Els somnis d'un món al revés

José Agustín Goytisolo. Contes per a infants. Traducció d'Asunción Carandell. Il.lustracions de Juan Ballesta. Col.lecció Els Meus Contes Preferits - Tren Blau. Editorial Edebé. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

      No sé si sense Paco Ibáñez la petita faula d''El lobito bueno', que va llegar José Agustín Goytisolo hauria estat tan coneguda. De la mateixa manera que no sé si sense 'Antaviana', Pere Calders hauria estat un escriptor popular; o si sense Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés hagués arribat a segons qui; o si sense Raimon o sense Joan Manuel Serrat i altres cantants, alguns poetes haurien estat tan coneguts pels qui haurien de ser els seus principals destinataris, els que abans s'anomenaven "el poble".
      Ara, la lletra d''El lobito bueno', de José Agustín Goytisolo (J.A.G.), molta gent la coreja sense titubejar. Com per exemple fa uns dies, a l'auditori de la FNAC L'Illa de BCN, en un improvisat recital que el cantautor va fer en l'acte de presentació de l'àlbum que recull quatre contes de J.A.G. que, en el seu dia, havien vist la llum en la col.lecció Tren Blau d'Edebé i que ara formen part d'una nova sèrie, en cartoné, que sota el lema d'Els Meus Contes Preferits, ha convertit en àlbum alguns títols ja editats.
      L'àlbum de J.A.G., que compta amb una acurada, i diria que sensible, traducció catalana d'Asunción Carandell, la viuda del poeta, reuneix quatre contes que es despleguen a partir de la lletra interpretada per Paco Ibáñez: 'El llop que era bo', El príncep dolent', 'La bruixa bonica' i 'El pirata honest', és a dir, en la versió de la lletra traduïda: "Hi havia una vegada / un llop que era bo / a qui tots els bens / maltractaven. / I també hi havia / un príncep dolent, / una bruixa bonica / i un pirata honest. / Totes aquestes coses / hi havia una vegada / quan jo somniava / un món al revés."
      Els contes tenen un tret comú que l'autor em sembla que va voler deixar molt clar: una societat en pau amb ella mateixa, independent, forta.
      El món al revés de J.A.G. hauria de tenir un llop que fes un servei a la societat, un bon jan, i que no s'hagués d'exiliar a la muntanya per viure tranquil, en sentir-se marginat, i que no hagués d'udolar cada nit, amb uns unglots de pam i uns ullals ferotges.
      El món al revés de J.A.G. hauria de tenir un príncep hereu de la corona que incités a la rebel.lió popular per aconseguir l'idealisme d'un país on imperés la justícia social.
      El món al revés de J.A.G. hauria de tenir una noia convertida per força en bruixa per fugir de l'enveja, la xafarderia i la xenofòbia i perquè pogués viure en llibertat sense haver de disfressar-se precisament de bruixa.
      El món al revés de J.A.G. hauria de tenir una ciutat ideal, urbanísticament ecològica, sense edificis alts i lletjos i —entremaliadura del poeta!—, sense escoles. I els seus ciutadans haurien de pensar en el miratge d'una Illa Ignorada com a model de construcció d'un país modèlic, amb ciutadans cultes, forjats en l'experiència de la vida.
      Tots aquests elements cuegen en l'aparent senzillesa dels contes de José Agustín Goytisolo adreçats als infants. Un llegat que no és de més gruix, quantitativament parlant, perquè segurament no era intenció del seu autor aprofundir en un àmbit que em consta que respectava profundament i, per això, s'hi acostava de puntetes i gairebé demanant permís.
      El resultat va ser una petita obra narrativa que endevinava una mina per explotar i que, com passa amb aquests quatre relats, si hagués continuat, hauria entrat a formar part de l'antologia de contes per a infants que, per la seva riquesa lingüística, el seu estil i la seva manera de parlar als primers lectors, aconsegueix també la lectura apassionada dels lectors madurs.

[Suplement Cultura diari AVUI, 15 maig 2003]