora i fauna que no accepten una solució a mitges sinó una transcripció clara i precisa.

Rudyard Kipling (Bombay, 1865 - Londres, 1936) va fer amb el 'Llibre de la jungla' l'obra que el convertiria —un cop superada una etapa de menyspreu lector per circumstàncies extraliteràries—, en mereixedor del premi Nobel del 1907. L'autor d'altres novel·les com 'Kim' o 'Capitans intrèpids' és considerat l'escriptor que més bé i oportunament de primera mà va retratar l'Índia i el temps de la colonització britànica. Hi ajuda haver nascut al moll de l'os indi i haver estat educat, sense gaire fortuna afectiva, sota les lleis britàniques. Tota una clau que obre molts secrets interiors de les seves narracions.

Quan en literatura encara era possible donar vida i riquesa gairebé humana al bestiar salvatge, sense caure en la faula clàssica, Rudyard Kipling va crear al voltant del petit Mowgli, el rei de la jungla, la figura d'un ós savi com Baloo; una intel·ligent pantera negra com Bagheera; un tigre ferotge com Shere Khan; les mones Banderlog, unes tocades del bolet; la serp pitó Kaa, o la terrible cobra blanca. I sense recursos estrafolaris ni jocs de mans ridículs, Kipling aconsegueix un fantàstic realisme.

Així com l'edició del primer recull de tres contes, es centrava en la creixença entre feres del Mowgli infant, l'acollida que li fa la llopada, el segrest protagonitzat pels micos i l'adopció que en fan uns camperols, en aquest segon tast el criteri dels dos contes escollits tendeix a reflectir l'esperit de lluita i de justícia d'un Mowgli adolescent, disposat a la defensa pròpia i la del territori i la descoberta de l'egoisme que Mowgli entreveu en el món dels humans, des de l'òptica de la seva formació salvatge a la jungla. Dos contes que, junts, tenen, a hores d'ara, una descarada vigència, i que no costa gaire de relacionar-los amb la jungla en què s'ha convertit mig món i els perills que sotgen l'ésser humà: l'enveja i l'afany de poder.

Les il·lustracions d'aquest nou recull tenen un to de realisme feréstec, intens, en unes làmines en color que s'esforcen a crear la imatge d'un Mowgli que es mou entre la puresa de la salvatgia i el crit ja pròxim de l'home. Com ja passava amb el primer lliurament, l'opció de la traducció de Joaquim Mallafrè serveix també per comparar l'evolució d'un estil lingüístic, a partir del precedent de la traducció feta en el seu dia per Marià Manent, que si bé ja oferia un estil ric —comprovable avui a Edicions 62 (Biblioteca Selecta)—, no s'escapa de les manilles lingüístiques del seu moment. La jungla de Joaquim Mallafrè ha estat esbrossada i hi corre una alenada de frescor sense que se n'hagi desforestat la vegetació ni que se n'hagin perdut les arrels. I s'hi troba un Mowgli en estat pur per recuperar de debò un Kipling de sempre.

[Suplement Cultura diari AVUI, 17 febrer 2005]