Ende, 75

Michael Ende. La Parsimònia Tranquil·la i altres contes. Traducció de Francesca Martínez Planas. Il·lustracions d'Ana Juan.  Grup Promotor i Alfaguara. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

        Aquest és l'any, com ja vam dir fa unes setmanes en aquesta mateixa secció, de Michael Ende. Entre altres coses perquè els editors que el tenen en els seus catàlegs es preocupen de recordar-ho, però també perquè els seguidors que continua tenint l'autor de 'Momo' i 'La història interminable' també promouen.
       Michael Ende, tal dia com el 12 de novembre del 1929, va néixer a Garmisch Partenkirchen, al sud d'Alemanya. Tal dia com demà, doncs, Michael Ende, mort el 1995, faria 75 anys. I aquesta efemèride que, posats a filar prim, enllaça l'any vinent amb el desè aniversari de la seva mort, és l'excusa de la commemoració.
       Una commemoració que, davant l'ús i abús actual mal entès del gènere fantàstic, és més necessària que en altres ocasions perquè Michael Ende és un dels que representa el gruix d'aquells autors que intenten, en el seu moment, trencar la comoditat creativa. El 1960, amb 'Jim Knopf und Lukas der Lokomotivführer' (Jim Botó i Lluc el maquinista), viu la curiosa i sovint repetida experiència de veure aquesta novel·la rebutjada per més d'una dotzena d'editorials fins que, en el cas d'Ende, la casa Thienemanns Verlag, a Sttutgart, en un moment d'il·luminació, el projecta cap a l'èxit mundial.
       L'experiència editorial d'Ende —com la de J.K.Rowling en els seus inicis—, són el millor xarop d'optimisme per a escrivents aspirants que es desesperen quan, volent-ho, no poden veure publicat el seu primer... conte curt de foli i mig! ¿Però qui ha dit que la literatura és una cursa de motor com la de pipiolis com Dani Pedrosa? La literatura, com el bon vi, es fa esperar. I sempre hi ha un editor —siguem literàriament creients per una vegada, vinga!— que acaba descobrint l'ampolla antiga i la d'envelliment més ben aconseguit.
       ¿Què hauria passat si els de Thienemanns Verlag no haguessin apostat pel rebutjat Michael Ende als anys seixanta? Potser ara tindríem un concepte diferent del gènere fantàstic. I qui sap si potser no hauria existit mai J.K.Rowling i el seu Harry Potter.
       Marquem diferències, però. Michael Ende, fill de pintor (Edgar Ende) i home de teatre en els seus orígens professionals, casat, primer amb una actriu, (Ingeborg Hofmann) i, uns anys després de la mort de la seva primera dona, amb la seva traductora al japonès (Marika Sato), tenia clar, a l'hora d'escriure algunes de les novel·les de gènere fantàstic més importants de la segona meitat del segle passat, tant en contingut com en quantitat de vendes, que l'única realitat que es podia descriure a consciència era la realitat inventada. I pensava, provocador, que qui vol presentar la realitat tal com és no fa altra cosa sinó convertir-se en un mentider o un ingenu.
       Aquesta definició endiana de la literatura l'apropa tant al gènere fantàstic com al realista. Ende no va renegar mai de la referència del seu temps amagant-se darrere d'una fantasia carrinclona sinó que, ben al contrari, va esprémer tot allò que l'envoltava fins a convertir-ho en una altra mena de realitat.
       Una d'aquestes mostres és la que presenta l'Editorial Grup Promotor d'Alfaguara, que té en el seu catàleg dues de les obres més internacionals de Michael Ende ('Momo' i 'La història interminable') i que ara commemora el 75 aniversari del naixement de l'autor amb un àlbum il·lustrat amb tres contes que, passats pel filtre d'Ende, s'insereixen en la faula tradicional, sempre amb un discurs intencionat de fons: constància, treball, solidaritat, justícia...
        Edició de luxe —això vol dir cos de lletra gros i paper cuixé—, no es limita a la reproducció del text dels tres relats, en els quals el bestiari es mostra més racional que el gènere humà, sinó que aporta les làmines de la il·lustradora valenciana, Ana Juan (1961), que fa vint anys que treballa a Madrid des d'on ha estès el seu estil a galeries i revistes de tot el món.
        En aquest àlbum, Ana Juan té l'oportunitat de recrear el bestiari dels tres contes de Michael Ende amb un toc de dibuix de gènere fantàstic que és no tan sols un homenatge a l'autor sinó també un delicat regal d'aniversari.
        [Suplement Cultura diari AVUI, 11 novembre 2004]