Un bagul d’animals

Xavier Blanch i Laura Espot. Fer l’animal. Bestiari popular il·lustrat. Il·lustracions de Lluís Farré. Col·lecció El Bagul. Editorial La Galera. A partir de 10 anys. Barcelona, 1999.

       La direcció i la coordinació editorial acaben fent agafar el cuquet de la publicació. Per això, segurament, el director i la coordinadora de La Galera han acabat caient en la temptació de publicar un int eressant treball com tots els de la col·lecció El Bagul.
       Els autors no enganyen i avisen que volen donar fe de la nombrosa presència del regne animal en “el nostre cultural món de mones”. I de la tradició literària, esclar, que arrenca de les faules clàssiques, les faules d’Isop, les de La Fontaine, o les de Iriarte i Samaniego, passant pels bestiaris medievals i, des d’aleshores, per altres aportacions contemporànies.
       Volum editat elegantment, llibre de consulta i, a la vegada, llibre de regal, ‘Fer l’animal. Bestiari Popular Il·lustrat’, ha estat elaborat en sis apartats: locucions, frases fetes, endevinalles, embarbussaments, refrany s i un que es refereix a vint-i-vuit objectes o subjectes amb nom d’animal. Volum de consulta, deia, però també de lectura per plaer, amb una valuosa bibliografia que porta a Joan Amades, Josep Carner, Joan Coromines, Miquel Desclot, Ramon Llull, Joana Raspall, Pere Quart...
       ¿Qui sap avui en dia que una aranya és un llum que penja del sostre; que un ull de bou és una lluerna; que un burro és un escalfallits; o que una escala de cargol és una escala que recorda la closca d’un cargol?  En canvi, els animals més sol·licitats en el llenguatge contemporani no tenen dubtes de comprensió: tothom coneix què és un camell en el món de la droga; un cangur en el món de la família, un cavallet a l’estudi de dibuix; un gat en les penúries de l’automobilista; un goril·la en el món de la discoteca; un pop entre els que carreguen paquets; un pas de zebra per als vianants; o un ratolí per als usuaris d’ordinadors. I això és el que fa que el recull tingui una vivesa quan podria semblar que furga en l’arqueologia lingüística.
       L’apartat de locucions ja és més perillosa. Sort que els que integren les protectores d’animals no s’han posat amb la llengua i no pretenen, per ara, llençar a la foguera els parlants que utilitzin frases fetes que causin alguna ofensa als animals. Perquè, ¿quina en culpa en té, el be que, per negar i fer-se l’incrèdul, es digui, per exemple: “I un be!”? ¿I què ha fet el cocodril perquè d’algunes llàgrimes de profund sentiment se’n diguin “llàgrimes de cocodril”? ¿I no n’hi hauria per provocar una manifestació de gats pel sol fet d’anomenar els lladres “gats de vint ungles”? ¿I quin mal han fet la truja o la vaca per veure’s comparades amb segons quines grossàries de l’espècie humana?
       No pararíem. Aquest volum porta al record del solatge lingüístic, recorda una llengua a vegades oblidada i revifica la que espontàniament encara existeix. Sobretot és una eina per enriquir el llenguatge dels qui han de transmetre les seves idees, oralment o per escrit, en una època que tendeix a la minimització del llenguatge, els coixins literaris, les frases inacabades i l’expressió d’argot per capes socials. Llegir ‘Fer l’animal. Bestiari Popular Il·lustrat’ és entrar en un pont que ha de portar finalment, com diuen els mateixos autors en el pròleg, “al mirall al·legòric de les actituds i de les conductes dels humans”.

Suplement Cultura diari AVUI, 9 març 2000