Amb la diferència a coll

Hermínia Mas. La girafa del coll curt. Il·lustracions de Mercè Arànega. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2000. A partir 5 anys.

        L’autora d’aquest conte curt, curtíssim, ha estat, aquesta última temporada, finalista del premi de poesia Carles Riba i guanyadora del premi Folch i Torres, en coautoria amb Josep Francesc Delgado. Són dos elements literaris prou diferents i prou importants per tenir en compte a l’hora de trobar-te amb una proposta aparentment senzilla com la de la girafa que regala ara als primers lectors.
        La girafa del coll curt té ressonàncies, pel seu tema de fons, d’un personatge popular de la literatura clàssica com l’aneguet lleig. A les cases més bones hi ha un individu que destaca per les seves característiques físiques diferents a les habituals de la resta.
        És evident que, en el món de les girafes, tenir el coll curt no facilita, precisament, formar part de l’esveltesa de l’espècie. Esclar que, si en el món dels humans, conviuen encistelladors de bàsquet alts com un campanar o models de passarel·la sense límits amb altres físics més estàndard, també, en el de les girafes, la convivència hauria d’estar garantida.
        De com s’ho pren de debò l’espècie en vida salvatge probablement no ho sabrem mai amb certesa. De com s’ho pren la comunitat de la girafa d’aquest conte ho podem comprovar llegint la història de la girafa Ester, una girafa que tenia el nom curt, el coll curt, les cames curtes... tot curt, tal com diu la mateixa autora de bon principi.
        Hermínia Mas parla de la diferència, del respecte a la diferència, dels prejudicis sobre la diferència, de les consequències de la diferència i de la riquesa de la diferència. És un conte, doncs, que els primers lectors als quals va adreçat llegiran o escoltaran enduts, de moment, pel personatge de la gir afa, mentre el rerefons quedarà com un solatge que es recuperarà, sobtadament, molts anys després. És, per descomptat, un conte educatiu, si entenem per educatiu tot allò que aporta ni que sigui una mil·lèsima de guspira a la capacitat d’explicar-se el que t’envolta.
        El conte d’Herminia Mas és doblement educatiu perquè la trama té dues parts molt ben definides, la que portarà la girafa del coll curt a ser una marginada entre el ramat, i la que la converteix, gràcies a un incident inesperat, en una heroïna de ficció admirada per totes les seves companyes. Ja he dit que era un conte per a primers lectors, però també per a ser explicat i recreat, perquè és, em sembla, com de fet se l’ha imaginat la mateixa autora en escriure’l. És un conte que demana pauses, pujades de to i baixades de tensió, que porta al desencís i que recupera l’esperança, uns elements que els primers lectors entendran millor si els reben d’una veu més madura.
         Mercè Arànega ha il·lustrat el conte amb un a sèrie de làmines que encantarien a l’encarregat d’un zoològic. Les aiguades donen èmfasi a les girafes i altres animals de la selva. De totes les làmines, les de la pàgina 15, una altra coberta perduda, i la doble de les pàgines 16 i 17, amb una zebra en primer pla, destaquen sobre totes les altres. La il·lustradora s’ha hagut d’imaginar una girafa de proporcions disminuïdes que no sigui tampoc un cadell de girafa i això acaba sent bo per al resultat final del seu treball.

Suplement Cultura diari AVUI, 23 març 2000