Retrats bestials

Salvador Comelles. Caps i potes. Il·lustracions de Teresa Martí. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2000. A partir 8 anys.

      La literatura sobre animals podria semblar exhaurida. Però de tant en tant apareix algun nou intent que demostra que no. Aquest recull de ’Caps i potes’, amb regust de plat de taula, és una proposta original que Salvador Comelles (Terrassa, 1959) ha elaborat aparentment amb bonhomia, potser amb aquell esperit bonhomiós de Josep Carner; irònic, fi i observador de Prudenci Bertrana, sarcàstic de Pere Quart, i una mica, només una mica, pedagògic com les Faules de La Fontaine.
      L’autor es recrea en una visió molt personal d’una sèrie d’animals, triats a l’atzar, que li permeten fer una colla de retrats, alguns basats en el joc que li facilita la llengua, i d’altres basats en un intent volgudament humorístic que amaga una reflexió sobre la condició humana.
      Una vegada més, la bèstia és el mirall del comportament humà. Però amb un toc innovador que converteix el recull de Salvador Comelles en un dels llibres més agraïts per a la lectura sense edat de la temporada i en un dels títols que enceta amb bon peu la collita del 2000.
      Descobrir que les balenes són fauna de balneari i que habiten en majoria a les Illes “Balenars”; saber que per trobar el peresós el primer problema que cal resoldre és trobar l’animal que, per alimentar-se, es digna a obrir la boca i confiar que una cosa o altra l’hi caurà; constatar que el cangur es passa el dia botant i no se sap per què; pensar que quan ens mirem un camell, entre la gepa que fa i la calvície general, sembla que estiguem davant d’un animal jubilat; redescobrir revisions de la Bíblia com la del pop, a qui el sisè dia la Creació va agraciar amb vuit braços i un cap; saber que un camaleó es pot arribar a transformar en un naturalista per despistar un naturalista de debò; reflexionar sobre l’hipopòtam i pensar que potser li falta una ocupació perquè escampi les cabòries; constatar que el talp fa anys que és sota terra sense que ningú sàpiga ben bé què busca; recordar que per trobar un gos santbernat, primer cal que ell et trobi a tu; proposar el lloro com una alternativa a la casset; pensar que la girafa és una infal·lible dona del temps perquè és la que veu més aviat si plou; aconsellar que, per trobar un llop, el millor és disfressar-se amb una pell d’ovella… Tot això i molt més és el que explica l’autor de ‘Caps i potes’. Una quinzena de retrats, il·lustrats per Teresa Martí amb una adaptació expressiva a l’humor que l’autor li ofereix en safata de plata.
   
Suplement Cultura diari AVUI, 25 maig 2000