Surf de fantasia en una illa imaginària

Milo J. Krmpotic. El noi i les ones. Il·lustracions de Montse Fransoy. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 1999. A partir 12 anys.

        Aquesta és una de les primeres novel·les d’aquest autor, almenys escrita en català, si tenim en compte que la mateixa editorial li havia publicat ‘El bosque de colores’, en castellà. Milo J. Krmpotic (Barcelona, 1974), d'orígens familiars de Croàcia, es presenta com a procedent de la direcció de cinema i historiador de l’art, estudis que ha exercit a Barcelona, tot i que ha residit als EUA, a l’Argentina i a Anglaterra.
        ‘El noi i les ones’ és una novel·la que no busca subterfugis ni recursos que la facin accessible a lectors amb poca maduresa lectora. Fins i tot la selecció editorial d’encasellar-la a partir dels 12 anys em sembla temerària, si tenim en compte les fatigues dels tutors i inductors a la lectura en aquesta franja lectora.
        És per tant una novel·la que no admet classificació lectora i que està subjecta a la intuïció individual de cada lector. No és una novel·la fàcil, cosa absolutament recomanable, i així la fa, d’entrada, una novel·la singular dins el panorama editorial d’aquest àmbit.
        ¿D’on arrenca l’argument que utilitza Krmpotic en aquesta novel·la? És evident que no està al marge de les llegendes del Pacífic i que probablement en treu algun element, ni que sigui, tot de passada. En una illa anomenada Waialoha, hi ha una generació d’humans que van inventar les planxes de fusta per lliscar sobre les onades i, fins i tot, per escriure sobre l’escuma.
        Com deia, la llegenda hi apareix, inevitablement: els protagonistes de la novel·la, en Keanœ i la Maoni, són dos reis que s’enfronten en un ambient de caire tenebrós. Però davant la realitat que es respira dins del text, valdria la pena que el lector prengués precaucions i també hi aportés una bona dosi de fe en la seva pròpia imaginació.

Suplement Cultura diari AVUI, 30 març 2000