Esperant les aus del Nord

Adrià Godia (text) i Judit Morales (il·lustracions). No eres más que una pequeña hormiga. Premi Lazarillo d’Il·lustració, 1998. Edicions SM. Madrid, 2000. A partir 5 anys.

      El mite de la llunyania i del Nord es retroben en aquest àlbum il·lustrat que podria tenir altres referències com la del mite d’Ícar o, d’altres més recents, com la del personatge Nils Holgersson, de l’escriptora sueca Selma Lagerlöf (1858-1940). En aquesta novel·la de la literatura clàssica —editada en català per La Magrana, núm. 100, 1992—, de l’autora premi Nobel de Literatura, Nils fa un viatge per Suècia amb un estol d’oques salvatges i compleix així el somni de veure allò que ningú més no ha pogut veure des del capdamunt.
      Si a Nils li haguessin dit que, malgrat tot, no era res més que “una petita formiga”, ja tindríem el títol que acompanya el conte d’Adrià Godia i Judit Morales (o de Judit Morales i Adrià Godia, perquè la proporció de text i il·lustracions i l’autoria és difícil d’establir en obres a quatre mans com la que va distingir el Premi Lazarillo de fa dos anys, tot i que s’edita ara).
      La protagonista d’aquest conte il·lustrat vigila cada tarda, des de la teulada de l’església del poble, l’arribada d’estols d’aus provinents del Nord. S’hi enfila a rappel per la paret de l’edifici, cosa que, només començar, ja posa el lector (i també el voyeur de les il·lustracions) en una situació d’alerta davant l’heroisme i la fantasia del fet.
      Com Nils en el seu vol per Suècia, la protagonista del conte editat per SM, des de dalt, ho veu tot tan petit que se sent engrandida, “com un director d’orquestra o un capità de vaixell al timó”. I només des de la grandesa es pot emprendre un llarg viatge. Serà la vaca, sempre tan reflexiva, la qui li fa tocar de peus a terra amb aquella cara de desmenjada: “La natura és tan gran que tu no ets sinó una formiga molt petita”.
      Els animals són també aquí els que ajuden la protagonista en el seu viatge a la recerca de les aus que no acaben d’arribar. Però com que ho desconeixen tot sobre els ocells, decideixen anar a il·lustrar-se a la biblioteca. Pols i poca llum. Umberto Eco ressona de fons. Descoberta d’on és realment el Nord. Contrucció d’un ocell gegantí per fer el viatge. Sobrevolar una ciutat de fums i sorolls. I rescatar les aus atrapades en la negritud urbana per guiar-les fins a la claror i la netedat del bucolisme de la natura.
     Tota aquesta trama se segueix perfectament gràcies a les il·lustracions. El text hi fa d’acompanyant i situa algunes de les escenes. Aquest és un àlbum que té els seus principals mèrits en les làmines, totes a doble pàgina, en les quals els tons ocres i els grans plans situen la protagonista en la seva autèntica dimensió davant la grandesa del que l’envolta.
      La làmina culminant, però es troba a mig relat, just després que els personatges entren a la biblioteca, quan la protagonista s’estén damunt d’un llibre gegantí en una perfecta conjunció tan geomètrica com de colors: la llum del fons és també la llum de les pàgines del llibre obert.
      Amb aquesta làmina, la de la protagonista espiant entre les prestatgeries de la biblioteca, la de la panoràmica de la ciutat amb els ocells esmaperduts entre edificis i la del gran ocell volador acabat de construir, els autors han servit el conjunt més ric del treball il·lustrat. Val la pena “mirar-se’l”, com qui visita una exposició, i reconstruir amb “la mirada” les diferents peces amb què la il·lustradora ha creat el puzzle del conte.

Suplement Cultura diari AVUI, 15 juny 2000