Randa Gazy. Somiant Palestina. Traducció d'Isabel Turull. Editorial La Galera. Barcelona, 2003. A partir 14 anys.
Pere Cullell i Marc Cullell. Moc i el Cavaller Sense Cul. Il·lustracions de Josep Rodés. Edicions La Campana. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.
Ens trobem davant de dues novel·les escrites per autors joves. Randa Ghazy té quinze anys, és nascuda a Itàlia, de pares egipcis, viu a prop de Milà i estudia batxillerat. La seva novel·la parla de Palestina. L'autor Marc Cullell té 8 anys, en tenia 7 quan va esbossar el conte de Moc i el Cavaller Sense Cul i el va escriure amb el seu pare, Pere Cullell. Van guanyar el premi Mongo-Bongo, un premi perquè "grans i petits escriguin junts".
La història de la literatura ens ha donat casos de testimonis joves. És obligat parlar d'Anna Frank i el seu diari. La jove autora tenia 13 anys quan el va escriure al seu refugi d'Amsterdam. Més recentment, cal recordar el diari de Zlata Filipovic, la nena d'11 anys que va viure el setge de Sarajevo. Les dues són dues històries de guerres de veritat. Les dues són novel·les amb un llenguatge adequat a les edats de les seves autores. S'hi escolta la veu d'Anna i la veu de Zlata, i el registre propi de les seves edats.
Aquests condicionants no es donen en el cas de Randa Ghazy. El relat 'Somiant Palestina' és ficció, basada, és clar, en la cruenta realitat del conflicte entre Israel i Palestina. Però el registre que utilitza Randa no sembla propi d'una autora de quinze anys del segle XXI.
Demano butlla de seguida per haver-me arriscat a afirmar això. Ja sé que Mozart la va fer grossa als12 anys i que era un infant prodigi. En tot cas, admetem que Randa Ghazy té el nivell d'un autor madur i només tutors i editors són responsables del llibre. Randa Ghazy fa un relat èpic, apassionat, només mirant a un costat. I diu algunes grandíssimes veritats: ¿Per què Palestina no pot ser un Estat lliure?, ¿Per què el món s'ha oblidat d'aquest poble i contempla impassible com l'exercit d'Israel assassina famílies senceres? M'ho crec, que Randa Ghazy pugui parlar, als quinze anys, de Palestina en clau de novel·la. Però sóc incrèdul davant d'algunes de les expressions i reflexions, fins i tot de nivell lingüístic, posades en boca d'una adolescent italiana de quinze anys.
Amb tota la distància que calgui, 'Tot somiant Palestina', de Randa Ghazy, és un llibre colpidor, però que en alguns moments pot ser titllat de pamfletari. Depèn, és clar, de com pensi el lector davant el conflicte entre àrabs i jueus. Potser per això sol, ja compleix una funció important. Parlar d'una guerra de debò i prenent partit.
Ho tenen més fàcil el joveníssim Marc Cullell i el seu pare Pere, que parlen d'una guerra de mentida en una novel·la imaginativa, que s'inspira en el gènere clàssic fantàstic, que fa botre el lector i que busca en cada capítol una sortida enginyosa a l'embolic que el vell Cavaller Sense Cul i el prematur Cavaller Moc s'han muntat per buscar la Font de la Raó al Bosc de l'Oblit. La novel·la té totes les claus per fer-se llegir. Personatges i ambients creïbles, malgrat un món impossible, aventura heroica, pors i dubtes, superació de complexos i recerca de la maduresa. Té aventura i reflexió, ironia interna i humor saludable, cosa que detecta l'espontaneïtat del jove coautor i el filtre de la veterania del coautor madur.
Amb sang de drac i a cops d'espasa hi ha una guerra de mentida, però també ancestral: el poderós no en té mai prou i no es conforma a humiliar i vèncer l'enemic si no el remata quan ja està abatut. En aquest cas, ni autors ni editors no enganyen: el llibre és escrit a quatre mans.
Potser d'aquí a poc, amb llibres com el de Randy Ghazi i el dels pare i fill Cullell podrem parlar sense eufemismes d'autèntica "literatura infantil i juvenil". És a dir, de l'escrita per infants i joves perquè la llegeixin els adults.
[Suplement Cultura diari AVUI, 26 juny 2003]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Campana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Campana. Mostrar tots els missatges
20 d’agost del 2014
17 d’agost del 2014
Amb la pell freda sota el braç
Albert Sánchez Piñol. La pell freda. Foto coberta de Michael Heissner. Col.lecció Toc de Ficció. Edicions La Campana. Barcelona, 2002. A partir 16 anys.
La novel.la 'La pell freda' tindrà ben aviat a disposició dels centres d'ensenyament i del professorat de llengua i literatura, una guia de lectura que faciliti la seva recomanació per a lectors joves. 'La pell freda' ha recorregut, en un any i mig, el camí que altres novel.les catalanes han aconseguit en mig segle. I, també en un any mig, ha temptat productors de teatre i cinema.
No hi ha dubte que l'atmosfera, el contingut i el rerefons antropològic i psicològic que conté la novel.la poden ser una magnífica carn de canó dels creadors de La Fura dels Baus. A 'La pell freda', no hi falten ni la sang ni el fetge, ni la terra, ni l'aigua, ni el foc, ni el bestiari fantàstic, ni el paisatge metafòric a través de l'illa. Però també s'hi troba humanitat, calidesa, compassió i estimació. Més Fura, impossible.
I posats a somniar en una adaptació internacional d'una novel.la catalana al cinema de l'imperi de Hollywood, 'La pell freda' serveix en safata la possibilitat d'estimular la imaginació dels creadors d'efectes especials i de monstres en tres dimensions, tant en procés digital com en artesanal de taller. ¿Ens imaginem, ni que sigui per un moment, l'actor Anthony Hopkins transfigurat en el personatge de Batís Caffó, el faroner? ¿O l'actor Tom Cruise fent el paper incrèdul i desesperat de l'oficial atmosfèric arribat de nou a l'illa? Amb aquest parell, no hi hauria dificultat a trobar l'actriu del paper d'Aneris (diguem clarament Sirena, ni que soni disneylandià) i que és el personatge femení clau de bona part del desenllaç, o més aviat de la fatalitat del desenllaç.
L'empenta perquè tot sigui així ja està donada. A l'hora de fer aquest article, la novel.la ha superat onze edicions en català (uns 40.000 exemplars) i ha tancat una dotzena de contractes de traducció a altres llengües, a través de l'agència literària de Carmen Balcells, a més de tenir uns vuit o deu contractes més emparaulats. Tot un bàlsam d'optimisme per al miler i mig d'autors que, pels seus mèrits —haver escrit i publicat almenys dos llibres— formen part del Qui és Qui de les Lletres Catalanes. I tot un desmentiment sobre la pretesa dificultat que autors, agents, editors i funcionaris culturals diuen que hi ha per sortir a fora a partir d'una edició en català. Uns i altres en poden extreure la moralitat que vulguin.
La novel.la 'La pell freda' té també, doncs, tots els trumfos perquè faci un pas més: la seva introducció com a lectura per als joves. Té tots els ingredients perquè sigui així. Per això, com deia, l'editorial ja està treballant en l'edició d'una guia de lectura que, a banda del plaer de la simple lectura, aprofundeixi posteriorment en tot allò que l'autor, per la seva coneixença com a antropòleg i també com a home curiós per diverses cultures a partir de la seva dèria africanista, hi diu o hi insinua.
Sobretot, 'La pell freda' és una novel.la que suggereix amb efectes multiplicadors diverses situacions al lector. I el seu avantatge, per a lectors joves, és que, com qualsevol bona novel.la, té diferents nivells de lectura. Des del més anecdòtic (aquell que segurament serviria per al guió de cinema), al més esgarrapador de les entranyes (aquell que serviria per al teatre de La Fura), fins al més acadèmic (aquell que hi troba referències als clàssics i també a algunes de les claus de la civilització, amb les seves alegries i les seves misèries). L'èxit de 'La pell freda' és, de rebot, un èxit que enforteix el conjunt de les lletres catalanes. Només cal aprofitar-lo.
[Suplement Cultura diari AVUI, 4 març 2014]
La novel.la 'La pell freda' tindrà ben aviat a disposició dels centres d'ensenyament i del professorat de llengua i literatura, una guia de lectura que faciliti la seva recomanació per a lectors joves. 'La pell freda' ha recorregut, en un any i mig, el camí que altres novel.les catalanes han aconseguit en mig segle. I, també en un any mig, ha temptat productors de teatre i cinema.
No hi ha dubte que l'atmosfera, el contingut i el rerefons antropològic i psicològic que conté la novel.la poden ser una magnífica carn de canó dels creadors de La Fura dels Baus. A 'La pell freda', no hi falten ni la sang ni el fetge, ni la terra, ni l'aigua, ni el foc, ni el bestiari fantàstic, ni el paisatge metafòric a través de l'illa. Però també s'hi troba humanitat, calidesa, compassió i estimació. Més Fura, impossible.
I posats a somniar en una adaptació internacional d'una novel.la catalana al cinema de l'imperi de Hollywood, 'La pell freda' serveix en safata la possibilitat d'estimular la imaginació dels creadors d'efectes especials i de monstres en tres dimensions, tant en procés digital com en artesanal de taller. ¿Ens imaginem, ni que sigui per un moment, l'actor Anthony Hopkins transfigurat en el personatge de Batís Caffó, el faroner? ¿O l'actor Tom Cruise fent el paper incrèdul i desesperat de l'oficial atmosfèric arribat de nou a l'illa? Amb aquest parell, no hi hauria dificultat a trobar l'actriu del paper d'Aneris (diguem clarament Sirena, ni que soni disneylandià) i que és el personatge femení clau de bona part del desenllaç, o més aviat de la fatalitat del desenllaç.
L'empenta perquè tot sigui així ja està donada. A l'hora de fer aquest article, la novel.la ha superat onze edicions en català (uns 40.000 exemplars) i ha tancat una dotzena de contractes de traducció a altres llengües, a través de l'agència literària de Carmen Balcells, a més de tenir uns vuit o deu contractes més emparaulats. Tot un bàlsam d'optimisme per al miler i mig d'autors que, pels seus mèrits —haver escrit i publicat almenys dos llibres— formen part del Qui és Qui de les Lletres Catalanes. I tot un desmentiment sobre la pretesa dificultat que autors, agents, editors i funcionaris culturals diuen que hi ha per sortir a fora a partir d'una edició en català. Uns i altres en poden extreure la moralitat que vulguin.
La novel.la 'La pell freda' té també, doncs, tots els trumfos perquè faci un pas més: la seva introducció com a lectura per als joves. Té tots els ingredients perquè sigui així. Per això, com deia, l'editorial ja està treballant en l'edició d'una guia de lectura que, a banda del plaer de la simple lectura, aprofundeixi posteriorment en tot allò que l'autor, per la seva coneixença com a antropòleg i també com a home curiós per diverses cultures a partir de la seva dèria africanista, hi diu o hi insinua.
Sobretot, 'La pell freda' és una novel.la que suggereix amb efectes multiplicadors diverses situacions al lector. I el seu avantatge, per a lectors joves, és que, com qualsevol bona novel.la, té diferents nivells de lectura. Des del més anecdòtic (aquell que segurament serviria per al guió de cinema), al més esgarrapador de les entranyes (aquell que serviria per al teatre de La Fura), fins al més acadèmic (aquell que hi troba referències als clàssics i també a algunes de les claus de la civilització, amb les seves alegries i les seves misèries). L'èxit de 'La pell freda' és, de rebot, un èxit que enforteix el conjunt de les lletres catalanes. Només cal aprofitar-lo.
[Suplement Cultura diari AVUI, 4 març 2014]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)