Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»
El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:
1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casals. Mostrar tots els missatges
31 de desembre del 2015
«Casals Jove» recupera i reivindica Folch i Torres
Josep Maria Folch i Torres. «Les aventures extraordinàries d'en Massagran», «En Bolavà, detectiu», «Una vida», «Lària», «Vers la llum», «L'ànima en camí». Il·lustracions de Junceda. Col·lecció Casals Jove. Editorial Casals. Barcelona, 1989. A partir de 9 anys, a partir de 12 anys i a partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 27 gener 1990 [+ descarregueu la crítica]
Etiquetes de comentaris:
A partir 12 anys,
A partir 14 anys,
A partir 9 anys,
Casals,
Literatura catalana
11 de desembre del 2015
Política-ficció i pacifisme per a joves
Sebastià Estradé. «A l'espai no hi volen guerra». Il·lustracions d'Inés Luz González. Col·lecció Casals Jove. Editorial Casals. Barcelona, 1993. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 18 juliol 1993.[+ descarregueu la crítica]
Etiquetes de comentaris:
A partir 14 anys,
Casals,
Literatura catalana
12 d’octubre del 2015
Intriga
Josep Gòrriz. «La noia del jersei groc». Col·lecció Gran Angular Alerta Roja. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Fissures». Editorial Grup Promotor - Alfaguara. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Punt negre». Col·lecció La Llum del Far. Editoria Baula - Edelvives. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Renoi, quina visita!» Il·lustracions de Miquel Rof. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula - Edelvives. Barcelona, 1996. A partir de 10 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Sota el volcà lila». Il·lustracions de Carmen Levi. Col·lecció Casals Jove. Editorial Casals. Barcelona, 1996. A partir de 12 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Fissures». Editorial Grup Promotor - Alfaguara. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Punt negre». Col·lecció La Llum del Far. Editoria Baula - Edelvives. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Renoi, quina visita!» Il·lustracions de Miquel Rof. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula - Edelvives. Barcelona, 1996. A partir de 10 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Josep Gòrriz. «Sota el volcà lila». Il·lustracions de Carmen Levi. Col·lecció Casals Jove. Editorial Casals. Barcelona, 1996. A partir de 12 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 5 setembre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Etiquetes de comentaris:
A partir 10 anys,
A partir 12 anys,
A partir 14 anys,
Alfaguara,
Baula,
Casals,
Cruïlla,
Edelvives,
Grup Promotor,
Literatura catalana
Cap a Europa
David Nel·lo. «El Duomo». Foto coberta de Javier Calbet. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUi, 10 octubre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Olga Xirinacs. «Wendy torna a volar». Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUi, 10 octubre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Olga Xirinacs. «El vol de Dràcula». Il·lustracions de Francesc Infante. Col·lecció Casals Jove. Editorial Casals. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 10 octubre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Olga Xirinacs. «Wendy torna a volar». Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUi, 10 octubre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Olga Xirinacs. «El vol de Dràcula». Il·lustracions de Francesc Infante. Col·lecció Casals Jove. Editorial Casals. Barcelona, 1996. A partir de 14 anys. Suplement Cultura diari AVUI, 10 octubre 1996 [+ descarregueu la crítica]
Etiquetes de comentaris:
A partir 14 anys,
Casals,
Cruïlla,
Literatura catalana
27 de desembre del 2014
Silenci, admiració i compenetració
David Cirici. La casa per la finestra.
Il·lustracions de Montse Ginesta. Basat en el musical del mateix títol
de Roseland Musical. Llibre i CD. Editorial Combel / Casals. Barcelona,
2000. A partir 5 anys.
Els qui van veure l'espectacle 'La casa per la finestra', de Roseland Musical —es va presentar en unes matinals, entre altres llocs, al Teatre Poliorama—, recordaran perfectament que es tractava d'un espectacle on es conjugaven a la perfecció el guió, la interpretació, la posada en escena i la part musical. Testimoni com vaig ser d'una d'aquelles estrenes de migdia de diumenge —quan les platees fan una olor barrejada de bava, llet en pols i Nenuco, però també s'omplen d'una envejable il·lusió pel món màgic de l'escena—, retrobar ara una adaptació en suport llibre, acompanyada d'un disc compacte amb la banda sonora del musical, m'ha recordat per què la reacció dels petits espectadors al Teatre Poliorama havia estat immersa en el silenci, l'admiració i la compenetració amb la història i els personatges.
Una cosa similar passarà ara amb els que escoltin el disc compacte i, de rebot, amb els que passin els ulls per les il·lustracions que n'ha fet Montse Ginesta, tot plegat basant-se en un guió de David Cirici. I potser aquest apartat és el més amagat de 'La casa per la finestra', i el que m'agradaria remarcar ara.
David Cirici, utilitzant un recurs tan típic com els dels objectes domèstics personificats, fa una senzilla història d'amor on la incomprensió dels que envolten els enamorats destaca com una enrampada enmig de l'argument. ¿Pot una llibreta, tan avesada a la bona vida, culta, rica i útil, aparellar-se amb un raspall de dents, que es passa la vida entre la neteja dental i la vagància en un got? ¿No haurien de ser titllats de racistes els senyors llibres que, des de la seva posició elevada, per damunt del llom, a les prestatgeries, es miren la llibreta com una mena de Ventafocs desitjada, mal que sigui per dret de parentiu paperer, però indigna d'un raspallot?
Vet aquí el conflicte d'allò que aparentment pot semblar només un musical per distreure els més petits. I vet aquí també el silenci, l'admiració i la compenetració que deia que vaig comprovar en l'estrena del Poliorama. 'La casa per la finestra' és un d'aquells casos que mostra, inequívocament, que quan la mà de l'autor —el guionista—, sap barrejar amb subtilesa els elements lúdics amb el contingut de fons, el resultat pot ser extraordinari.
I la combinació, que ja fa temps que dura, d'aquesta colla de creadors que defuig les adaptacions teatrals de clàssics, les posades en escena d'aventures juvenils teatrals, a canvi d'un llenguatge renovat i propi, arriba ara a la literatura amb la mateixa bona opció.
Una oportunitat per conèixer l'aspecte escenogràfic de la il·lustradora Montse Ginesta, la vena de guionista de l'escriptor i publicitari David Cirici, que també es va veure involucrat en l'arrencada de 'Les tres bessones', i la trajectòria de Roseland Musical, que dirigeix Marta Almirall, una companyia que porta més de quinze anys en escena amb espectacles singulars per a infants, que ha actuat en nombrosos festivals internacionals europeus, asiàtics i nord-americans, que ha fet més de 2.000 funcions amb espectacles com 'Cara calla' i 'Les mil i una nits' i que, a més, va col·laborar en la pel·lícula 'Tic Tac', que Rosa Vergés va aportar al cinema infantil sense deixar-se influir per èxits fàcils de gran pantalla. Mireu, llegiu, escolteu, imagineu 'La casa per la finestra'. Una edició sense luxes a l'abast del cop de bastó dels tions més sensibles.
[Suplement Cultura diari AVUI, 28 desembre 2000
Els qui van veure l'espectacle 'La casa per la finestra', de Roseland Musical —es va presentar en unes matinals, entre altres llocs, al Teatre Poliorama—, recordaran perfectament que es tractava d'un espectacle on es conjugaven a la perfecció el guió, la interpretació, la posada en escena i la part musical. Testimoni com vaig ser d'una d'aquelles estrenes de migdia de diumenge —quan les platees fan una olor barrejada de bava, llet en pols i Nenuco, però també s'omplen d'una envejable il·lusió pel món màgic de l'escena—, retrobar ara una adaptació en suport llibre, acompanyada d'un disc compacte amb la banda sonora del musical, m'ha recordat per què la reacció dels petits espectadors al Teatre Poliorama havia estat immersa en el silenci, l'admiració i la compenetració amb la història i els personatges.
Una cosa similar passarà ara amb els que escoltin el disc compacte i, de rebot, amb els que passin els ulls per les il·lustracions que n'ha fet Montse Ginesta, tot plegat basant-se en un guió de David Cirici. I potser aquest apartat és el més amagat de 'La casa per la finestra', i el que m'agradaria remarcar ara.
David Cirici, utilitzant un recurs tan típic com els dels objectes domèstics personificats, fa una senzilla història d'amor on la incomprensió dels que envolten els enamorats destaca com una enrampada enmig de l'argument. ¿Pot una llibreta, tan avesada a la bona vida, culta, rica i útil, aparellar-se amb un raspall de dents, que es passa la vida entre la neteja dental i la vagància en un got? ¿No haurien de ser titllats de racistes els senyors llibres que, des de la seva posició elevada, per damunt del llom, a les prestatgeries, es miren la llibreta com una mena de Ventafocs desitjada, mal que sigui per dret de parentiu paperer, però indigna d'un raspallot?
Vet aquí el conflicte d'allò que aparentment pot semblar només un musical per distreure els més petits. I vet aquí també el silenci, l'admiració i la compenetració que deia que vaig comprovar en l'estrena del Poliorama. 'La casa per la finestra' és un d'aquells casos que mostra, inequívocament, que quan la mà de l'autor —el guionista—, sap barrejar amb subtilesa els elements lúdics amb el contingut de fons, el resultat pot ser extraordinari.
I la combinació, que ja fa temps que dura, d'aquesta colla de creadors que defuig les adaptacions teatrals de clàssics, les posades en escena d'aventures juvenils teatrals, a canvi d'un llenguatge renovat i propi, arriba ara a la literatura amb la mateixa bona opció.
Una oportunitat per conèixer l'aspecte escenogràfic de la il·lustradora Montse Ginesta, la vena de guionista de l'escriptor i publicitari David Cirici, que també es va veure involucrat en l'arrencada de 'Les tres bessones', i la trajectòria de Roseland Musical, que dirigeix Marta Almirall, una companyia que porta més de quinze anys en escena amb espectacles singulars per a infants, que ha actuat en nombrosos festivals internacionals europeus, asiàtics i nord-americans, que ha fet més de 2.000 funcions amb espectacles com 'Cara calla' i 'Les mil i una nits' i que, a més, va col·laborar en la pel·lícula 'Tic Tac', que Rosa Vergés va aportar al cinema infantil sense deixar-se influir per èxits fàcils de gran pantalla. Mireu, llegiu, escolteu, imagineu 'La casa per la finestra'. Una edició sense luxes a l'abast del cop de bastó dels tions més sensibles.
[Suplement Cultura diari AVUI, 28 desembre 2000
Etiquetes de comentaris:
A partir 5 anys,
Àlbum il·lustrat,
Casals,
Combel,
Literatura catalana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)