Entre bruixes i capgrossos

Albert Monteys. La Bruixa Matilde i els germans Benet / Oh, quina por! Col·lecció La Bruixa Matilde. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1998. A partir 6  anys.

Pilarín Bayés, Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer. El pop gegant / Ens deixen una mona a casa / Els capgrossos es queden sense aigua /. Col·lecció Les Aventures d’en Pau i la Laia. Eumo Editorial. Vic, 1998. A partir 6 anys.

        Albert Monteys és l’autor del text i de les il·lustracions d’aquesta nova col·lecció de Publicacions Abadia de Montserrat que té com a protagonista una bruixa. Edició en cartoné i en paper de bona qualitat, sembla que vulgui anar a parar a les mans dels primers lectors, però en realitat, text, il·lustracions i manipulació (cada llibre afegeix un fulls d’adhesius i un bloc en blanc per completar els dibuixos d’algunes làmines) requereixen una certa experiència personal que fins als sis anys, com a mínim, no s'adquireix, si no es vol, esclar, que els adults acompanyin els lectors més petits en els primers passos.
        No sé si la presentació que l’autor fa de la protagonista vol ser una referència al personatge televisiu o és una simple casualitat. El cas és que la sèrie comença avisant: “Avui la bruixa Matilde s’avorreix com una ostra en un dia sense onades”. I un no es pot estar de pensar si la tal Matilde no és una cosina germana o, almenys, una parenta de lluny, de la popular Bruixa Avorrida de ‘Les Tres Bessones’.
        Per les característiques de l’edició, l’il·lustrador opta per uns personatges estrambòtics de formes triangulars, circulars i molt geomètrics, trets que es repeteixen també en els objectes i en la majoria d’elements de les làmines de ‘La Bruixa Matilde’.
        Aquesta forma dels dibuixos és el que permet que els adhesius que s’adjunten a l’edició, i que cal anar afegint als relleus d’ombres il·lustrades sense contingut, ho tinguin més fàcil a l'hora d'encaixar. I, en realitat, aquesta sembla que sigui la funció principal d'aquesta edició, atès que els textos brevíssim són simples acompanyants d'unes il·lustracions que ofereixen poca varietat i que pequen una mica d'excés de bruixa, cosa comprensible si tenim en compte que és la mestressa de la col·lecció.
        D’altra banda, la il·lustradora Pilarín Bayés, inesgotable com sempre, adapta els seus personatges (la multitud que s’hauria d’anomenar d’una vegada ‘La família Bayés’), a les situacions que els llibres de la col·lecció d’Eumo volen relacionar des de la vida quotidiana dels protagonistes amb els animals i el seu coneixement a través d’un fil argumental d’aventures.
        Per la sèrie, fins ara, ha passat el bestiar més domèstic o accessible (gallines, pollets, ovelles, gats, ratolins, vedells, mussols, peixos, conills, dofins, esquirols...). Ara toca el torn als pops, les mones, i els cap grossos, i ja en van quinze títols.
    La col·lecció té dos actractius. Per una part, la profusió i generositat il·lustrativa de Pilarín Bayés, a qui sempre sembla que li falti paper per farcir de detalls els seus objectes, personatges, utensiles i paratges, i per l’altra, l’esforç textual per fer passar coneixements per aventura, una temptativa que sembla fàcil a primer cop d’ull, però que té trampes fatals si l’autor, les autores, en aquest cas, no les saben salvar.
        Afortunadament, les salven, i la col·lecció es converteix, per les seves característiques, en una mena de gran auca amb text a l’engròs i vinyetes il·lustrades en grans dimensions.

Suplement Cultura diari AVUI, 11 març 1999

Col·leccions de clàssica populars

Dick Bruna. Col.lecció Miffy. Edicions Destino. Barcelona 2002. A partir 3 anys.

Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer. En Pau i la Laia. Il.lustracions de Pilarín Bayés. Eumo Editorial. Vic, 2002. A partir 5 anys.

Xavier Carrasco. La nit de Sant Joan. Il.lustracions de Sebastià Serra. Col.lecció Popular. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Diversos autors. Contes populars. Col.lecció Vull Llegir. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 3 anys.

       L'il.lustrador holandès Dick Bruna va crear fa cinquanta anys un personatge que ha donat la volta al món, o almenys a una vintena de països. Es tracta d'una conilla que encara no s'ha vist les orelles, anomenada Miffy, que a través dels seus brevíssims consells ajuda els més petits a pouar en els valors humans. La petita conilla ha permès a Dick Bruna donar-se a conèixer internacionalment, ha rebut alguns guardons per la seva obra, i aquesta es troba permanentment exposada al Centraal Museum d'Utrecht.
       Edicions Destino ha incorporat ara aquí la conilla Miffy en les seves col.leccions, ha convidat l'autor per fer-ne la presentació, i ha aportat uns llibres de petit format, aptes per ser explicats, amb els quals els primers lectors-oients es familiaritzen amb unes làmines en què la Miffy és la protagonista, amb un traç molt simple, gairebé propi de retallable.
       Aquesta senzillesa il.lustrativa de Dick Bruna, segurament, és el que ha fet que la conilla Miffy hagi tingut cinquanta anys de generacions de seguidors incondicionals arreu del món. Mai és prou tard per començar. Sobretot quan l'estil de l'autor no té límit d'edat i s'adapta a qualsevol circumstància i moment històric.
       Una altra col.lecció que també vol ensinistrar els més petits en les feines quotidianes és la que l'Editorial Eumo té sota el títol d'En Pau i la Laia. Les coautores compten amb el suport il.lustratiu de la veterana Pilarín Bayés. I les tres plegades parlen de temes rutinaris, però no sempre senzills, com l'adopció d'un fill, el canvi de casa, l'accident de l'àvia, l'anada al dentista, fer de cangur o plantejar-se què cal fer amb les deixalles.
        Perquè les antigues rondalles o els contes populars no es quedin com a material d'arxiu, La Galera ha arribat a la seixantena de títols de la seva sèrie Popular. El que tracta de 'La nit de Sant Joan' fa una repassada a totes les tradicions que conformen una diada com aquesta: els mobles vells, les herbes remeieres, les fogueres, la coca i el ball. Revisió de contes populars que La Galera manté vius amb una edició més econòmica, sense cartoné, com 'El flautista d'Hamelín' i 'El gat amb botes', que conserven el mateix contingut, sota el segell de Petits Clàssics.
       També l'Editorial Cruïlla vetlla per la presència de clàssics populars en les seves col.leccions. Ho fa amb la sèrie Vull Llegir!, pensada per als més petits. Amb el suport de les làmines il.lustrades, unes adaptacions molt reduïdes fan entrar els primers lectors en els personatges i els moments més importants de la veu de la vora del foc. Per això hi trobem també una altra versió d''El gat amb botes' o 'La Ventafocs'.
       Si a la col.lecció de La Galera, l'adaptació permet explicar que un moliner, quan va morir, va deixar el poc que tenia als seus tres fills, el molí, l'ase i el gat —un gat més que savi, com tothom sap, capaç de posar-se botes i enredar un marquès per molt marquès que sigui—, la col.lecció encara més reduïda de Cruïlla, perquè és per a més petits, fa una mena de flaixos, amb apunts per als més grans amagats a la coberta, que recorden els moments més importants del conte en clau de sinopsi, en lletra majúscula i lletra manuscrita, per complir amb la intenció de començar a llegir.

[Suplement Cultura diari AVUI, 31 octubre 2002]