Canviant les carrosses per Harley's

Bruce Lansky. Noies en acció. Traducció de Teresa Blanch. Il·lustracions de Federico Delicado. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. A partir de 10 anys.

        És força inusual trobar un autor que, a més de dedicar la seva literatura a l’edició per a infants i joves, ho fa bàsicament des de llibres de poemes adreçats a aquesta franja lectora. Dic que és força inusual perquè vist des del forat del pany d’una literatura en la qual els poetes es troben a cada cantonada llegint-se els poemes els uns als altres però amb enormes dificultats d’arribar al públic, sorprèn que Bruce Lansky (Manhattan, Nova York, 1941) confessi la seva feblesa creativa en veu alta. És clar que Bruce Lansky viu a Minnesota i el més probable és que en una cultura capaç de vendre arreu del món històries com les del nen cubà Elián, amb aventura televisiva inclosa de segrest policial, tot és possible, fins i tot els poemes per a infants com a sortida comercial.
        Bruce Lansky en aquest recull de contes, ‘Noies en acció’, ha pensat clarament en un llibre que enalteixi el paper de les noies no només com a animetes protegides per fades i prínceps sinó com a noies valentes i capaces de treure’s les castanyes del foc totes soletes. És a dir, en llenguatge culte: ha pensat clarament en un llibre que defensi la igualtat entre sexes, jugant a favor,  esclar, del sexe femení. Altrament no tindria sentit.
        Res de nou, fins aquí, perquè, per molt que ho faci des de Minnesota, no és el primer. I deixo la investigació sobre aquest tema a documentalistes, bibliotecaris i experts en la qüestió perquè facin la feina ben feta des de la base de la tradició cultural en la qual treballen i en donin fe on calgui.
        Si hi ha alguna cosa de nou en el llibre de Bruce Lanksky és en la seva vinculació amb autors dels quals ha manllevat contes o els ha adaptat (originals d’ell només n’hi ha dos), com els germans Grimm, Vivian Vande Velde, Robert Scotellaro, Sheryl L. Belms, Linda Cave, Peninnah Schram i Craig Hansen a partir de ‘Les mil i una nits’. Ja ho sé, la majoria són desconeguts, però sonen bé, ¿oi?
        Francament, el resultat no m’ha entusiasmat. Potser perquè em preocupa molt poc el que haurien fet la Ventafocs, la Bella Dorment o la princesa del pèsol en una altra situació social. Em preocupa tan poc que prefereixo llegir les versions originals i comprovar que aquella llegenda popular que porta la veu del solatge de la paraula recreada és capaç de fer imaginar la realitat d’avui mateix i de confondre-la i tot, enmig de la lectura.
      Deu ser que no m’interessa gaire que em donin la feina feta, que és el que de fet fa Bruce Lansky, amb un comprensible i fins i tot lloable interès de mostrar que moltes de les idees que contenen els contes de fa 150 o 200 anys són tan antigues com les carrosses de cavall. Home!, això ja ho sabíem, benvolgut Bruce! I precisament en això rau la intel·ligència del lector, si en queda (tant d’intel·ligència com de lector).
        Mala feina aquesta de voler canviar el que ja no es pot canviar. Les coses han estat i són com són. I intents com els d’aquest recull de contes no cal fer-los si, per quedar molt bé davant la societat actual, hem d’arraconar tot el que ens ha alimentat abans. Per compensar la part creativa, el llibre té unes il·lustracions desiguals de Federico Delicado que se salven només en mitja dotzena de làmines, sobretot les que han estat impreses amb trama de fons. La traducció és un altre del punts a favor del llibre, que llisca suaument, tot i que forçosament aigualida pel contingut de l’original, fruit, suposo, de no vol ser antic com una carrosa de cavalls.

Suplement Cultura diari AVUI, 18 maig 2000