Medicina frustrada

Jordi Varela. «www.avisalvador.tresor». Il·lustracions de Xavier Porrata. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1999. A partir 12 anys.

        És inevitab le, i cada vegada ho serà més, que la influència de la terminologia dels internautes penetri en la literatura de consum immediat, per classificar d’alguna manera allò que ara es publica. És inevitable també que provi sort fins i tot en el títol, com és aquest cas. I és inevitable que els resultats siguin desiguals perquè, segons del tractament, la relació pot resultar forçada.
        Jordi Varela que, com a mínim, ha publicat abans dues novel·les d’estil i contingut força notables, fa ara una barreja ent re l’eina que uneix els personatges de la trama i el fons literari enmig del qual els situa. L’autor es planteja, doncs, dos interessos principals: bastir un relat gràcies a les possibilitats dels seus personatges internautes i gràcies també a la tradició literària. Entremig, la professió de metge que exerceix Jordi Varela li serveix d’escenari i ambientació: el seu protagonista fa una estada de recuperació a l’hospital. És des del llit estant que arrenca la trama.
        Així, des d’un simple conte explicat a la vora del llit, es passa al País de Fantasia, al ressò de Michael Ende, a Hansel i Gretel, a Barbablava, al capita Ahab, al submarí del capità Nemo o a la tortuga Cassiopea. Però les intencions de l’autor, que segurament són molt bones i lloab les perquè es planteja una certa investigació a través dels personatges i el tractament literari i no tan sols una simple aventura, topa amb alguns inconvenients.
        Un primer escull, ni que sigui tipogràfic, parteix dels extensos fragments “del relat dins el relat”, representats en cursiva. He de confessar que he tingut temptacions de saltar-me’ls, i me n’he saltat algun!, per anar al gra (a la lletra rodoneta, esclar) i seguir el fil dels personatges protagonistes i més palpables. Això em fa pensar que també ho pot fer més d’un altre lector.
        Un segon escull, malgrat la relació de la tradició literària que s’estableix, és el joc entre la realitat de la novel·la i la ficció dels contes clàssics, una relació que, lamentablement, exigeix una maduresa lectora, no gaire habitual avui en dia entre adolescents (i adults, tot sigui dit).
        Un últim escull és el perill que corre l’escriptor de voler assimilar urgentment, com a matèria narrativa, tot allò que el temps li posa a l’abast, com el CD-Rom o Internet, a pesar que se’ns han ofert molts relats fantasiosos ambientats en interiors de llibres i, fins i tot, de televisors. La història es repeteix, doncs.
        Jordi Varela ha plantejat aquesta ‘www.avisalvador.tresor’ com Jostein Gaarder ha plant ejat també algunes de les seves novel·les. Però vet aquí on em sembla que Jordi Varela erra el tret. Jostein Gaarder, amb més o menys encert, segons els gustos del lector, fa ús i abús d’allò que coneix: la filosofia. I Jordi Varela, en canvi, no fa ga irebé ús, i hauria estat agraït un cert abús, del que coneix, la medecina.
        És a dir: amb la seva novel·la, Jordi Varela tenia l’oportunitat de dotar la literatura (almenys la catalana) d’un personatge de primera mà, adolescent, a qui han practicat un trasplantament de moll de l’os. Les expectatives que ja planteja com a crida la contracoberta del llibre no tenen res a veure amb el gruix del que explica la novel·la. I el lector es queda amb les ganes de saber què hauria pogut ser si, en lloc de dei xar-se arrossegar pels mites i personatges de la literatura clàssica, almenys per una vegada, l’escriptor s’hagués deixat arrosegar per l’experiència vital del metge.
      
Suplement Cultura diari AVUI, 24 febrer 2000