Endrapar i llegir, tot alhora

Lluís Farré. Endrapallibres. Il·lustracions de l'autor. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 5 anys.

       Hi ha diferents maneres d'interpretar allò que un autor vol dir. En aquest conte de Lluís Farré, il·lustrat per ell mateix, tant podeu veure-hi una al·legoria de la gana com una al·legoria de la lectura. Que cada lector, doncs, l'agafi pel costat que vulgui.
       Però l'anècdota és una excusa per entrar en un conte per als primers lectors que deixarà satisfet qualsevol que el llegeixi, ni que no tingui clar si el que li interessa més és la gastronomia o la llibreria.
       El conte 'Endrapallibres' té el mèrit de no limitar-se a una història senzilla sinó que el text pretén oferir un primer nivell literari als primers lectors i, en alguns moments, l'agosarament que utilitza enriqueix el contingut amb algunes d'aquelles expressions que de ben segur no entendran, però que engoliran com la protagonista del llibre per retrobar un altre dia en el seu interior.
       I un altre dels mèrits del conte 'Endrapallibres' són les il·lustracions del mateix autor. Un cop d'ull al llibre farà adonar qui el visiti que la línia canvia progressivament d'estil, tant com la trama avança. D'aquesta manera —i això només és possible quan l'autor del text i de les il·lustracions són el mateix— s'aconsegueix una autèntica narració a partir només de les il·lustracions.
       Lluís Farré utilitza un primer nivell, manifestament tímid, per presentar la protagonista del conte —diguem que la seva aventura consisteix a convertir-se en sibarita, engolint llibres i més llibres— sense que vulgui donar massa importància al personatge.
      Un segon nivell pren cos amb una làmina doble quan la imaginació de la protagonista fa que solqui l'oceà, i tres dobles làmines més visiten el fons del mar, el palau del rei del mar, visita que l'autor aprofita per introduir una brevíssima llegenda fantàstica: "La vella bruixa li donarà cames de dona a canvi de la seva veu tan preciosa. Slurp! L'has de matar, petita sirena, o moriràs convertida en escuma de la mar salada!".
      Un tercer nivell il·lustratiu canvia radicalment i l'autor presenta ara unes làmines acolorides en les quals el llit volador de la protagonista és una altra excusa per recrear-se en el paisatge.
Però la varietat il·lustrativa d'Endrapallibres continua: el geni de la llàntia sorprèn gegantinament en un retall de paper d'embalar, una làmina porta a les ombres retallades, i encara una altíssima llibreria empetiteix la protagonista en una làmina més pròpia de promoció del llibre que no pas d'un conte literari (una làmina, per cert, que recorda el Cesc més genuí dels acudits a tota columna).
      Amb tot això, el lector pot pensar que acabo de parlar d'un àlbum il·lustrat dels de dimensions considerables. No és així. 'Endrapallibres' forma part de la col·lecció blanca del Vaixell de Vapor. Llibre de butxaca, doncs, per als més petits. Però, indubtablement, creat pel seu autor pensant en el cartoné i la làmina en cuixé de més de 20 x 20 centímetres.

[Suplement Cultura diari AVUI, 10 maig 2001]